Neix com la refundació de la UDC del 1931, i s'inspira en els seus valors. Perdem la u d'Unió però reforcem la part de democràtica: probablement la contracció serà Partit Demòcrata, i això té les connotacions que té. El partit continua defensant el personalisme comunitari, i per tant recupera la idea d'una radicalitat absoluta en la defensa de la justícia social i un sobiranisme nítid, sense dubtes.

Miri's qualsevol partit dels Estats Units i veurà que ja fa bastant temps que funcionen exactament així.Tenen moltes mancances, però en aprofundiment i participació ens porten molt d'avantatge a Europa. En els propers temps veurem com la majoria de partits europeus tendiran cap aquí. Pensem en un format en què hi hagi voluntaris, no militants a qui reparteixes un carnet, que al seu torn reparteix ideologia. A l'inrevés: són ciutadans que participen en una organització determinada, en què lògicament hi haurà comitès de govern, però entre iguals, i per tant cadascú anirà fent de portaveu en funció de la realitat i necessitat de cada moment. El que pretén Demòcrates de Catalunya és un concepte revolucionari, per trencar la barrera enorme entre societat civil organitzada i partits, no té cap sentit tenir estructures tancades. Qui mana en una força política d'aquest tipus? Doncs precisament qui ha estat escollit membre electe pels ciutadans i votants, no pels aparells. Lideraran els representants electes que tenen legitimitat pels vots que els han donat els ciutadans, no estructures internes de partit els objectius de les quals a vegades difereixen molt.

Ens en diferenciem molt en la ideologia, que és el més rellevant, però en les formes probablement tenim en comú amb altres organitzacions el fet de parlar clar. Parlar sense dir res és el que ha matat la política. Ja no estem en moments en què es pugui demanar el vot al ciutadà dient-li “feu-nos confiança que jo ja disposaré”. Cal explicar què farem amb el seu vot, aquest sí que serà un estil d'aquesta formació.

Ho veiem molt possible. Un dels grans drames del sistema de partits és haver pensat que per transmetre la ideologia s'han de fer campanyes electorals amb uns costos elevadíssims. Creiem que això no és necessari. L'acte d'avui és homologable al de qualsevol altre partit, i ha estat totalment fet per voluntaris.

Això és el que passa a la majoria de partits, no dic a tots. És el que passa quan estableixes estructures d'aparell que probablement han de sobreviure a si mateixes. Si un partit té voluntaris que volen compartir una ideologia no té cap sentit una estructura en la qual hi hagi una lluita de poder intern per dominar-lo. La lluita ha de ser en termes de dialèctica, en termes clàssics: allò de la tesi, antítesi per arribar a la síntesi. Aquest ha de ser el debat, no si ets més d'un sector o d'un altre, que és el que a vegades passa.

El més rellevant és que ens hem escindit per fer costat al president Mas en el repte d'afrontar unes plebiscitàries. Ni tan sols prenem la decisió buscant un espai electoral: és el repte més important d'aquest país en els últims 300 anys, i valia la pena posar tot l'esforç perquè sigui una realitat. Coincidim amb el president en termes de lideratge, perquè és qui ha presentat les eleccions del 27-S com unes plebiscitàries, i li farem costat.

Per què no? A partir del 27 s'obre un nou escenari a Catalunya, en què esperem que hi
hagi una majoria sobiranista, i això vol dir que s'obre el procés d'independència del país, que serà complex i llarg, i aquí veurem quin paper té cadascú. Però en aquest moments el compromís és per al 27. Després ja es veurà.

Demòcrates té les portes obertes a tothom que cregui en el socialcristianisme a Catalunya. Estic convençut que molta gent que ha quedat a Unió no estarà d'acord que defensi un programa regionalista per al dia 27. En la consulta del 14 de juny el 47% dels militants va dir sí a la independència, i la resta va dir sí al procés amb condicions. Però en conclusió el que queda d'Unió es presenta amb un programa autonomista, quan ningú va votar res d'un programa autonomista en absolut. És un engany tant als que van votar sí com als que no, i això té conseqüències. Per això en deu dies s'estan desfent la majoria de territorials i tenim la capacitat d'incorporar tanta gent. És difícil veure un partit que neix amb tant suport.

