L'any passat l'impacte del Mobile World Congress (MWC) sobre l'economia local es va calcular en 397 milions d'euros i, a més, va propiciar la creació de 12.361 llocs de treball. El congrés de telefonia és, doncs, un veritable botí quan es tracta de fer caixa i qualsevol incidència que amenaci la pau de l'imperi telefònic (ja sigui una vaga de transport públic o les ironies de John Hoffman, tòtem de la GSMA, sobre la incomoditat que representa no tenir connexió directa de metro amb l'aeroport) genera tremolor de cames. Més encara quan el compromís de la GSMA amb Barcelona té aparent data de caducitat: un 2018 que està marcat en vermell en el calendari.

La capitalitat mundial del mòbil està assegurada a Barcelona fins llavors i, malgrat que sobre el paper no hi ha indicadors per pensar en un posterior divorci (el nombre de visitants al congrés creix cada any i les peticions d'espai de la GSMA queden cobertes als pavellons Gran Via de Fira de Barcelona), és més que probable que es desencadeni una batalla per prendre-li el caramel del MWC a la capital catalana. L'any 2011 Barcelona ja va haver de lluitar amb París, Munic i Milà pel tron de la capitalitat mundial del mòbil i des de llavors la cita no ha fet més que revalorar-se i multiplicar el seu potencial econòmic.

El vicepresident de la Mobile World Capital Barcelona (MWCB), Agustí Cordón, feia recentment una crida a la calma i deia estar convençut que el congrés de telefonia romandrà a la capital catalana més enllà de 2018.

En una entrevista amb l'agència Efe, Cordón destacava que “els contractes són importants, però encara ho és més que les coses funcionin. Jo als contractes els dono una importància relativa i crec que estem fent tot el correcte perquè les dates dels contractes siguin el menys important de tot.” Agustí Cordón intentava, així, restar importància a les declaracions que va fer l'octubre passat John Hoffman i on reclamava que el projecte de la Mobile World Capital Barcelona evolucionés “més ràpid i millor”.