A Munic, el museu de la ciència i de la tècnica es diu Deutsches Museum, el museu d'art és el Bayerisches Nationalmuseum, el museu de les cultures no-europees és el Museum für Völkerkünde, el palau reial (dels comtes i més tard reis de Baviera) és el Residenz München, i la biblioteca nacional és la Bayerische Staadsbibliothek.

Qüestió de noms a banda, impressiona la qualitat d'aquests equipaments. La Biblioteca Nacional, situada a Ludwigstrasse, per exemple, és oberta de les 8 del matí a les 12 de la nit, tots els dies de l'any: Täglich/Daily. Però el que impressiona encara més és la tria –sí: l'excel·lent tria- dels llibres que ha anat incorporant des de la seva fundació, l'any 1558!

Podem fer un exercici semblant al que es pot fer consultant el catàleg en línia de les dues grans biblioteques públiques dels Estats Units (veg. L'Econòmic, 3 i 10/5/2014).

Però, ara, l'exercici serà un altre. Es tracta de saber si els responsables de la Biblioteca Nacional de Baviera van descobrir que, a inicis dels anys 1970, es va formar a Catalunya un grup d'economistes acadèmics (sortit de la Facultat de Ciències Econòmiques de la UB) que tenia com a objectiu el coneixement crític de l'economia catalana. El primer producte dels treballs d'aquest grup animat per Ernest Lluch, Eugeni Giral, Jacint Ros Hombravella i Antoni Montserrat, fou el llibre titulat justament: Economia crítica: una perspectiva catalana (Barcelona, Edicions 62, 1972). La tirada seria d'uns 1.000 i escaig exemplars. Doncs bé: un dels exemplars de l'edició és a la Bayerische Staadsbibliothek de Munic. I no sembla que sigui per simpaties extraacadèmiques, o futbolístiques.

També estaria bé saber si, a Munic, van ser sensibles, des dels seus inicis, a la feina del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, i al tema estrella de la marca Barcelona. Una forma de saber-ho és cercar, al catàleg de la biblioteca, el volum: Atlas de Barcelona (ss.XVI-XX), promogut i editat pel Col·legi d'Arquitectes. La resposta és que a Munic hi ha les dues edicions –prou diferents- de l'Atlas: la primera, de 1972, i la segona, de 1982. Sempre, amb Joaquim Horta com a editor del col·legi.

Paral·lelament en aquells moments, a Catalunya, altres institucions promovien estudis econòmics i sociològics. Per exemple, la Fundació Jaume Bofill, vinculada a Roca Radiadors. Un dels productes d'aquesta fundació fou Ictineu. Diccionari de les ciències de la societat als Països Catalans (segles XVIII-XX) (Barcelona, Edicions 62, 1984). Aquesta obra col·lectiva estava dirigida per un equip format per tres economistes (Francesc Artal, Pere Gabriel i Francesc Roca) i un geògraf (Enric Lluch). Bé, doncs a la Biblioteca Nacional de Munic hi ha un exemplar del diccionari Ictineu.

L'atenció al que es feia a Catalunya en aquells anys és, doncs, molt clara. No ha de sorprendre, doncs, que la biblioteca inclogui, també, alguns dels títols en alemany i publicats a l'Alemanya d'aleshores. Per exemple, l'edició de les actes del col·loqui organitzat per la Fundació Erbert i celebrat el 1992 a Treveris. El títol del volum publicat el 1994 i coordinat per Pere Ribas és Verbritung und Rezeption der Werke von Marx und Engels in Spanien.

Als anys 1990, la Universitat de Barcelona va ampliar i reordenar les seves publicacions. Algunes tenien com a tema l'economia. Així, la UB edità dos volums antològics de texts econòmics catalans dels anys 1900-1970, escrits per llicenciats en dret, enginyers industrials, professors mercantils i publicistes, i publicats en català i en castellà, però, també, en francès i en anglès. Aquests dos volums es troben també als fons de la Biblioteca Nacional de Baviera. Són: El pensament econòmic català (1900-1970) I. Anàlisi i visió de les economies del món (Barcelona, UB, 1994) i El pensament econòmic català (1900-1970) II. La transmissió de les idees econòmiques (Barcelona, UB, 1996).