The Cairo Post afirmava el 6 de maig que el govern egipci planeja reconstruir el far d'Alexandria, una de les set meravelles del món antic. El monument, d'uns 135 metres, s'aixecaria al costat de l'emplaçament original, a l'illa de Pharos. Un altre projecte faraònic és la construcció d'una nova capital administrativa a uns 45 km del Caire per descongestionar la ciutat, d'uns 20 milions d'habitants. La població egípcia, d'uns 90 milions, es concentra en el 5% de la superfície del país, al llarg del Nil i les costes. I segueix creixent amb una taxa de fertilitat de 3,5 fills per dona. Segons les Nacions Unides podria aconseguir els 140 milions d'habitants el 2050.

El president Abdelfatah al-Sisi impulsa el lideratge geoestratègic i econòmic d'Egipte en una regió incendiada pels conflictes polítics i interreligiosos amb la presència d'un fanàtic terrorisme gihadista.

Però els megaprojectes d'al-Sisi són il·lusoris mentre la situació política segueixi inestable. El president va aconseguir un poder absolut després un cop d'estat el juliol de 2013 i va reprimir copejant amb mà de ferro els Germans Musulmans, que havien aconseguit el poder en les urnes el 2011. Ja sense oposició política, va guanyar les eleccions presidencials amb el 96% dels vots. Els drets humans i les llibertats públiques són violentats amb l'excusa d'assegurar l'estabilitat i el progrés, una cosa difícil en el vesper de l'Orient mitjà. La recent acció terrorista a Luxor va colpejar el sector turístic, que representa el 10% del PIB i dóna ocupació al 13% de la població activa.

Els megaprojectes no han de distreure dels objectius prioritaris: afrontar unes reformes estructurals necessàries per millorar unes fràgils institucions públiques i una burocràcia ineficient que frenen el desenvolupament econòmic i social. Egipte ocupa un endarrerit 112è lloc en el Doing Business 2015 del BM. I urgeix corregir les desigualtats socials i els problemes mediambientals. Ocupa el 110è lloc en l'índex de desenvolupament humà del PNUD.

Al-Sisi ja va prendre algunes mesures econòmiques, com retallar les subvencions al preu del combustible, per aconseguir reduir els dèficits pressupostari i fiscal. En l'últim any, el PIB va créixer un 5,3% i l'atur va baixar al 13%. La lliura egípcia va caure un 8%, menys que les divises de Turquia i el Marroc, els seus dos principals competidors a l'àrea mediterrània, que van caure entorn del 20%. I les inversions estrangeres directes van créixer un 140%.

Destaca el suport financer de les monarquies àrabs del golf. I retornen les inversions dels EUA i la UE, el seu primer soci comercial, per aprofitar les grans oportunitats que ofereix el país. Els inversors, com BP, Siemens i General Electric, prioritzen el sector energètic. També preval la construcció d'infraestructures de transport, comunicacions, habitatges, sanitàries, etc. Un megaprojecte en marxa, realista i necessari, és el desdoblament del saturat canal de Suez. Compta amb finançament de l'Aràbia Saudita i els emirats del golf.

El règim egipci és autoritari. Però la UE mira cap a un altre costat mentre els europeus els venem armes. El mariscal al-Sisi va ser rebut a l'abril a Itàlia, França, Espanya i Alemanya. A Madrid es va signar un acord per col·laborar en la construcció d'un corredor ferroviari d'alta velocitat entre el Caire i Luxor. Espanya sí que mostra interès a promoure aquest corredor situat a l'altre costat del Mediterrani.