Gran angular

DE MEMÒRIA

Una economia de cine (1)

Al 1916-17, el català Fructuós Gelabert i el francès Émile Bourgeois filmaren la primera coproducció del cinema europeu: ‘Cristòfol Colom i la descoberta d'Amèrica'. S'iniciava, així, una línia empresarial que, en el futur, donaria bons resultats. Per exemple, les col·laboracions d'Albert Marro amb productors alemanys

Des de molt aviat (1896) es fa cine a Cata­lu­nya. Es fil­men pel·lícules en esce­na­ris reals (al pati del Casino de Sants), o en estu­dis-gale­ries amb llum natu­ral (hiver­na­cle de la Granja Vella d'Horta). Es creen pro­duc­to­res: al 1914, se'n comp­ta­ven 14. Creix el nom­bre de sales exhi­bi­do­res: 140, a Bar­ce­lona, el 1914. S'expor­ten noti­ci­a­ris, o films de ficció. Per exem­ple, tenim notícia d'un film amb títols en ale­many: Die Sekte der Geheim­nis­no­llen (1917) d'Albert Marro. Els bojos pel cinema ho han estu­diat amb molt de detall, fins i tot en el for­mat acadèmic de les tesis doc­to­rals.

Espi­go­lant aquests estu­dis, es poden expli­car algu­nes coses. Pri­mera: als ini­cis del cinema a Cata­lu­nya (i després) es pro­du­ei­xen inno­va­ci­ons que tenen un cert interès. Segona: una part dels films rea­lit­zats són pre­sen­ta­ci­ons d'alguna de les múlti­ples cares de l'eco­no­mia cata­lana del segle XX.

Comen­cem per les inno­va­ci­ons. Fructuós Gela­bert, a més de cons­truir-se –copi­ant- les seves pròpies màqui­nes per fil­mar, va inven­tar una làmpada oxi­a­e­ro­a­ce­tilènica (1901) per il·lumi­nar punts on era difícil l'accés a l'elec­tri­ci­tat. Sem­bla que un dia l'invent esclatà, lite­ral­ment, però això no va inter­rom­pre la seva car­rera. Una tra­jectòria que havia començat amb: Sor­tida dels tre­ba­lla­dors de la Espa­nya Industrial (1897). Un film que inau­gu­rava el cine docu­men­tal i que pre­sen­tava una de les grans empre­ses del tèxtil català. Loca­lit­zada, jus­ta­ment, a Sants, la ciu­tat natal de Gela­bert.

Segundo de Cho­mon, tre­ba­llant entre Paris i Bar­ce­lona, inicià un camí que ha donat –i segueix- grans resul­tats. Artístics i comer­ci­als. El camí del tru­catge cine­ma­togràfic. Amb L'hotel elèctric (1905), una pel·lícula ree­di­tada i musi­cada cent anys després per Jordi Sabartés. Abans, amb Xoc de transatlàntics (1899), Gela­bert havia ini­ciat el camí.

Cho­mon creà, també, un apa­rell espe­cial amb guies i sobre rodes per fer tra­ve­llings. Com diu un his­to­ri­a­dor anglòfon del cinema català: amb Cho­mon, “the tra­ve­lling shot may be clai­med as a veri­fi­cably Cata­lan inven­tion”.

Cho­mon, jun­ta­ment amb Jeanne Mat­hieu, començà a posar (pin­tar) colors als foto­gra­mes del seus films. La història cata­lana del cine en color, però, és més tar­dana. Caldrà espe­rar fins l'invent del cine­fo­to­co­lor (any 1947) de Daniel Ara­gonés.

Al 1916-17, el català Fructuós Gela­bert i el francès Émile Bour­ge­ois fil­ma­ren la pri­mera copro­ducció del cinema euro­peu: Cristòfol Colom i la des­co­berta d'Amèrica. S'ini­ci­ava, així, una línia empre­sa­rial que, en el futur, dona­ria bons resul­tats. Per exem­ple, les col·labo­ra­ci­ons d'Albert Marro amb pro­duc­tors ale­manys.

Pel que fa al sonor, la pri­mera fita és un apa­rell bate­jat com a cinèfon (1910) cons­truït, a Bar­ce­lona, per un artesà, Sal­va­dor Ropero, d'ori­gen andalús. Al número 884, de desem­bre de 1910, de la revista Nuevo mundo, es deia que “un artista modest alme­ri­enc que fa anys que resi­deix a Bar­ce­lona, ha resolt el pro­blema de la sin­cro­nit­zació entre les figu­res del cine­matògraf i el fonògraf o gramòfon”. Ara: el cinema sonor tardà un xic. Però, el 1923, el nou Coli­seum estava per­fec­ta­ment equi­pat per difon­dre el so incor­po­rat a la imatge (sobre el cinema Coli­seum, veg. L'Econòmic, 31-3-2012). I, a l'inici dels anys trenta, als estu­dis de la pro­duc­tora Orp­hea Films, jus­ta­ment en el moment de fil­mar una pel·lícula en català, s'inau­gurà la gra­vació del so en directe.

Dues inno­va­ci­ons a les sales d'exhi­bició. La pri­mera, l'assaig de Lluís Gra­ner (amb la col·labo­ració, sem­bla, d'Antoni Gaudí) d'inte­grar cinema, música, dansa i arqui­tec­tura. Fou la Sala Mercè (1904-1908), des­truïda per un incendi. La segona, el cinema trans­por­ta­ble, mòbil, el camió impremta-cinema (1936) del Comis­sa­riat de Pro­pa­ganda de la Gene­ra­li­tat.

Comitè de Cinema

A l'abril de 1932, la Generalitat creà un organisme per dinamitzar un nou sector de comunicació: el Comitè de Cinema. Aquest comitè va confegir un molt ambiciós pla d'estructuració i organització del cinema a Catalunya. Amb un especial interès pel cinema escolar i el cinema turístic. Per exemple, produí documentals com: La collita de l'avellana o La nostra indústria surera. I un sorprenent: El moviment demogràfic a Catalunya, amb guió de J.A. Vandellós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.