Al 1932, la publicista Maria Pi i Ferrer (Barcelona, 1884-1960), formada a l'Escola normal de Seta (Llenguadoc), va participar en un cicle de conferències sobre la situació econòmica organitzat per l'Ateneu Polytechnicum en el qual van parlar algunes de les personalitats més destacades del moment. Concretament, l'enginyer Josep M. Tallada, que seria diputat per la Lliga Regionalista; el republicà Carles Pi Sunyer, futur conseller, alcalde, ministre; el socialista de Vic Manuel Serra i Moret; el tot terreny Jaume Miravitlles; Elionor Serrano, que hi defensà les formes cooperativistes; Joaquim Maurin, que analitzà les manifestacions feixistes, de Polònia a Argentina.

La contribució de Maria Pi fou, sortosament, publicada per una associació de la qual n'era membre, el Lyceum Club, amb el títol: Una visió femenina del moment present (Barcelona, 1932). En aquest text, Maria Pi, a més de resumir les conferències anteriors a la seva, va presentar les cinc perplexitats, o els cinc dilemes, de la societat, i de l'economia, dels anys 1930, que, com veurem tot seguit, no són gaire diferents de les perplexitats dels anys 2010.

La primera perplexitat és el dilema Llibertat i Igualtat. De fet, “ambdós preuats i ambdós tan enemics que, d'un segle i mig ençà, tot, especialment els homes de la vella Europa, que els heretaren amb la senyera de la Revolució francesa, en recerquen, en va, la conciliació”.

El segon dilema, la segona perplexitat està molt lligada a la primera. És: Igualtat i estímul. Aquí, Maria Pi afina molt: “L'estímul treballant contra la Igualtat: fent-se imperiosament necessari el perfeccionament de l'home.” Ara bé, “les Repúbliques dels Iguals han de fer concessions a l'estímul augmentant la seva escala de sous”. L'estímul va contra la igualtat.

La tercera perplexitat deriva d'un doble fenomen contradictori. D'una banda: “A través de la ràdio, del cinema, de les distàncies vençudes, la consciència humana pren una amplitud col·lectiva... per tot el món.” D'altra banda: “Les veus de la terra, de la llengua, reclamen llur dret a la nacionalitat, a la consciència de grup, nombroses com mai.” Globalisme (abans d'internet!) i, alhora, localisme (abans del boom dels petits estats iniciat el 1989).

La quarta perplexitat té, també, un fort contingut econòmic. A desgrat dels esforços dels educadors, el comportament de l'home, dins i fora dels mercats, no és sempre resultat del càlcul racional. De fet, “els educadors, mestres i pedagogs veuen lluminosament en l'educació la palanca que ha de regenerar, transformar, recrear noves ànimes humanes”. Però, al mateix temps, s'ha descobert l'altra cara: “Els estudis de psicologia, de psicotècnica, amb Freud al capdamunt, ens descobreixen el món dels instints, del subconscient, inaccessible a la raó, més fort que la intel·ligència.”

La cinquena perplexitat és la presència d'homes i de dones en els mercats de treball. D'un costat, “l'home pot albirar un esdevenidor cada dia més alliberat de la servitud del treball utilitari i assalariat”. Ara, al mateix temps, “totes les dones, llar enfora, han sortit a la lluita, desvaloritzant, per la sobra de braços, la valor ja sempre malmesa del treball”.