Eines

L'administrador concursal, en xoc

La reforma legal incompleta d'una figura clau per a la supervivència empresarial ha deixat una sensació d'interinitat a tot el col·lectiu

Els grans honoraris cobrats en processos de molta envergadura han tacat el col·lectiu

La modi­fi­cació de l'esta­tut jurídic dels admi­nis­tra­dors con­cur­sals, apro­vada per les Corts el 30 de setem­bre pas­sat, ha pro­vo­cat un ter­ratrèmol de gran mag­ni­tud entre els pro­fes­si­o­nals que s'hi dedi­quen, els que s'hi volen dedi­car i entre els magis­trats mer­can­tils, encar­re­gats, fins ara, de la seva desig­nació. En espera del regla­ment que ha de defi­nir les noves con­di­ci­ons d'accés a la pro­fessió, per al qual la llei fixa un ter­mini de sis mesos, el col·lec­tiu afec­tat està “amb l'ai al cor”, diu Alfred Albiol, vice­degà del Col·legi d'Eco­no­mis­tes de Cata­lu­nya i direc­tor del Fòrum Con­cur­sal, una tro­bada pro­fes­si­o­nal que aquesta set­mana ha cele­brat la desena edició enmig d'una expec­tació inu­si­tada per si ofe­ria una mica de llum en tot aquest assumpte.

Albiol es va encar­re­gar de rebai­xar les expec­ta­ti­ves: “Ningú no dirà res perquè ningú no sap res.” Amb una acti­tud més recon­for­tant, el magis­trat titu­lar del jut­jat mer­can­til número 5 de Bar­ce­lona, Flo­ren­cio Molina López, inten­tava tran­quil·lit­zar els assis­tents amb l'aposta per­so­nal que “ni en el curt ni mitjà ter­mini” hi haurà regla­ment: “Si hi hagués hagut una veri­ta­ble volun­tat política s'hau­ria fet d'una altra manera.” Entre línies es podia lle­gir que és una reforma de cara a la gale­ria.

I és que l'admi­nis­tració de con­cur­sos s'ha con­ver­tit -en casos molt comp­tats però de molta visi­bi­li­tat- en un negoci molt lucra­tiu que des­perta mol­tes sus­picàcies. El pro­ce­di­ment con­cur­sal de la immo­biliària Mar­tinsa Fadesa, amb un pas­siu de 7.000 mili­ons d'euros, va repor­tar uns sis mili­ons a cadas­cun dels tres admi­nis­tra­dors. Nozar o Afinsa han estat altres casos que han ali­men­tat aquesta imatge de vol­tors apro­fi­tats en l'opinió pública. Els seus hono­ra­ris es deter­mi­nen en funció d'un per­cen­tatge sobre el pas­siu i l'actiu de la soci­e­tat. A ningú no se li escapa que la llei es va fer en un moment en què era difícil pre­veure el calat de les falli­des que s'han produït en aquesta crisi. Albiol lamenta que s'hagi tras­lla­dat a la soci­e­tat una imatge dis­tor­si­o­nada de la pro­fessió. “La immensa majo­ria dels admi­nis­tra­dors con­cur­sals cobren poc i en alguns casos hi han de posar diners de la seva but­xaca”, asse­gura.

Així, la modi­fi­cació legal seria un gest per als qui dema­nen posar la lupa en aquesta acti­vi­tat. i que des de Cata­lu­nya es veu del tot des­pro­por­ci­o­nat. Fran­cesc Xavier Rafí, secre­tari del jut­jat mer­can­til número 9 de Bar­ce­lona, explica que els jut­jats de Bar­ce­lona “semes­tral­ment fan públic a través d'inter­net els con­cur­sos de més de deu mili­ons d'euros, que són els que poden gene­rar grans hono­ra­ris, si es vol trans­parència es pot obli­gar tots els jut­jats a fer el mateix”, afirma. Però el legis­la­dor ha optat per can­viar les regles del joc d'accés a la pro­fessió: ha esta­blert les direc­trius per a un nou sis­tema de requi­sits per exer­cir com a admi­nis­tra­dors, i ha obert la porta a l'obli­ga­to­ri­e­tat d'haver de superar un exa­men o un curs específic. Però tot està per defi­nir. També ha creat la secció quarta (que no ha entrat en vigor) del Regis­tre Públic Con­cur­sal, on els admi­nis­tra­dors auto­rit­zats hau­ran d'estar ins­crits. Per a la majo­ria dels con­cur­sos, els jut­ges hau­ran de tirar de llista per torn cor­re­la­tiu i no desig­nar el que, segons el seu cri­teri, pugui ser el més ade­quat, com fins ara. Això rebel·la els jut­ges: “Si algú m'ha d'ope­rar a vida o mort pre­fe­reixo que sigui el millor espe­ci­a­lista i no dei­xar-ho a la sort o el destí”, es lamenta el titu­lar del jut­jat 5. En aquest mateix sen­tit, Rafí asse­gura que el jutge designa el magis­trat de forma “dis­cre­ci­o­nal” però no “arbitrària” ja que té en compte la seva experiència en casos simi­lars o com fa la seva feina: “Un mal admi­nis­tra­dor pot obs­ta­cu­lit­zar un con­curs”, afirma.

En rea­li­tat, els magis­trats ho podran con­ti­nuar fent només en els “con­cur­sos grans”. L'estra­ti­fi­cació dels con­cur­sos és una altra de les nove­tats introduïdes i que més pol­se­guera han aixe­cat. Nova­ment serà el regla­ment el que deter­mini els cri­te­ris. Però Albiol ja s'ensuma que serà segons el volum del pas­siu, i no pas de la com­ple­xi­tat del pro­ce­di­ment (nom­bre de cre­di­tors, de tre­ba­lla­dors, els tipus d'actius...), fet que con­si­de­ra­ria un error. També tem que sigui un cri­teri homo­geni per a tot l'Estat i que això generi dese­qui­li­bris impor­tants: “A Càceres un con­curs de cinc mili­ons pot ser gran però a Bar­ce­lona, no”, asse­gura.

La regu­lació del 2003.

Aquest ter­ra­bas­tall té lloc uns deu anys després de l'entrada en vigor de la regu­lació del pro­ce­di­ment con­cur­sal. En aquesta dècada, advo­cats, eco­no­mis­tes i audi­tors han cons­tituït soci­e­tats mix­tes, que s'han espe­ci­a­lit­zat en la gestió d'empre­ses en con­curs.

La crisi els va por­tar més negoci, però aquest 2014 els ha cai­gut un 28% res­pecte al 2013. En aquest con­text, el col·lec­tiu ha entrat en una etapa d'incer­tesa sobre el seu futur. També és cert que altres pro­fes­si­o­nals estan a l'expec­ta­tiva dels nous requi­sits per acce­dir a la pro­fessió.

Al Col·legi d'Eco­no­mis­tes han començat a posar fil a l'agu­lla per fer pressió al legis­la­dor, que hau­ria de pro­ce­dir a posar negre sobre blanc el futur de l'admi­nis­tra­dor con­cur­sal en el regla­ment. En aquest sen­tit, el secre­tari del jut­jat mer­can­til número 9 de Bar­ce­lona pensa que, més enllà del que s'acabi deci­dint, la rebaixa de rang de la norma que regula l'acti­vi­tat (de llei a regla­ment) ja suposa una minva gens menys­pre­a­ble. “El regla­ment és un marc de regu­lació més volàtil, que es pot can­viar cada cop que un nou par­tit arribi al govern”, es lamenta Xavier Rafí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.