Les polítiques que s'han seguit els últims anys han generat una disminució de les rendes del treball, cosa que ha creat un problema de falta de demanda. Les retallades de despesa pública han contribuït encara més al descens de la demanda. Aquesta ha estat una de les causes més importants de la gran recessió a Catalunya i a Espanya. Per altra banda, la disminució de les rendes del treball ha creat un gran problema d'endeutament. Les famílies han hagut de demanar diners prestats per mantenir el seu nivell de vida, cosa que ha generat un enorme problema d'endeutament. Això explica el gran creixement del sector financer, que a Catalunya i a Espanya està hipertrofiat. Proporcionalment, és tres vegades més gran que el que hi ha als Estats Units. I com que l'economia productiva té poca rendibilitat degut a la manca de demanda, les inversions financeres són predominantment de caràcter especulatiu, creant les bombolles, l'última de les quals va ser la immobiliària. La disminució de les rendes del treball i l'augment de les rendes del capital, sobretot financer, explica el gran creixement de les desigualtats.

Són predominantment polítiques. Les polítiques que s'han estat seguint aquests anys, tant en el mercat de treball com en la política fiscal, han afeblit el món del treball i afavorit les rendes del capital. Les reformes laborals han tingut com a objectiu la baixada de salaris, i les reformes fiscals han augmentat la regressivitat i han incrementat les desigualtats.

Els dos han tingut pes, perquè el creixement de les rendes elevades s'ha fet a costa de la baixada de les rendes de la majoria de la població, i molt en particular de les rendes de la classe treballadora. La concentració de la riquesa i de les rendes a Catalunya i a Espanya és molt elevada, una de les més grans a la Unió Europea. El poder polític i mediàtic de les rendes superiors al nostre país és enorme.

Una de les causes de la crisi actual, que es caracteritza pel creixement econòmic tan baix, es deu precisament a falta d'activitat productiva resultat de la baixada de les rendes del treball i de la demanda, i, per tant, del creixement de les desigualtats. L'evidència científica que avala aquesta tesi és aclaparadora.

Una de les pitjors conseqüències del creixement de les desigualtats ha estat el deteriorament de la qualitat democràtica de les institucions representatives. A més concentració de la riquesa i de la renda, menys democràcia, degut a l'excessiva influència dels grans grups econòmics i financers sobre la vida política. El cas català i espanyol és paradigmàtic.

La solució científica és molt fàcil de veure: revertir les polítiques que s'han estat seguint aquests anys. S'han de seguir polítiques expansives basades en l'augment de la despesa pública i en l'augment dels salaris, desenvolupant polítiques fiscals autènticament redistributives, augmentant a més a més els ingressos a l'Estat, tant central com la Generalitat, que tenen uns ingressos molt per sota del que haurien de tenir. Encara que les solucions siguin fàcils de veure, que s'implementin o no depèn de qui controli l'Estat, tant el central com la Generalitat. És molt poc probable que això es faci dins de les coordenades de poder que hi ha avui al nostre país. Constantment se'ns diu que no hi ha polítiques alternatives a les retallades, quan l'evidència que no és cert és clara. L'anterior president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va congelar les pensions per aconseguir 1.200 milions d'euros, quan n'hauria pogut aconseguir molts més, és a dir, 2.100 milions, si hagués revertit la baixada de l'impost de patrimoni, o una quantitat semblant si hagués revertit la baixada de l'impost de successions. I l'actual president, Mariano Rajoy, ha retallat 6.000 milions d'euros a la sanitat pública, quan hauria pogut aconseguir la mateixa quantitat de diners revertint la baixada d'impostos de les empreses que facturen més de 150 milions d'euros a l'any, les quals representen només el 0,10% de totes les empreses que hi ha a Espanya i a Catalunya. No és cert que no hi hagi alternatives. Que se n'implementin unes i no se'n considerin d'altres es deu únicament i exclusivament a qui té més poder sobre l'Estat, ja sigui el central o la Generalitat. Així de clar.

No es tracta de copiar el que fan altres països. Ara bé, el que han fet els països escandinaus, on la socialdemocràcia ha governat durant molts anys, és un punt de referència. A Catalunya i a Espanya és fàcil de veure què és el que s'hauria de fer. El que passa és que les institucions democràtiques són molt limitades, i el poder dels interessos fàctics és enorme. La transició de la dictadura a la democràcia, feta sota el domini de les forces conservadores, va crear una democràcia molt limitada amb un benestar molt insuficient. Una conseqüència és que les desigualtats de renda i riquesa a Catalunya i a Espanya sempre han estat molt elevades.