El febrer del 2015, segons declaracions dels editors a l'OJD, els deu diaris editats a Catalunya van vendre a quiosc 114.332 exemplars al dia, un 10,6% menys que un any abans, un 14% menys que el 2010 i un 56% menys que el 2005. La caiguda és molt menor en les subscripcions, ja que les 97.858 declarades en l'acumulat de gener-febrer del 2015 representen un descens interanual del 0,4% i del 16% entre el 2005 i el 2015. Sumant els dos canals de venda, s'ha passat dels 377.561 exemplars de 2005 als 212.190 actuals, un 43% menys.

Es pot pensar que aquest descens del consum de premsa escrita és conseqüència de la crisi econòmica i que el procés es revertirà quan hi hagi bonança, però això en tot cas s'ha d'aplicar a l'altra gran font d'ingressos, la publicitat, que va començar a caure l'any 2008. Pel que fa a les compres d'exemplars als quioscos, havien començat a baixar abans: el 2005 es venien al quiosc 260.674 exemplars, un 19% menys que cinc anys abans i un 36% menys que el 1995.En subscripcions, en canvi, no hi ha pèrdua de vendes abans del 2005, ja que aquest any hi havia un 7% més de subscriptors que el 2000 i un 13% més que el 2015. Això denota que hi ha un canvi de costums dels lectors, que va més enllà de la seva capacitat de compra, entre els quals hi ha la irrupció d'internet, que permet trobar al moment i de franc informació que el diari dóna l'endemà i pagant, que s'afegeix a la competència en immediatesa que ja feien les ràdios i les televisions.

Amb aquest panorama, té futur el negoci periodístic en paper? Pedro J. Ramírez, fundador i exdirector d'El Mundo, té clar que no. “En 10 anys no s'imprimirà a Espanya cap diari en paper”, va dir a l'assemblea de la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya, on va presentar el nou projecte de diari només digital El Español, que editarà una societat el nom de la qual ho diu tot: Nohacefaltapapel SA. No és tan radical Joan Vall Clara, conseller delegat d'Hermes Comunicacions, editora d'El Punt Avui, segons el qual cauran molts mitjans i al final a Catalunya potser només quedaran dos grans operadors que durant molt temps tindran el paper com a principal font d'ingressos. Apunta que amb les noves tecnologies, tothom pot ser receptor i emissor, i“si tothom emet, ningú escolta, i en aquest context el periodisme, que significa selecció, contrast i reflexió, continuarà sent necessari”.

El periodisme continuarà per altres canals, però les empreses tenen el problema que mentre que el model de negoci basat en el paper té data de caducitat encara no s'ha trobat el model que aporti ingressos suficients pel canal digital. Aquest permet reduir els costos entre un 50% i 90% perquè no es necessita paper i distribució, però tot i així no serà viable si no genera diners per pagar el personal i les inversions.

Tothom troba normal que al quiosc li cobrin el diari, i es resisteix a pagar per llegir un diari digital. Vall Clara atribueix part de responsabilitat a les editores, que “es van equivocar abocant el producte a internet de franc”. Lluís Foix, primer director de La Vanguardia Digital, també apunta la dificultat que hi ha per cobrar al lector digital -“quan La Vanguardia ho va fer, les visites van baixar a un nivell ridícul”-, i diu que el problema va més enllà de si les empreses es van equivocar o no regalant informació. “Tot és a la xarxa, i si no es troba d'una manera es troba d'una altra. El món d'internet ha guanyat la batalla al paper, però aquest té futur si es redimensiona amb redaccions més petites, mentre que les empreses han de trobar com fer periodisme a la xarxa i que sigui rendible”, comenta Foix. En aquest sentit, explica que cal adaptar-se als nous consumidors, i no creu gaire a fer pagar per un diari sencer. Troba més viable cobrar per notícia. Molts internautes no tenen per costum entrar a un diari digital a veure què diu sinó que hi van quan els arriba l'avís que hi ha una notícia concreta: Dos de cada tres usuaris de Facebook i un de cada dos usuaris de Twitter fan servir aquestes xarxes per informar-se i un de cada quatre seguidors d'aquestes dues xarxes accedeixen als diaris a través dels enllaços rebuts dels mitjans, periodistes i contactes que segueixen, segons l'estudi Radiografia dels mitjans d'actualitat elaborat per Carat Dentsu Aegis Networ.

Fer rendible els diaris digitals amb publicitat tampoc és ara per ara una alternativa. Els usuaris són molt reticents a acceptar anuncis intrusius i menys en el mòbil, l'eina que més està creixent en l'accés a internet i que, a més, els joves ni es plantegen utilitzar per llegir diaris. Per això, José Ángel Albacens, president de l'Associació Empresarial Catalana de Publicitat, assegura que la premsa de paper encara té futur, ja que els anunciants la continuaran necessitant. “La publicitat ha caigut perquè amb la crisi s'inverteix en els mitjans només el just, però quan la situació canviï tornarà als diaris de paper, que subsistiran com ho va fer la ràdio quan es deia que la televisió la mataria. El pastís serà més petit, però n'hi haurà per a tots els que ho facin bé”, assegura. Ton del Pozo, degà del Col·legi de Publicitaris de Catalunya, també opina que quan passi la crisi tornarà la inversió publicitària a la premsa escrita, to i que no tornarà al nivell de 2007, però que a la llarga la publicitat es desplaçarà cap a la premsa digital, “un model de negoci que es basarà en la publicitat perquè la gent té clar que a la xarxa la informació ha de ser gratuïta”,

A Espanya, el descens de la inversió publicitària en premsa va començar l'any 2008, quan va caure més d'un 20%, fins a 1.575 milions d'euros segons l'informe i2p Arce Media, o 1.507,9 milions segons Infoadex. El 2014, la inversió es va situar en 614 milions o 656 milions, segons els mateixos informes, amb un descens acumulat del 61% o el 56%). L'any passat, però, el descens només va ser de l'1,10%.

Les dades de l'Associació d'Editors de Diaris Espanyols (AEDE) assenyalen que l'any passat els ingressos publicitaris van créixer el 2014 després de set anys consecutius de descensos. Un creixement de l'1%, fins a 610,7 milions d'euros que contrasta, amb el descens del 8% en les vendes d'exemplars, que van sumar 762 milions.

Retallades. Els diaris mantenen en conjunt la contracció dels ingressos d'explotació, que el 2014 van vorejar els 1.500 milions d'euros, amb un descens del 5% respecte a l'any anterior. Així i tot, els ingressos publicitaris van créixer un 1% el 2014, fins a uns 610.740.000 d'euros, després de set anys consecutius de descensos. Els diaris van tancar 2013 amb 23.040.000 d'euros de pèrdues després d'impostos, segons dades oficials ja auditats, davant unes pèrdues netes de 123.380.000 d'euros l'any anterior.

Els experts de Deloitte creuen que el sector ha entrat en situació d'equilibri, gràcies a la retallada de despeses, ja que l'any passat es va aconseguir tancar amb 14,41 milions d'euros de resultat operatiu positiu.