L'any 1995, quan a la majoria de la gent internet els sonava a xinès, Vicent Partal i Assumpció Maresma van crear VilaWeb, el primer diari electrònic dels Països Catalans, del qual continuen sent director i editora, respectivament. Al cap de vint anys, té 1.800.000 usuaris únics al mes.

Com és que fa vint anys ja tenien tan clar que la premsa digital era el futur?

Sabíem que internet era una gran oportunitat, però al principi no sabíem cap on anàvem. Volíem fer alguna cosa perquè la indústria del periodisme de qualitat es va oblidar de la població en els anys vuitanta i noranta, i també hauríem sortit en paper si haguéssim pogut, però era clara la crisi estructural del paper, que tenia uns costos que portaven el sector a ser inviable. En això que arriba internet, una gran alternativa, i les noves tecnologies fan que el negoci tradicional quedi obsolet.

Com es finança Wilaweb?

Amb publicitat privada i també subscriptors. Les subvencions representen el 6% del pressupost.

Es va trigar molt fins que el negoci va ser rendible?

Moltíssim, ja que al principi no hi havia mercat, no existien les subvencions i havíem de fer de tot per tenir ingressos, com ara fabricar webs per a les empreses.

Amb quanta gent feu Vilaweb?

Som 18 persones. Oscil·lem entre 15 i 20. Aquesta és la mida òptima perquè una empresa de periodisme digital tingui una estructura flexible per fer periodisme de qualitat.

S'acabarà la premsa de paper?

L'important és el model de periodisme. No hi ha periodisme digital o periodisme de paper: hi ha periodisme bo i periodisme dolent. Ara és la millor època de la història per al periodisme, però la pitjor per als mitjans. El dimarts no es veu un diari si no és a la barra d'un bar i no hi ha cap gran diari que es pugui aguantar sense subvencions, perquè encara se'n vendrien menys si el preu reflectís els costos. El paper serà secundari, molts grups desapareixeran i els que es quedin es fusionaran, però el relleu està assegurat de sobres.

Quan acabi la crisi tornarà la publicitat?

El problema que tenim amb la publicitat no és si va al paper o al digital. El problema és que tota la publicitat, fins i tot la més local, passa per Amèrica, Google té un poder brutal: si vols vendre deu rellotges a Girona en dues hores pots fer-ho. És més fàcil posar un anunci d'una perruqueria de poble a Facebook que al diari.