0
Gran angular
Professor de Política Econòmica de la UB - 15 novembre 2014 2.00 h

DE MEMÒRIA

La segona globalització

Als anys de la segona globalització, també es mundialitzen els recursos naturals. Una fita inicial va ser, al 1969 (i procedent dels jaciments del desert del Sàhara en territori de Líbia), l'arribada de gas natural liquat al port de Barcelona. Una peça bàsica de la revolució energètica dels anys 70, protagonitzada per Catalana de Gas i Pere Duran Farell.
Una altra fita és la important presència del primer banc català –CaixaBank- a la petroliera Repsol. Una empresa pública privatitzada que té els seus orígens a Campsa i Cepsa, dues iniciatives empresarials dels anys 1920 dels reusencs Recasens
- Professor de Política Econòmica de la UB

La inserció de l'economia catalana, a partir dels anys 1970, en el món de la segona globalització va tenir, fins al 2007, efectes positius. L'atracció de la societat catalana es manifestà de moltes formes. Podem presentar-la seguint els tres factors: capital, treball i terra (o recursos naturals).

Els capitals.

La inversió estrangera (alemanya, japonesa, francesa, suïssa, xinesa, nord-americana, israeliana, qatariana, etc.) és més important que mai, tot i que les multinacionals industrials ja havien aterrat a Catalunya al darrer terç del segle XIX. Però també hi ha la inversió catalana a l'estranger. Al 1998 (i, de nou, al 2001), Jordi Fontrodona i Joan Miquel Hernández van descobrir les noves (i no tan noves) multinacionals industrials catalanes: 106 empreses, amb 199 plantes de producció a un total de 39 estats europeus, americans, africans i asiàtics. Després dels anys del tancament autàrquic de l'economia catalana (1939-59), dels feliços 60 i de les crisis dels 70, la xifra de multinacionals catalanes industrials (i no industrials) es disparava. I continua. Per exemple, al 2014, el Banc Sabadell celebra els 20 anys de la seva instal·lació a l'Índia.

El treball.

La segona globalització també és la de la mundialització del factor treball. Les migracions –i altres fenòmens com, per exemple, les adopcions de criatures- tenen un caràcter internacional. L'origen de les immigracions vers l'àrea catalana s'ha anat ampliant molt. El salt de només 50 anys entre els altres catalans de 1964 de Francesc Candel és de grans dimensions. Però hi ha precedents. Hi havia: els alemanys de l'Ebre, els escocesos de Borgonyà, un cal Rus a cap Roig, la Canadenca, la Hispano-Suïssa, els holandesos del Prat, les escoles franceses de Barcelona, el Maricel de Sitges (obra del nord-americà Charles Deering). I gitanos, des del segle XV.

Hi ha, també, les estades temporals d'estudiants (universitaris, o no) i de congressistes de tota mena. Pel que fa al volum total de participants en congressos, Barcelona va esdevenir, al 2013, la primera ciutat d'Europa. Per damunt de Viena i d'Amsterdam.

Seguint amb el factor humà, també s'ha observat l'existència de directius executius catalans en els consells d'administració d'algunes de les grans empreses del món. Al 2007, als Papers d'economia industrial del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, n'entrevistaven 30.

Terra.

Als anys de la segona globalització, també es mundialitzen els recursos naturals. Una fita inicial va ser, al 1969 (i procedent dels jaciments del desert del Sàhara en territori de Líbia), l'arribada de gas natural liquat al port de Barcelona. Una peça bàsica de la revolució energètica dels anys 70, protagonitzada per Catalana de Gas i Pere Duran Farell.

Una altra fita és la important presència del primer banc català –CaixaBank- a la petroliera Repsol. Una empresa pública privatitzada que té els seus orígens a Campsa i Cepsa, dues iniciatives empresarials dels anys 1920 dels reusencs Recasens.

Públic i privat.

Per a les empreses catalanes, un dels grans obstacles d'aquests anys és, justament, la mala gestió i els elevats preus finals de les empreses públiques espanyoles (exemples: Aena o Renfe), i les privatitzacions espanyoles d'empreses d'interès públic (com Endesa, Telefónica o Argentaria) seguint criteris clientelars.

L'altre gran obstacle és la persistent i creixent discriminació fiscal practicada per l'Estat espanyol envers les àrees amb les empreses més dinàmiques: la catalana, la balear i la valenciana. Al Principat, la lluita es va reprendre el 2010.

Les multinacionals

Abans de la segona globalització, alguns empresaris catalans, dins i fora de Catalunya, van posar en marxa empreses que esdevindrien, anys després, empreses multinacionals. En sectors tan diversos com l'alimentació (Borges, Danone, Gallina Blanca), la beguda (Codorniu, Bacardí, Freixenet, Torres), l'edició (Espasa, Gallach), el tèxtil (Casablancas), l'automòbil (Hispano-Suïssa), la construcció (Foment d'Obres i Construccions, Roca), el petroli (Cepsa), el suro (Mundet, Chicago Cork Co.), els laboratoris farmacèutics (Grífols, Andrómaco), la cosmètica (Puig, Dana), la banca (Sabadell, CaixaBank), el joc (Pari Mutuel).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Francesc Roca Rosell
Altres articles de l'autor

Publicat a