DE MEMÒRIA
És important l'economia a Catalunya? (1)
L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha identificat i analitzat la meitat dels 100.000 registres toponímics dels carrers, carrerons, avingudes, passatges i places dels 948 ajuntaments del Principat de Catalunya. Els noms dels carrers, i els seus canvis, són una atribució dels ajuntaments. Hi ha noms ancestrals, antiquíssims, que sembla que no han canviat mai (per exemple: carrer del Pou), hi ha noms que han canviat moltes vegades (sovint: el carrer Major), hi ha noms molt recents, d'abans-d'ahir (per exemple: carrer Pere Duran Farell).
En qualsevol cas, els noms dels carrers ens diuen moltes coses sobre com és/què és una població: què/qui valora positivament, quins són els seus somnis, els seus valors, els seus models. Cada època ha anat donant noms al nous carrers (per cert, hi ha bastants carrers Nous) o ha canviat/traduït noms.
L'anàlisi big data del Cartogràfic es fixa en les xifres que defineixen el volum relatiu dels noms escollits. Els noms escollits poden ser molt variats: poden identificar el carrer amb una característica física propera (carrer del Mar, carrer del Bonaire), amb una organització, instal·lació o construcció (carrer de l'Estació, carrer de l'Hospital). O el nom escollit pot ésser un homenatge a una població propera (carrer de Barcelona, carrer de Girona) o llunyana (el carrer de Boston de Sabadell). O a un país sencer (Països Catalans, Espanya, Argentina).
Molts noms dels carrers estan dedicats a persones: veïns il·lustres (com el Dr. Andreu o Francesc Cambó) o grans figures de la història (com Plató o Ramon Llull). Molts carrers dedicats a mossens (exactament: 157, més 65, a bisbes!) i moltíssims dedicats a doctors/metges (exactament: 336). La salut del cos seria més important que la salut de l'ànima? Alguns, molt pocs, financers (Manuel Girona) i alguns, pocs, sindicalistes (Joan Peiró) o advocats laboralistes (Francesc Layret).
A partir de les xifres de l'Institut Cartogràfic, podem seguir afirmant que l'economia és important a la societat catalana? Si els noms dels carrers reflecteixen/retraten com és, com funciona una societat, què ens diuen de la societat catalana?
Comencem per la freqüència numèrica dels noms geogràfics. Els noms de carrer que giren a l'entorn de l'ús productiu de l'aigua són molts. A Catalunya, hi ha molts carrer de la Font (exactament: 383), carrer del Pou (64), carrer de la Bassa (43), carrer de Rec (42), carrer del Canal (32), carrer de la Sèquia (19). Hi podem afegir: carrer de la Riera (161) i carrer del Torrent (127). De fet els noms de riu escollits per donar nom a un carrer són, sobretot, els noms dels rius industrials: carrer del Llobregat (58 poblacions), del Ter (56), del Segre (46). Seguim pels noms dedicats a assenyalar la presència d'unitats o instal·lacions productives. De fet, un dels primer llocs del rànquing del noms de carrers catalans és: carrer de Cal... o carrer de Can... (n'hi ha exactament: 530). Segueixen: carrer del Molí (81), de l'Era (84), de l'Hort (71), del Forn (34), carrer de la Pedrera (32).
Indústria o comerç
Si fem cas de les estadístiques toponímiques elaborades per l'Institut Cartogràfic, els carrers de la Indústria (136) guanyen els carrers del Comerç (43). Hi ha un cert reequilibri, si hi afegim els carrers de la Mina (22) i els carrers de la Ferreria (15), d'una banda, i els carrers (o places) del Mercat (37) i els carrers de la Fira (17), de l'altra banda. En qualsevol cas, la freqüència dels carrers del Vapor (16) és semblant a la dels carrers de la Llum (13).