Els millors anys de la nostra vida

Qui no ha refle­xi­o­nat alguna vegada sobre els millors anys de la seva vida? Ten­dim a situar-ho en inter­vals tem­po­rals, en dècades con­cre­tes o en experiències ja vis­cu­des rela­ci­o­na­des amb èpoques també fàcil­ment iden­ti­fi­ca­bles. Els vint? Els trenta? Quan estudiàvem a la uni­ver­si­tat? Quan els fills eren petits? Tan­ma­teix, han pen­sat mai que els millors anys de les nos­tres vides bé podrien ser els anys elec­to­rals? Els anys elec­to­rals són aquells en què els preus dels ser­veis públics amb cofi­nançament d'usu­ari es con­ge­len o aug­men­ten menys del que seria neces­sari per acom­pa­nyar-ne els cos­tos. La des­pesa pública ten­deix a des­fer-se de les res­tric­ci­ons habi­tu­als i allò que no ens podíem per­me­tre en anys ante­ri­ors acon­se­gueix fer-se un lloc pri­o­ri­tari en els pres­su­pos­tos. Són els anys en què els tre­ba­lla­dors públics gua­nyen poder adqui­si­tiu, en què els ser­veis públics aug­men­ten la seva cober­tura i en què les cin­tes que cal tallar en les inau­gu­ra­ci­ons d'equi­pa­ments i infra­es­truc­tu­res reben un xoc de demanda dels governs.

Acaba el 2014 i s'acosta un nou cicle elec­to­ral d'enorme trans­cendència en tots els nivells de govern. El cicle ve ama­nit amb unes més que pro­ba­bles elec­ci­ons autonòmiques (refe­rendàries?) a Cata­lu­nya –que sí que són segu­res en altres comu­ni­tats-, amb les elec­ci­ons muni­ci­pals i, final­ment, amb les elec­ci­ons gene­rals més dis­pu­ta­des dels últims anys a finals d'any. El 2015 és un any d'elec­ci­ons de lli­bre, i per això tot indica que pot ser un d'aquests millors anys de la nos­tra vida, mal­grat les res­tric­ci­ons gene­ra­lit­za­des que no per­me­ten grans ale­gries.

Així ens ho adver­teix el con­se­ller de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat quan ens asse­gura que els preus del trans­port no puja­ran el pro­per any. Un anunci ràpida­ment con­fir­mat per l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. O la tan espe­rada i pre­su­mi­ble recu­pe­ració de la paga extra dels tre­ba­lla­dors públics de Cata­lu­nya, que tindrà un paper clau en les nego­ci­a­ci­ons per l'apro­vació dels pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat pel 2015. Uns pres­su­pos­tos sobre els quals el con­se­ller d'Eco­no­mia ja ha decla­rat que tre­ba­lla sobre la pre­missa de no afe­gir noves reta­lla­des al sec­tor públic perquè ja s'ha arri­bat al límit. Una música també inter­pre­tada pel govern d'Espa­nya, que pujarà les pen­si­ons –encara que sigui el mínim per poder-ho rei­vin­di­car-, que recu­pe­rarà el 25% de la paga extra dels tre­ba­lla­dors de l'admi­nis­tració gene­ral de l'Estat, i que inau­gu­rarà més de 1.000 km d'AVE l'any 2015. Entre aquests pro­jec­tes hi ha les “urgents i necessàries” con­ne­xi­ons Valla­do­lid-Venta de Baños, Palència-Lleó, Venta de Baños-Bur­gos i Ala­cant-Múrcia. Però sobre­tot la con­nexió Olmedo-Zamora, a la província d'ori­gen de la minis­tra de Fomento. El seu mateix minis­teri també estu­dia dedi­car uns quants mili­ons d'euros a rebai­xar el preu dels peat­ges en les hores de menys trànsit.

En defi­ni­tiva, s'ini­cia un nou cicle elec­to­ral i es comen­cen a repar­tir els tiquets d'una rifa en què amb més o menys for­tuna alguna cosa ens tocarà. Gau­dei­xin, perquè d'aquests anys n'hi ha pocs.