El primer ministre Li Keqiang va viatjar una altra vegada, del 10 al 17 d'octubre, a Europa. Va estar a Alemanya, Rússia i Itàlia. A Berlín i Roma va tornar a llançar –com ja va fer en la sessió d'estiu del Fòrum Econòmic Mundial celebrada el 10 de setembre a Tianjin–, un missatge de confiança als inversors i directius d'empreses multinacionals que operen a la Xina. Llavors ja va emfatitzar que “les portes de la Xina continuen obertes a les inversions estrangeres i no es tancaran mai”, i va reafirmar la voluntat d'assentar un entorn favorable a la lliure empresa.

Li Keqiang pretén apaivagar la creixent inquietud de les empreses estrangeres, principalment les nord-americanes, europees i japoneses que consideren que la vigent legislació antimonopoli xinesa s'està aplicant últimament de manera arbitrària, abusiva o esbiaixada. Al juliol, les inversions estrangeres a la Xina van sumar 7.810 milions de dòlars, la xifra més baixa en els últims dos anys. Les europees i nord-americanes van caure un 18% en el primer semestre del 2014 en comparació amb el mateix període del 2013. Les japoneses, un 50%. L'increment dels costos laborals a la Xina també influeix. El clima dels negocis s'ha enrarit per motius polítics i econòmics. Doing Business a la Xina és més costós i difícil.

Les primeres recerques antitrust es van obrir el 2012 amb Nike i Carrefour i el 2013 a Samsung, LG i Danone.
Després es van incrementar els procediments, fins i tot per delicte de corrupció a Avon i GlaxoSmithKline, finalment condemnada per un tribunal xinès a pagar 380 milions d'euros. Però el 2014, la Comissió Nacional de Reforma i Desenvolupament (NDRC) va obrir una bateria d'expedients per investigar les grans marques estrangeres del sector de l'automòbil, entre les quals hi ha General Motors, Audi, Mercedes Benz, Jaguar, Chrysler-Fiat i Toyota. Els funcionaris de NDRC van visitar les seves oficines per interrogar-hi els executius i, en algun cas, van confiscar ordinadors. També Microsoft, Apple i Google estan en el punt de mira del govern xinès amb els problemes de ciberespionatge com a teló de fons. La NDRC va anunciar, el 20 d'agost, una multa rècord de 150 milions d'euros a dotze fabricants de components japonesos. La quota comercial i inversora japonesa al mercat xinès segueix baixant. Les relacions entre Pequín i Tòquio segueixen tibants a causa del conflicte territorial que dirimeixen al mar de la Xina Oriental.

El govern xinès, que va impulsar una gran campanya contra la corrupció que corroeix el país, podria actuar per raons polítiques. Obrint expedients a les empreses estrangeres es dissimulen els escàndols que afecten les institucions i empreses xineses. També hi ha raons econòmiques. La NDRC afirma que no actua amb objectius proteccionistes i que també investiga les companyies xineses. I que els socis xinesos dels grans fabricants automobilístics estrangers operen a la Xina a través d'aliances d'empreses (joint venture) també resulten afectats per les sancions decretades. En alguns casos poden representar fins al 10% dels beneficis de l'any precedent.

Pequín afirma que aplica la llei per defensar els drets dels consumidors. Però la Cambra de Comerç de la UE a la Xina es va queixar el 13 d'agost per l'opacitat d'alguns procediments. També la Cambra de Comerç dels EUA va publicar, el 8 de setembre, un informe en què denuncia que les lleis antimonopoli xineses s'apliquen amb objectius proteccionistes que afavoreixen les empreses xineses. I avisa que el 60% de les empreses nord-americanes se senten avui menys benvingudes a la Xina que abans. El 2013 eren el 41%. A més, les sancions arriben quan els marges de beneficis de les empreses estrangeres es van reduint per la creixent competència de les empreses xineses.

Les empreses estrangers manifesten la seva voluntat a cooperar en la tramitació dels expedients oberts per les autoritats reguladores. Però alguns directius es queixen que els funcionaris intimiden, en determinats casos, les empreses perquè acceptin les sancions imposades, fins i tot abans del tancament de les recerques.

Audi va anunciar l'11 d'agost que
havia acceptat la sanció imposada i va decidir rebaixar preus. El mercat xinès és clau per al grup Volkswagen. També ho és per a General Motors, Honda, Nissan, Toyota i Hyundai-Kia. Per cert, els constructors francesos encara no havien estat visitats pels investigadors xinesos.

No obstant això, les grans marques estrangeres continuaran apostant pel gran mercat xinès. Renault construeix la seva primera factoria a la Xina i PSA-Peugeot-Citroën, recapitalizada amb capital xinès, ja ven el 2014 el 23% de la seva producció a la Xina. I Volkswagen va anunciar al juliol la construcció de dues fàbriques més en aquest país.