Les dades de l'Observatori de la Llet indiquen que l'any 2013 es van produir 643.110 tones de llet a les 701 explotacions de Catalunya. Els ingressos totals van ser de 42,63 euros per litre, dels quals els ingressos per la venda de llet van representar el 83% (35,35 cèntims). Els costos de producció van ser de 44,55 cèntims per litre, amb la qual cosa es van perdre 1,92 cèntims per litre, menys que els 5,06 cèntims del 2012. Amb pagament únic (subvenció deslligada de la producció), el 50% de les explotacions van obtenir benefici positiu, i sense aquest pagament únic un 74% de les explotacions haurien tingut pèrdues.

Joaquim Xifra, subdirector general de Ramaderia de la Generalitat, diu que el canvi de sistema arriba en un moment de preus baixos de la llet però que “la situació seria molt més dramàtica si no tinguéssim la sort que els de les matèries primeres, com ara el pinso, també estan baixos”. El sindicat Asaja ha reclamat una assegurança amb un fons mutual per quan el preu de la llet es trobi per sota dels costos de producció i ha proposat que la multa de 88 milions d'euros que Competència va imposar a les indústries lleteres per haver-se repartit el mercat retorni al sector i també es destini per finançar aquest fons.

Del 1992 al 2013 es van tancar a Catalunya 3.628 explotacions. L'explotació mitjana el 1992 gestionava 123.514 quilos de quota i la del 2013 va produir 917.417 quilos, amb 149 vaques. Aquesta concentració va ser general a la Unió Europea, on el nombre d'explotacions s'ha reduït a un ritme del 6% anual. La millora de la productivitat del bestiar ha comportat que la producció europea de llet de vaca augmentés un 2,3% entre el 2000 i el 2013, fins a 153,8 milions de tones.

A Espanya, l'increment en aquest període va ser superior (un 4,3%) i va col·locar el país com el setè productor de la UE, amb 6.560.000 de tones el 2013. Aquesta alça es va produir malgrat que el nombre de caps de vaques lleteres es reduís un 24,4% entre el 2000 i el 2014 (fins a 862.000). Això va ser possible gràcies a una de les millores de productivitat més altes de la UE, que col·loca el bestiar espanyol com el sisè més productiu, al darrere de Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Estònia i Holanda. El problema és que s'ha aconseguit canviant l'alimentació dels animals, passant a dependre de pinsos o combinacions de cereals i soies que vénen en gran mesura de fora i eleven els costos.