Per coherència, ara que presentem una altra formació política no té cap sentit mantenir l'afiliació anterior. Cadascú farà arribar el tràmit final que s'hagi de fer. Serem centenars de militants, pel que he vist avui aquí.

Lletres buides no volen dir res: el repte era salvar la gent, les persones i la ideologia. I això avui ho hem salvat. Ho podíem haver fet a través d'un congrés, però el comitè de govern va bloquejar qualsevol possibilitat de fer-lo abans del 27-S. Per tant el que fem és canviar unes lletres, i prou. Queden unes lletres històriques però sense la doctrina històrica, amb un contingut diferent, com ells diuen molt més proper al votant de C's, però que res té a veure amb la UDC del 1931, que és el que Demòcrates de Catalunya inspira i salva. La majoria de famílies històriques, començant per la de Carrasco i Formiguera, avui ens avalen.

Pot ser perfectament, avui hi havia moltíssima gent aquí fins ara militant d'UDC, però també molta que s'havia donat de baixa en el seu moment. Per tant és un bon moment per recuperar tota aquella gent que creu en uns valors i una ideologia determinada al servei del país.

Cadascú que cregui que aquest país pot ser normal com qualsevol altre ha d'intentar lluitar al màxim des d'allà on pugui. L'opció que cadascú pren és molt particular, nosaltres hem pres aquesta perquè ho reclamava un col·lectiu molt gran. Si en altres àmbits també hi ha col·lectius molt grans seria lògic.

Si ens creiem que el 27-S són unes plebiscitàries haurien de ser al més diferents possible a unes autonòmiques, i al més similars a un referèndum. Si som capaços de visualitzar que fem pinya partits i entitats civils, absolutament tothom, a fora entendran que és una cosa estranya, no unes eleccions.Hauríem de ser capaços per una vegada de perdre una mica de la nostra part per ajuntar per al tot, per intentar tenir una majoria absoluta. Com s'articularà això, en parlarem aquesta setmana. Crec que tothom hi hauria de tenir cabuda, però haurem de discutir-ho.

És una proposta. Cada formació en pot fer, però és millor que en parlem primer a porta tancada. És difícil que arribem a acords a través dels mitjans. Cal recollir totes les propostes, tancar-nos i no sortir sense un acord. I estic convençut que això passarà.

La plataforma Hereus Unió 1931 ja es va asseure amb les entitats per obrir converses sobre el full de ruta. La voluntat és entrar a negociar amb la nostra aportació particular, ja que tant entitats com partits sempre han dit que estan oberts a aportacions i modificacions.

Si serveix per a la independència, sí. Però una DUI només serveix si sabem segur que l'endemà hi ha almenys un país que et reconeix. Si pregunta quan cal fer-la, diria que quan tinguem garantit que algú de la comunitat internacional ens reconeix.

Absolutament, hi ha d'haver un procés constituent entre altres coses perquè si esdevenir estat independent simplement servís per canviar conselleries per ministeris no tindria cap sentit. Si té sentit és per crear un model d'estat determinat, i en aquest cas plantegem el nostre.Jo m'imagino un estat on la ciutadania tingui un nivell d'igualtat independentment de la seva identitat i el seu origen, però que a més sigui radicalment democràtic, els drets i deures civils dels ciutadans permetin un estat del benestar, hi hagi una coresponsabilitat de les persones amb la comunitat i al revés, una defensa de l'economia social de mercat o la tendència que la generació de coneixement sigui el motor per anar cap una economia del coneixement, i que aquesta estigui abraçada per una justícia social que faci que les diferències entre un país ric com ha de ser el nostre i els menys rics siguin mínimes... Tot un reguitzell de principis, en definitiva, que han de formar part del nou estat.