Un pla amb moltes incògnites
L'atracció d'inversió privada fins a multiplicar per 15 l'aportació pública i la falta de concreció dels mecanismes de funcionament del futur fons són els principals reptes del pla Juncker
El Fons Europeu per a Inversions Estratègiques estarà constituït i amb capacitat per començar a operar a final d'aquest estiu. Aquest, si més no, és el calendari amb què ja treballa la Comissió Europea (CE) sobre l'anomenat pla Juncker, la gran aposta del president de la comissió per reactivar la malmesa economia europea. El pla neix, però, amb moltes reserves.
La primera –i més evident– és com està previst que es financi. El punt de partida serà un coixí de 21.000 milions d'euros aportats per la mateixa CE (16.000 milions) i pel Banc Europeu d'Inversions, BEI (els 5.000 milions restants), que constituiran el capital inicial del futur fons i que actuaran com a coixí en relació amb possibles pèrdues.
Però el veritable objectiu del pla Juncker és aconseguir que amb aquest coixí es pugui atreure inversió privada animada per la possibilitat d'obtenir uns rendiments atractius amb un risc cobert, en bona part, pels diners comunitaris. I la previsió del president i ideòleg del pla és, com a mínim, optimista, ja que pretén convertir els 21.000 milions d'euros inicials en 315.000 milions d'euros d'inversió en tres anys. “Juncker és especialista a fer coses senzilles i mediocres, embolicar-les amb una llaçada bonica i fer que semblin una gran solució, però esperar que els 21.000 milions de base es converteixin en 315.000 milions és esperar massa”, assenyala Jordi Solé, soci fundador de Kreedit i membre del comitè executiu de Foment del Treball.
El pla Juncker preveu dos grans puntals de destí d'aquests diners: les inversions estratègiques a llarg termini i la capitalització per a pimes. És a dir, un doble objectiu, compensar la forta caiguda de la inversió pública derivada dels plans d'austeritat i aconseguir per fi que el finançament arribi a l'economia real. Com s'acabarà fent, però, encara és una incògnita n el dia d'avui. El Consell Europeu ja ha donat el vistiplau al pla, però el Parlament Europeu encara l'està debatent i no serà fins al mes de juny quan el ple votarà definitivament respecte a aquest afer.
Mentre se'n va concretant la forma, però, les pimes, que són aquelles a les quals Juncker picava l'ullet quan presentava el seu pla, s'ho miren amb molt més que prudència. Com explica el director de consultoria estratègica i finançament de la patronal Pimec, Fran de la Torre, “qualsevol nova mesura que ve de la Unió Europea ens la mirem amb cert escepticisme d'entrada, perquè el cert és que les mesures anteriors han semblat molt interessants sobre el paper però després no han tingut cap impacte real”.
Aquest és un temor que comparteix Solé, que a través de Kreedit –firma especialitzada precisament a assessorar les pimes en la recerca de finançament– ha acumulat experiència en allò de fer arribar els diners a l'economia real “i, de moment, l'experiència és que això no està passant”, destaca. Fins ara l'estratègia de Brussel·les ha estat injectar liquiditat al sistema financer amb l'esperança que el diner arribés a les empreses –i especialment a les pimes, que han estat les més perjudicades pel tancament de l'aixeta del crèdit-, però els bancs han tingut les seves pròpies urgències de balanç i quan el BCE els ha posat condicions per prestar-los diners senzillament han preferit no demanar-los. I ara la idea del pla Juncker és prescindir dels bancs i picar a la porta dels inversors privats, una aposta que d'entrada té tot el sentit del món per al director d'estudis de Foment del Treball, Salvador Guillermo. “Necessitem articular mecanismes més enllà del finançament bancari tradicional per fer arribar els diners a aquestes pimes”, afirma. En tot cas, Guillermo també té reserves pel que fa l'èxit que pugui tenir Juncker: “hem d'esperar a veure com es concreta tot.”
Pimes i pimes.
