Retornar als dies en què l'elaborador era, també, el venedor del producte. Aquest és un dels objectius que el sector lleter es planteja per poder trobar una branca on agafar-se i guanyar l'estabilitat perduda un cop les quotes han fet saltar per l'aire la dinàmica que regia el mercat. El problema per vendre llet des de l'explotació ramadera directament al consumidor final és que la normativa ho impedeix.

Unió de Pagesos ha insistit reiteradament en la necessitat d'articular un marc normatiu que faculti els productors a esprémer al màxim les possibilitats de les seves instal·lacions i, en definitiva, que els permeti treure el màxim rendiment de la feina que fan. El sindicat reclama que es faci un pas endavant en la regulació de la venda directa de llet crua a les explotacions, una pràctica que sí que està permesa a França i a Itàlia, per exemple.

El sindicat agrícola detalla que no hi ha motius per seguir posant traves a una pràctica que serviria “per resoldre part dels problemes del sector” i, de la mateixa manera, “per potenciar el valor afegit del producte, que és un aliment de màxima qualitat higiènica i alimentària”.

La presidenta d'Asaja, Rosa Pruna, destaca que davant l'escenari que ha obert l'eliminació de les quotes “podíem pensar que seria un impuls per a les explotacions grans, però, en realitat, actualment tenim més motius per creure que ho tenen millor les petites i mitjanes”. Pruna es refereix a l'oportunitat que pot representar “la venda directa, la venda de proximitat”, i aprofundeix que no només es tracta de poder vendre la llet crua, sinó que s'ha de valorar el nínxol de mercat que representen els derivats làctics. “La transformació del producte per buscar un major valor afegit és un tema que cal tenir molt present. En això, Itàlia ens porta anys d'avantatge.”

Roser Serret, de JARC, matisa que qualsevol acció és estèril si no es disposa de la complicitat del consumidor final. “Sabem que estem en temps de crisi, però hauríem de ser més conscients del que comprem. És impossible que es pugui comprar llet per 50 cèntims com diuen alguns. No existeixen els duros a quatre pessetes.”