El pas del sistema d'ensenyament de taller escola o fàbrica escola de les economies gremials (com diuen Pasqual Bernat i Guillermo Lusa) al sistema universitari que forma professionals independents es va fer, a Catalunya, a partir de les escoles tècniques superiors de la Junta de Comerç creada el 1758. Sense universitats. Les set universitats existents fins a 1714 (les de Lleida, Barcelona, Girona, Vic, Tarragona, Tortosa i Solsona) foren tancades, i substituïdes per una sola (Cervera) que es mantindria al marge de les processos de la nova fase d'industrialització iniciada al segle XVIII a algunes regions europees.

Qui feu les funcions d'universitat fou la Junta de Comerç de Barcelona. Una reeixida institució/associació de comerciants i homes de negocis depenent formalment de la Real Junta Central de Comercio de Madrid, finançada, però, per un impost propi: el dret de pariatge (el 0,83% del valor de totes les mercaderies entrades al Port de Barcelona). Una funció de la junta –potser la més rellevant- fou la de fer d'universitat moderna que respongués a algunes de les sol·licitacions del nou procés d'industrialització.

El 1770, la Junta de Barcelona creà l'Escola de Nàutica. Seguirien altres escoles tècniques. El 1805, començaren els cursos de l'Escola gratuïta de Química. Fou un suggeriment del farmacèutic i metge -i fill de farmacèutic- Francesc Carbonell i Bravo (Barcelona, 1768-1837).

Els alumnes de Carbonell serien molt diversos: comerciants, estudiants de farmàcia, de medicina i de cirurgia, futurs vinicultors, fabricants d'indianes, agricultors il·lustrats. Carbonell feia classes teòriques, però també experiments i exàmens orals, amb demostracions pràctiques i torn de preguntes. En una de les seves classes, una explosió imprevista li va fer perdre un ull!

Carbonell, després d'estudiar filosofia a Ciutat de Mallorca, farmàcia a Barcelona, medicina a les universitats d' Osca i de Montpeller i botànica a Madrid, va optar per la química. Es va posar al dia de tots els avenços d'aquesta nova ciència i va publicar –aviat, el 1796, i en llatí, la llengua de la ciència- un tractat sistemàtic de les possibles aplicacions de la química a la farmàcia: un llibre que es titulava Pharmaciae elementi cheminae recentioris fundamentis innixa. El llibre era, segur, útil, car es va traduir al francès, el castellà i l'italià. I va ésser, durant dècades, llibre de text universitari. La química, i més globalment, les ciències naturals, serien una de les bases de la nova revolució industrial. Fins i tot, mentre era –refugiat- a Mallorca, Carbonell va publicar un Ensayo de un plan general de enseñanza de las ciencias naturales (Palma, 1813).

Paral·lelament, partint sempre de la química, Carbonell va fer algunes aportacions concretes per millorar tècnicament l'economia dels processos productius de diversos sectors: 1. Els medicaments farmacèutics; 2 Les indústries del vi; 3. La fabricació d'indianes; i 4. L'explotació de les aigües minerals.

Després dels seus Elementos de farmacia/Élemens de pharmacie /Elementi de farmacia, el seu llibre més reeditat fou: Arte de hacer y conservar el vino (Barcelona, 1820). De fet, més tard, en publicaria una ampliació amb Nuevo aparato para mejorar la cosecha de vino (Barcelona, 1830), on el químic esdevenia enginyer.

Ara, Carbonell s'ocupà, també, de la nova producció de colors a Pintura al suero o Notícia de un nuevo género de pintura (B.,1802), i a Fundamentos teóricos y prácticos del arte de teñir (B.,1817). El nou món de la indústria havia de ser un món amb colors.

Una nova prova del caràcter del seu treball fou la Memoria químico-médica de las aguas minerales de Caldas de Bohí en el Principado de Cataluña (B., 1832). El vi i els colors no serien l'únic objectiu de la química catalana.