Gran angular

La ‘Capital Markets Union' i els seus adversaris

Mentre a Estats Units la banca només proveeix el 27% del finançament privat a l'economia, i el 73% correspon a tota la resta de mecanismes no intermediats de mercats de capitals, a Europa mantenim uns percentatges oposats, amb el 76% del finançament d'origen bancari i un 24% dels mercats

Hem esmen­tat altres vega­des en aquesta mateixa publi­cació la neces­si­tat peremptòria que tenen les enti­tats de crèdit de recu­pe­rar la repu­tació i con­fiança dels seus cli­ents. A Europa, un dels prin­ci­pals incon­ve­ni­ents perquè es pro­du­eixi aquest retro­ba­ment recau en el paper exces­si­va­ment mono­po­lista de la banca -entesa glo­bal­ment- en el finançament de l'eco­no­mia i en par­ti­cu­lar de les seves peti­tes i mit­ja­nes empre­ses.

Efec­ti­va­ment, men­tre a Estats Units la banca només pro­ve­eix el 27% del finançament pri­vat a l'eco­no­mia, i el 73% cor­res­pon a tota la resta de meca­nis­mes no inter­me­di­ats de mer­cats de capi­tals, a Europa man­te­nim uns per­cen­tat­ges opo­sats amb el 76% del finançament d'ori­gen ban­cari i un 24% dels mer­cats. De fet, les enti­tats de crèdit a Europa con­tro­len també una bona part d'aquest 24% res­tant atès el seu fort domini dels limi­tats mer­cats de capi­tals euro­peus.

La nova Comissió Euro­pea ha deci­dit impul­sar una política per can­viar tot això a mitjà ter­mini. Ha estat pro­ba­ble­ment la recent crisi finan­cera i les seves deri­va­des en forma de sequera en el finançament ban­cari a les pimes durant els pit­jors anys de la recessió econòmica, cosa que ha fet deci­dir al govern Juncker de pro­po­sar la unió dels mer­cats de capi­tals (Capi­tal Markets Union), un dels com­ple­ments neces­sa­ris al pla d'inver­si­ons pro­po­sat pel nou pre­si­dent de la comissió.

Es busca, d'acord al docu­ment de la comissió: “Cons­truir una unió dels mer­cats de capi­tals”, en pri­mer lloc la mobi­lit­zació de més inver­si­ons per a pimes i per a infra­es­truc­tu­res (objec­tiu de finançament); segon, l'atracció a la UE de més inver­si­ons pro­ce­dents de la resta del món i, per fi, l'aug­ment en l'esta­bi­li­tat del sis­tema finan­cer ampli­ant el ven­tall de fonts de finançament.

Clara lògica econòmica.

Són tots objec­tius interes­sants i de clara lògica econòmica i finan­cera, però can­viar l'statu quo, i més sense ja les urgències dels dar­rers anys de la crisi, ten­dirà a aixe­car l'opo­sició dels agents econòmics que pre­fe­rei­xen evi­tar els riscs implícits en qual­se­vol canvi als even­tu­als bene­fi­cis.

Aquesta mateixa set­mana, a Brus­sel·les, la Comissió Euro­pea ha orga­nit­zat pre­ci­sa­ment el Public Hea­ring sobre les pròximes mesu­res per cons­truir la Capi­tal Markets Union. I és aquí on ja s'han mani­fes­tat ober­ta­ment els detrac­tors i els escèptics sobre la idea. En defi­ni­tiva, una gran coa­lició de la banca, les pimes -diguem les més tra­di­ci­o­nals- i els inver­sors ins­ti­tu­ci­o­nals que tam­poc no veuen amb bons ulls l'accés dels inver­sors par­ti­cu­lars direc­ta­ment a actius (capi­tal i deute) sense pas­sar, com pretén el pro­jecte, per fons d'inversió col·lec­tiva o de pen­si­ons.

Per tant, el debat i la con­fron­tació política estan oberts en un dels –pocs- pro­jec­tes real­ment ambi­ci­o­sos avui en l'àmbit euro­peu. Un pro­jecte que en si mateix ja té força com­pli­ca­ci­ons, i només n'apun­taré tres força esmen­ta­des en l'audiència pública de dilluns pas­sat.

Manca cul­tura finan­cera.

La pri­mera és la manca de cul­tura finan­cera del finançament amb capi­tal en les micro, peti­tes i mit­ja­nes empre­ses, i de la inversió directa en acci­ons per part de l'estal­vi­a­dor. Les pimes estan massa habi­tu­a­des a l'endeu­ta­ment i rebut­gen sovint l'entrada de socis externs que implica el finançament amb capi­tal. L'estal­vi­a­dor euro­peu -l'espa­nyol l'encapçala- es resis­teix a sor­tir ober­ta­ment de la seva posició massa con­ser­va­dora en l'assig­nació d'actius del seu estalvi. A l'àmbit euro­peu, la dis­tri­bució de l'estalvi de les famílies és de 35% en dipòsits, 32% en asse­gu­ran­ces i plans de pen­si­ons, i només un 17% en acci­ons. Un pano­rama ben dife­rent que el del Regne Unit, Estats Units i altres països anglo­sa­xons, tots amb major tra­dició de risc i d'inversió directa en el capi­tal de les empre­ses.

El segon han­di­cap o com­pli­cació és el trac­ta­ment fis­cal a quasi tot Europa. Men­tre l'endeu­ta­ment, o millor els interes­sos pagats, són una des­pesa i per tant ben trac­tada fis­cal­ment, els divi­dends –retri­bució del capi­tal-, es gra­ven impo­si­ti­va­ment dues vega­des, com a bene­fici de les soci­e­tats i com a ren­des del capi­tal dels acci­o­nis­tes.

Per fi, el reforç dels mer­cats de capi­tals, tant el tra­di­ci­o­nals (bor­ses per a empre­ses mit­ja­nes i grans), com els emer­gents (mer­cats de capi­tal risc en totes les eta­pes i meca­nis­mes de crow­fun­ding), té unes com­pli­ca­des bar­re­res per superar, com la infor­mació cre­ditícia de pimes o les exces­si­ves exigències de com­pli­ment regu­la­tori, que hau­rien de fle­xi­bi­lit­zar-se a tot Europa.

En resum, un pro­jecte molt ambiciós i neces­sari per a la soferta com­pe­ti­ti­vi­tat euro­pea però que tran­si­tarà per un pedre­gar. Els adver­sa­ris del canvi ja estan en guàrdia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.