El grau de capacitat que efectivament tinguin les pimes per beneficiar-se del pla d'inversions també ha estat un punt de polèmica arran de les primeres filtracions de la llista de projectes que el govern va presentar a l'espanyol al novembre passat, amb la seva carta als Reis. En total, 185 projectes amb una inversió global d'uns 7.000 milions d'euros, en què destaquen noms d'empreses com ara Endesa, Vodafone, Indra o Fujitsu, no gaire properes al concepte de pime que domina a casa nostra. La Generalitat posa l'accent en el fet que encara s'hi està treballant i que la llista en qüestió és del tot provisional, forçada en part per la improvisació del govern espanyol, que va deixar menys d'una setmana als governs autonòmics perquè presentessin les seves propostes. “Però estic convençut que si el govern català hagués pensat que realment la pime se'n podia beneficiar hauria buscat la manera d'involucrar-la”, afirma el soci de Kreedit.
Pel responsable de la Pimec hi ha, a més, una barrera molt evident en la manera com planteja la capitalització de les empreses el nou pla fet a Brussel·les. “Aquí el 80% de les pimes són de caràcter familiar i això les fa molt poc permeables a donar entrada a nous socis”, afirma De la Torre. En tot cas, el pla recull d'entrada diversos mecanismes per aplicar aquesta capitalització, des del capital de risc a la titulització. És una eina, per cert, que no planteja pas pocs dubtes, i no tant relacionats amb el seu encaix al món pime sinó en la seva filosofia mateixa perquè al final, destaca Solé, “resulta si més no qüestionable des d'un punt de vista ètic que a aquestes altures es plantegin instruments financers complexos que bàsicament el que proposen és que els inversors privats hi posin els diners per guanyar-se la vida amb rendibilitats atractives mentre els riscos els assumeix el diner públic i, per tant, el diner dels ciutadans”. L'equilibri és complicat, però pot tenir sentit si s'accepta que la capacitat inversora dels estats està sota mínims i que, en canvi, com recorda el professor de la Universitat de Barcelona, Daniel Albalate “hi ha molt d'estalvi disponible”.
A la Comissió Europea parlen d'un ventall ampli de perfils d'inversors, i tot i que no es descarta atreure en una segona fase el minorista, ara els esforços es concentren els més institucionals, des de fons sobirans, fons de pensions o grans family office. El comitè tècnic que es creï quan es constitueixi el fons decidirà quins projectes entren i quins es descarten (dels 315.000 milions a què aspira el pla, menys de la meitat, 75.000, aniran destinats a les pimes). Quan es defineixi aquest comitè tècnic també es perfilaran les directrius d'inversió i s'aclarirà, per tant, quin tipus d'actuacions, sectors, etc., seran susceptibles d'aconseguir aquest finançament. El que està clar –si més no així s'ha repetit a la CE una vegada i una altra– és que en cap cas es tractarà de subvencions. “Es tracta de mobilitzar diners per impulsar projectes privats rendibles però amb un risc massa elevat sense la garantia del fons”, diuen.
On seran més útils, els diners?
Al febrer passat el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, alertava sobre el perill que els diners per fer aquest coixí inicial de 21.000 milions d'euros acabin sortint del programa Horitzó 2020 (a Brussel·les ja han deixat clar que els diners es trauran altres partides del pressupost comunitari). Catalunya en podria sortir malparada si es té en compte que les pimes del Principat copen més del 50% dels ajuts del programa Horitzó 2020 que venen a l'Estat espanyol, i aquest és, alhora, un dels principals beneficiat amb el Regne Unit.
Per això, i com que encara queden massa elements per concretar, el conseller posava un punt de prudència a l'hora de valorar l'impacte real que el pla Juncker pot tenir sobre el teixit empresarial català.
Amb tot, pel director de consultoria estratègica i finançament de la Pimec, aquest no ha de ser, ni de bon tros, el punt problemàtic. “Realment, no ens preocupa gens ni mica, perquè si mirem la quantitat de diners que ens han vingut pel programa Horitzó 2020 no hi tenim gaire a perdre, han estat uns resultats decebedors segons el que s'havia previst en un inici”, diu Fran de la Torre.
