Guillem Viladomat era un estudiant quan va conèixer la història d'un noi que havia perdut el coneixement per un accident en una estació d'esquí d'Andorra i va passar 14 hores desaparegut fins que els equips de rescat el van localitzar en una operació que va requerir un gran desplegament de mitjans i recursos. L'incident li va suggerir la idea de desenvolupar un sistema que facilités la localització de persones i, per tant, el seu rescat en cas d'un accident.

I, en acabar la universitat, uns anys després, la idea va prendre forma a Barcelona amb l'ajuda del grup Inspirit, Caixa Capital Risc i diversos inversors particulars andorrans. El fruit és Alpify, una aplicació de rescat que permet localitzar persones desaparegudes i també que qualsevol pugui avisar d'un accident i enviar la localització exacta als serveis d'emergència en cas de pèrdua o accident només prement un botó al mòbil.

Entre els clients d'Alpify hi ha diverses administracions autonòmiques –La Rioja, Cantàbria, Aragó, Extremadura, Galícia i el País Basc–, així com el Principat d'Andorra. En aquests casos, els serveis d'emergència públics tenen accés directe i poden treballar amb l'aplicació, localitzar persones desaparegudes mitjançant aquesta o rebre l'avís directe quan algú ha tingut un problema. A més de la localització exacta, Alpify aporta altres dades com ara la bateria que li queda al mòbil, si la persona es mou i a quina velocitat ho fa.

Amb tot, hi ha altres llocs on l'administració no ha adquirit els serveis d'Alpify i l'aplicació és, igualment, operativa. Un exemple és Catalunya. També Madrid. Segons Viladomat, a un i altre territori han optat per donar servei a través d'una centraleta telefònica comandada per metges als quals els arriben els avisos. El paper d'aquests metges consisteix a atendre les persones que fan l'avís, fer una primera avaluació i avisar el 112. El fundador i director general de l'empresa afirma que el desfasament que es produeix d'una modalitat a una altra és mínim, però la primera és la més “ideal”.

El primer client d'Alpify va arribar el desembre del 2003 i, des de llavors, ja n'ha aconseguit sis més d'institucionals, està en converses amb diversos més i ha arribat als 100.000 usuaris. “És una de les aplicacions més descarregades”, comenta el seu creador, que explica que les previsions són que aquest mateix estiu s'arribi al milió d'usuaris. La majoria, segons explica, són persones que practiquen esport, gent gran i nens.

Al llarg de l'any passat, Alpify va facilitar el rescat de 4.500 persones, 50 dels quals corresponien a situacions crítiques.

En el panorama internacional, Alpify ja és present a diverses estacions d'esquí de països com ara l'Argentina, Turquia, França, Azerbaidjan i Uzbekistan.

L'empresa, que disposa de deu treballadors que treballen en el desenvolupament i el disseny de l'aplicació i té externalitzada la centraleta d'atenció telefònica, mira cap a Sud-amèrica, on té perspectives d'expandir-se aquest mateix any. Segons Viladomat, la companyia està treballant per implantar el sistema a diversos països del continent americà, on treballaran de bracet amb els serveis d'emergències.