Sense sigles, polítics en actiu ni propostes programàtiques més enllà de la independència. Eren els tres pilars principals al voltant dels quals Lluís Orriols, politòleg especialista en comportament electoral i professor de la Universitat Carlos III de Madrid, edificava la seva visió del 27-S. Un decàleg que, sota el títol d'El dilema de la independència, publicava el desembre passat a El País, tot just vint dies després que Artur Mas vinculés la convocatòria d'eleccions a l'articulació d'una “candidatura de país”. La d'Orriols va ser una proposta innovadora, un dels primers estadis cap a la llista unitària que ara, davant dels últims esdeveniments, intenta actualitzar.

El mateix Orriols recorda que el seu interès era proposar el marc acadèmic que permetés interpretar unes eleccions de manera plebiscitària. “En uns comicis normals el vot propi expressa moltes preferències: simpatia pel candidat, adhesió a unes sigles, premi o càstig a una gestió, predilecció per un o altre programa electoral”, enumera per posteriorment introduir que el desitjable era eliminar el màxim d'interferències perquè només quedés una pregunta: si es desitja o no la independència. I entre aquests obstacles hi havia, a parer del politòleg, les sigles dels partits, la presència de líders polítics o un programa electoral més enllà de la constitució d'un nou estat. Preguntat sobre si el capital polític de Mas o Junqueras hauria de ser aprofitat, afirma que sí, però que en un escenari més llunyà: “En unes segones eleccions després del plebiscit, a les quals els partits polítics es presentin per separat i s'atribueixi la gestió de la legislatura i del mandat popular a la candidatura guanyadora.”

L'acadèmic recondueix la conversa cap als obstacles als quals haurà de fer front la llista pel sí. El primer de tots, la construcció d'una confluència d'esquerres que, aglutinant ICV, EUiA, Podem i Procés Constituent, “trenqui la lògica sobiranista d'aquestes eleccions, deixant de circumscriure-les a una tria entre el sí o el no a la independència en fer-hi emergir l'eix social” i dificulti la interpretació del plebiscit. Recorda també l'escissió de CiU, una ruptura que raona que perjudica més el bloc sobiranista que la mateixa CDC. No tant per l'èxode de votants sobiranistes cap a Unió, sinó perquè les enquestes ja fa temps que situen els resultats del sí immediatament per sota del 50%.“El que ha de fer el bloc sobiranista ara mateix és doblar esforços, buscar complicitats per unir diverses sentimentalitats”, recepta Orriols des d'un despatx que, tot i estar al cor de Madrid, té les vistes posades a Catalunya.