No. S'ha consolidat el lloc que té França en la internacionalització de les empreses catalanes, però aquesta s'ha fet a base d'exportacions. Hi ha una manca d'inversions i de creacions de filials. Aquestes han crescut, però no al ritme que ho haurien d'haver fet tenint en compte el pes que té en les exportacions catalanes

És una reflexió que estem fent. Hi ha arguments per invertir a França: la proximitat geogràfica i cultural, el fet que sigui la segona potència europea i la que tindrà més població d'aquí a vint anys. A més, s'estan fent reformes per millorar la competitivitat. Una d'elles és la que preveu reduir les regions. Per exemple, Midi-Pyrénées i Languedoc Roussillon, importants per a Catalunya per proximitat, quedaran agrupades en una sola, que serà un interlocutor més vàlid per a les empreses catalanes, per una qüestió de dimensió.

França s'ha convertit en un dels primers mercats per als EUA, Alemanya o el Regne Unit. Ara és el moment d'atacar aquest mercat i de fer-ho amb una presència definitiva. França pot ser un hub per a la resta d'Europa i un trampolí cap a Àfrica.

Hi va haver una petita aturada. Però, des de fa uns mesos, algunes empreses franceses tornen, sobretot amb projectes de reinversió.

Hi ha dos factors que ho expliquen. El primer, que no és nou, és la potència de la marca Barcelona. El segon, més conjuntural, és que s'ha tornat al creixement.

Des de França, ens pregunten com s'ha superat aquí la crisi. Expliquem les reformes, l'esforç que s'ha fet en el sector públic i el privat, o les baixades de salaris. A França es comencen a aplicar mesures similars. L'únic que potser no es fa és agilitzar el mercat laboral. I és una llàstima, perquè em sembla una clau del gir que ha fet l'economia espanyola i catalana.

Més que parlar d'un sector, crec que qualsevol oferta que surti de la rutina pot tenir èxit al mercat francès.

Els serveis i l'alta tecnologia. No ens adonem de la importància de tenir el Mobile World Congress, però Barcelona ha sabut crear una imatge lligada a la tecnologia.

A l'empresari li agrada l'estabilitat, però el poder del mercat és tan fort que fins ara no hem vist repercussions. Suposem que en els pròxims mesos hi haurà una evolució en el marc territorial i l'empresari s'hi haurà d'adaptar sí o sí.

Sí, sempre que sigui dintre de la UE. L'empresari no es pot imaginar qualsevol marc fora de la UE. I nosaltres, des de la Cambra, tampoc.

La fragmentació dificulta la governabilitat. Però això es diu democràcia i, si el poble ha volgut que sigui així, s'ha de respectar. A França els partits tradicionals estan canviant de noms i d'idees. L'empresari no està preocupat. Estem en una època de canvis, els polítics s'hi hauran d'adaptar i els empresaris s'hauran d'adaptar als nous polítics. Això és llei de vida.