El vot dels joves sempre va buscat, però aquest diumenge pot ser decisiu. Els experts diuen que tenen més tendència a abstenir-se. Junts pel Sí els ha situat entre el seu target prioritari. Raül Romeva i Oriol Junqueras van plantar-se ahir a la plaça que separa els dos edificis del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra amb la voluntat de convèncer. Era un míting de migdia, d'aquells de seure a terra i amb actuació musical prèvia. En aquest cas, d'Èric Vinaixa. Els Catarres vénen de fàbrica: són la banda sonora oficial de la campanya. “Tornaré a somriure, quan aixequi el vol”, canta Vinaixa. JxSí ha desterrat els pavellons, els auditoris i les aules. Tot al carrer. Ahir també va ser així a desgrat dels que patien el sol. Els curiosos es van quedar dempeus, potser amb la predisposició de canviar l'acte electoral pel bar en qualsevol moment. Però no. Pocs minuts abans de la una en van marxar uns quants, però per entrar a classe... A la Pompeu són així. No hi ha gespa i les classes són les classes. Romeva i Junqueras van pujar a l'escenari. Hi va haver peticions de selfies abans i després. Tots dos eren professors abans de ser candidats: l'un a la Ramon Llull, l'altre a l'Autònoma. Vestien calcats: camisa negra i texans, com si s'haguessin posat d'acord. Aquells podrien ser els seus alumnes, si és que hi ha alumnes d'algú, i Junqueras i Romeva buscaven la complicitat que només els professors col·lega saben generar. El número 1 parlava de construir l'estat català com del jove que marxa de casa: “Volem vestir com ens doni la gana, fer l'amor amb qui ens doni la gana i les vegades que ens doni la gana.” El número 5 va optar per un to més emotiu: “Un cop haguem fet la independència ja no la podrem fer mai més. Gaudiu-la. Recordeu la llum d'aquests dies. És l'últim míting que es fa a la plaça d'aquest campus abans de la independència.” Serà o no profecia. Hi ha poques coses tan implacables com el temps.