No n'hi ha prou amb dur un bit­llet de tren. Per entrar a l'estació de l'est de Buda­pest ara també cal tenir un pas­sa­port euro­peu o un visat Schen­gen. El govern hon­garès va tan­car ahir la ter­mi­nal de fer­ro­car­rils, que s'ha con­ver­tit en un camp impro­vi­sat de cen­te­nars de refu­gi­ats, sobre­tot siri­ans, que inten­ten viat­jar fins a Àustria i Ale­ma­nya. La tanca filada de 175 quilòmetres de llarg i un metre i mig d'alt a la fron­tera amb Sèrbia no ha ser­vit per atu­rar l'allau de deman­dants d'asil, que estan que­dant atra­pats a la capi­tal hon­ga­resa. Només en les últi­mes 24 hores n'han arri­bat 1.800 més, 380 dels quals són menors d'edat.

El trànsit de trens va que­dar inter­rom­put durant una hora llarga i la poli­cia va fer fora de l'estació els immi­grants, que cam­pen on poden, pels car­rers del vol­tant o al metro, i pro­tes­ten pacífica­ment amb crits de “let us go! (dei­xeu-nos mar­xar)” i “Ger­many, Ger­many!”.

Fins a 245 quilòmetres més enda­vant, a l'estació de l'oest de Viena, cen­te­nars d'austríacs van rebre amb aplau­di­ments i amb men­jar calent els últims refu­gi­ats que no havien que­dat atra­pats a Buda­pest i havien acon­se­guit arri­bar. Dilluns, les auto­ri­tats hon­ga­re­ses van dei­xar pas­sar 3.650 per­so­nes cap a Àustria, els agents de poli­cia van dei­xar de con­tro­lar els pas­sat­gers dels trens, per­me­tent una sor­tida mas­siva de deman­dants d'asil. Però ahir van can­viar d'opinió i els va tor­nar a bar­rar el pas.

“Hon­gria està inten­tant impo­sar la llei euro­pea, que reque­reix a tot­hom que vul­gui viat­jar per Europa tenir un pas­sa­port vàlid i un visat Schen­gen”, va asse­gu­rar el por­ta­veu del govern hon­garès, Zoltán Kovács.

Els refu­gi­ats que arri­ben a Àustria no s'hi que­den i con­ti­nuen el viatge cap a Ale­ma­nya, via Salz­burg, a prop de la fron­tera amb el land de Bavi­era: segons la poli­cia austríaca, dilluns només sis per­so­nes, pro­ce­dents de l'Afga­nis­tan, van dema­nar asil al país alpí. A Munic, la poli­cia no pot ges­ti­o­nar tan­tes mos­tres de soli­da­ri­tat i va tui­te­jar: “Sis­plau, de moment no por­teu més ajuda, ja hem rebut prou dona­ci­ons per aju­dar els refu­gi­ats que arri­ba­ran avui.” El govern ale­many nega cap sus­pensió del pro­to­col de Dublín i insis­teix que les nor­mes d'asil no han can­viat: els refu­gi­ats que arri­bin a Hon­gria han de fer les seves peti­ci­ons d'asil a Hon­gria.

La Comissió Euro­pea, des­bor­dada, no sap com posar-s'hi. Demà mateix, a Brus­sel·les, el seu pre­si­dent, Jean-Claude Juncker, dema­narà expli­ca­ci­ons al pri­mer minis­tre Vik­tor Orbán. “Hola, dic­ta­dor!”, li va etzi­bar l'última vegada, bufe­tada inclosa. Els por­ta­veus comu­ni­ta­ris renyen Hon­gria perquè “Europa no es cons­tru­eix aixe­cant tan­ques i murs”, però alhora reco­nei­xen que no s'hi poden posar ni pren­dre cap “mesura legal” perquè la pro­tecció fron­te­rera és una “com­petència naci­o­nal i la seva res­pon­sa­bi­li­tat”.

El govern hon­garès vol cons­truir en els pròxims mesos un mur de qua­tre metres d'alt. Orbán també es reu­nirà amb els pre­si­dents del Con­sell i de l'euro­cam­bra, Donald Tusk i Mar­tin Schulz. I diven­dres farà pinya amb els seus homòlegs de Polònia, Eslovàquia i Txèquia, el Grup de Vise­grad, que no vol ni sen­tir a par­lar de les quo­tes obli­gatòries per repar­tir els asi­lats que pro­posa Brus­sel·les.

Però Juncker, amb suport de la can­ce­llera Angela Merkel, tor­narà a posar damunt la taula la seva idea de redis­tri­buir els refu­gi­ats amb quo­tes obli­gatòries en funció de la població, el PIB, l'atur i les peti­ci­ons d'asil accep­ta­des en cada estat mem­bre. El pro­blema és que els minis­tres de l'Inte­rior dels Vint-i-vuit no s'ho mira­ran fins al dia 14, la seva reunió urgent no és fins d'aquí a dues set­ma­nes, una len­ti­tud marca de la casa que està agreu­jant el drama migra­tori.

La Comissió Euro­pea com­par­teix les advertències de Merkel i demana “més soli­da­ri­tat” i un repar­ti­ment “just” dels refu­gi­ats perquè el trac­tat de Schen­gen no acabi sent ostatge d'aquesta manca de política d'immi­gració i asil comuna.