Aquesta és una de les qüestions que més s'han repetit els darrers dies en els canals de comunicació jurídica amb motiu de l'aplicació de la instrucció de la Direcció General del Registre i Notariats (DGRN) de data 12 de febrer de 2015, relativa a la legalització telemàtica dels llibres socials, és a dir, els llibres d'actes i de socis que han de portar les societats.

Mitjançant aquesta instrucció s'ha procedit a modificar el procediment de legalització dels llibres dels empresaris. Mentre que abans el Registre Mercantil només barrava els llibres en blanc que després es transcrivien per l'empresa, qui els mantenia en el seu poder, però ara la instrucció requereix que es presentin còpies dels acords adoptats pels òrgans d'administració de les societats i de les seus socis o accionistes. És clar, aquest nou procediment ha obert un gran interrogant, qui pot tenir accés a aquests documents i el que és més sensible al contingut d'aquests? Mentre que la Llei de Societats de Capital no exigeix que es dipositi el contingut de les actes sinó només que l'empresa els porti ordenadament, aquesta instrucció fa un pas endavant i obliga a subministrar documentació.

La justificació d'aquest nou sistema de legalització va ser que el nou sistema es considerava un pas endavant en la innovació i modernització de processos tal com proposava la Llei d'Emprenedors, de la qual porta causa aquesta instrucció superant l'antiga tradició de mossegar els libres, considerada ja caduca. Ara bé, modernitat no ha d'anar renyit amb la seguretat jurídica, ja que com es garanteix la confidencialitat i la restricció d'accés a tercers a informació privilegiada i confidencial que pot constar en un acord del consell d'administració?

El tema és ara als tribunals, on s'ha presentat un recurs contra la instrucció demanant la suspensió d'aquesta davant el qual s'ha oposat la mateixa DGRN. Mentrestant els empresaris deuen estar atents als criteris que en aquest moment de certa inseguretat jurídica tinguin establerts els registres mercantils de la seva província al respecte, fins que no hi hagi un pronunciament judicial ferm