Eines

Philippe Saman

Director de la Cambra de Comerç Francesa de Barcelona

“França pot ser un ‘hub' per a la resta d'Europa i un trampolí cap a l'Àfrica”

Si hi ha una evolució en el marc territorial català, l'empresari s'haurà d'adaptar sí o sí
Des de fa uns mesos, les empreses franceses tornen a Catalunya amb reinversions

França és un dels principals i més antics socis comercials per a Catalunya. Una relació que Philippe Saman fa anys que intenta reforçar des de la direcció de la primera cambra francesa de comerç a l'exterior.

Fa uns anys preveia un increment de les filials catalanes a França. S'ha consolidat la tendència?
No. S'ha consolidat el lloc que té França en la internacionalització de les empreses catalanes, però aquesta s'ha fet a base d'exportacions. Hi ha una manca d'inversions i de creacions de filials. Aquestes han crescut, però no al ritme que ho haurien d'haver fet tenint en compte el pes que té en les exportacions catalanes
Per què ha passat això?
És una reflexió que estem fent. Hi ha arguments per invertir a França: la proximitat geogràfica i cultural, el fet que sigui la segona potència europea i la que tindrà més població d'aquí a vint anys. A més, s'estan fent reformes per millorar la competitivitat. Una d'elles és la que preveu reduir les regions. Per exemple, Midi-Pyrénées i Languedoc Roussillon, importants per a Catalunya per proximitat, quedaran agrupades en una sola, que serà un interlocutor més vàlid per a les empreses catalanes, per una qüestió de dimensió.
Quins avantatges té tindre una filial a França?
França s'ha convertit en un dels primers mercats per als EUA, Alemanya o el Regne Unit. Ara és el moment d'atacar aquest mercat i de fer-ho amb una presència definitiva. França pot ser un hub per a la resta d'Europa i un trampolí cap a Àfrica.
Les inversions franceses a Catalunya es van frenar durant la crisi?
Hi va haver una petita aturada. Però, des de fa uns mesos, algunes empreses franceses tornen, sobretot amb projectes de reinversió.
Això vol dir que es percep que hem superat la crisi?
Hi ha dos factors que ho expliquen. El primer, que no és nou, és la potència de la marca Barcelona. El segon, més conjuntural, és que s'ha tornat al creixement.
Com es veuen a França les reformes que s'han fet a l'Estat espanyol?
Des de França, ens pregunten com s'ha superat aquí la crisi. Expliquem les reformes, l'esforç que s'ha fet en el sector públic i el privat, o les baixades de salaris. A França es comencen a aplicar mesures similars. L'únic que potser no es fa és agilitzar el mercat laboral. I és una llàstima, perquè em sembla una clau del gir que ha fet l'economia espanyola i catalana.
Quins sectors són més atractius per a les empreses catalanes que volen invertir a França?
Més que parlar d'un sector, crec que qualsevol oferta que surti de la rutina pot tenir èxit al mercat francès.
Quins sectors atrauen més interès d'empreses franceses cap aquí?
Els serveis i l'alta tecnologia. No ens adonem de la importància de tenir el Mobile World Congress, però Barcelona ha sabut crear una imatge lligada a la tecnologia.
El debat nacional i polític que viu Catalunya està afectant d'alguna manera aquestes inversions?
A l'empresari li agrada l'estabilitat, però el poder del mercat és tan fort que fins ara no hem vist repercussions. Suposem que en els pròxims mesos hi haurà una evolució en el marc territorial i l'empresari s'hi haurà d'adaptar sí o sí.
Per tant, creu que el mercat és tan potent que seguirà sent atractiu vagi el procés cap on vagi?
Sí, sempre que sigui dintre de la UE. L'empresari no es pot imaginar qualsevol marc fora de la UE. I nosaltres, des de la Cambra, tampoc.
El nou escenari polític (forces noves, més fragmentació parlamentària...) preocupa els empresaris francesos?
La fragmentació dificulta la governabilitat. Però això es diu democràcia i, si el poble ha volgut que sigui així, s'ha de respectar. A França els partits tradicionals estan canviant de noms i d'idees. L'empresari no està preocupat. Estem en una època de canvis, els polítics s'hi hauran d'adaptar i els empresaris s'hauran d'adaptar als nous polítics. Això és llei de vida.

Més d'un segle estrenyent relacions

Fundada el 1883, la de Barcelona va ser la primera cambra francesa a l'exterior. Amb unes 450 empreses sòcies -tant franceses amb interessos a Catalunya com catalanes amb interessos a França-, organitza esdeveniments per estrènyer les relacions entre els dos països i presta serveis a les empreses amb interessos a un o altre costat de la frontera. Saman ha rebut la Creu de Sant Jordi aquest any en reconeixement a la seva tasca per fomentar aquestes relacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.