La revolució del llibre imprès –iniciada, a l'Europa occidental, a les darreres dècades del segle XV- va permetre la difusió dels llibres tècnics que havien de permetre que societats avançades com la catalana iniciessin la transició vers la modernitat. Molts impressors-editors de l'àrea catalana eren (sobretot, als primers temps) alemanys, els autors-traductors eren catalans, la llengua utilitzada era la catalana, per bé que, als segles XVI i XVII, també s'editarien molts llibres tècnics en llatí i en castellà. El camí de la modernitat catalana passaria pel llibre tècnic, amb, sovint, dibuixos i gràfics.

Les tres potes de l'economia catalana moderna són el comerç internacional, els masos i els gremis. Pel que fa a les tècniques d'organització del comerç, l'aportació catalana és important: les successives edicions amb ampliacions (i les nombroses traduccions!) del Llibre del Consolat de Mar són una de les contribucions catalanes al progrés. L'economia dels masos rebrà el suport del Llibre de secrets d'agricultura, casa rústica i pastoral (1617) de Miquel Agustí. Un text que serà reeditat durant dos segles!

Alguns oficis també disposaran d'un manual pràctic. Per exemple, Llibre de menescalia (1513) de Manuel Dies, en dos volums: Llibre de cavalls i Tractat de mules. Fins al XIX, cavalls i mules seran els principals instruments dels cavallers, del transport per terra i el treball al camp. O, pel que fa a l'activitat comercial, un llibre de càlcul de Joan Ventallol, titulat Pràctica mercantil (1521).

Les noves formes de la modernitat econòmica, però, foren impossibles sense el registre escrit i comptable. En català se'n publiquen, a Barcelona i a València, alguns textos innovadors. Un dels primers és: Suma de l'art de l'aritmètica (1482) de Francesc Santcliment. Un altre: Art i estil per a escriure a totes persones de qualsevol estat, i diverses maneres de comptes abreujats, molt necessaris (1515, 2a ed.: 1562) de Tomàs de Perpinyà. L'aritmètica de Santcliment és comptabilitat comercial, i el manual de correspondència escrita de Perpinyà (digitalitzat i penjat a la xarxa) inclou la formula de tot tipus de cartes.

El marc polític era –és-, és clar, decisiu. El bon funcionament del Parlament (i de la Generalitat, que n'és la comissió permanent) era imprescindible. Alguns dels llibres que s'editen a la Catalunya dels segles XVI i XVII, tenen com a objecte, justament, presentar les formes d'organització política de la societat catalana. D'entrada, el marc polític general, que rep el nom de Constitucions, en plural. S'editen en català, i no en llatí, com eren escrites fins a inicis del XV. La decisió de la traducció –d'un Trastàmara- és de 1413, quan encara no hi ha impremta, i la edició impresa és de 1495. El seu títol és: Usatges de Barcelona, constitucions i altres lleis de Catalunya. Al 1588-89, per acord entre el rei –un Àustria- i el Parlament, n'hi ha una nova edició en tres volums: Constitucions i altres drets de Catalunya.

Com que la pressió política era forta (tal com es pot veure, per exemple, en un llibre publicat per la Cornell University: For the Common Good. Popular politics in Barcelona, 1580-1640, i traduït per Eumo de Vic) van aparèixer manuals amb regles de funcionament. Per exemple: Pràctica, forma i estil de celebrar Corts a Catalunya (1632) de Lluís de Peguera.

Al darrere de la modernització de la societat catalana, però, hi havia la crua realitat de les pestes. Segons els estudiosos (com Lluís Cifuentes), els llibres mèdics catalans (originals i traduccions, manuscrits i impresos) són, en conjunt, una fita històrica de la medicina a Europa.