Quotes de refugiats per la força
Hongria, Txèquia, Eslovàquia i Romania voten en contra d'acollir 120.000 asilats, però la Unió Europea ho imposa per majoria qualificada
La no-unanimitat dels 28 dóna una imatge de divisió profunda
Tard i malament. La Unió Europea acollirà finalment 120.000 refugiats més entre aquest any i el que ve, tot i l'oposició d'Hongria, Txèquia, Eslovàquia i Romania. Els ministres de l'Interior d'aquests quatre governs van votar ahir en contra del repartiment, desafiant Angela Merkel, i el de Finlàndia va abstenir-se. Amb la majoria qualificada de la resta n'hi ha prou, almenys legalment, per imposar-los la decisió, però políticament el fet que els 28 siguin incapaços d'aprovar-la per unanimitat dóna una imatge de divisió profunda. I deixa en una situació molt delicada els demandants d'asil que hagin de ser redistribuïts en aquests quatre països de l'est.
“Alguns diran que Europa està dividida perquè no hi ha consens, però estem en una situació d'emergència”, es va intentar defensar el ministre luxemburguès Jean Asselborn. La presidència de torn “no té cap dubte” que els governs que ahir van votar no “aplicaran igualment la decisió, respectant plenament la legislació comunitària” i acceptant la quota de refugiats que els toca. Però si no ho fan no se'ls sancionarà, perquè l'acord s'ha acabat aigualint tant que ja no preveu penalitzar els que l'incompleixin, tot i que sí que se'ls expedientaria. De fet, fins i tot se'ls permet endarrerir fins a un any l'acollida del 30% dels asilats que els hagi adjudicat Brussel·les.
Hongria queda fora d'aquest sistema de redistribució per voluntat pròpia, tot i que li hauria permès enviar als seus socis fins a 54.000 refugiats. De moment, la UE només es repartirà de manera immediata 66.000 asilats (50.400 dels que han arribat a Grècia i 15.600 dels d'Itàlia). D'aquest primer grup, segons els nous números, a Espanya li tocarà acollir-ne 8.023 (6.127 dels que ara són a Grècia i 1.896 d'Itàlia). I els quatre països que han votat no n'haurien de rebre, en teoria, 6.162. Hongria hauria d'acceptar, segons la decisió que se li ha imposat per majoria qualificada, 1.294 refugiats. A la República Txeca n'hi anirien 1.591; a Romania, 2.475, i a Eslovàquia, 802. Però al premier eslovac, Robert Fico, li va faltar temps per desmarcar-se'n ahir mateix, desafiant: “Mentre sigui primer ministre, les quotes obligatòries no s'implementaran en territori d'Eslovàquia.” “Aviat ens adonarem que l'emperador va despullat, el sentit comú ha perdut, avui”, va lamentar també el ministre de l'Interior txec, Milan Chovanec.
La resta de refugiats fins a l'objectiu dels 120.000 (és a dir, els 54.000 que ja no vindran d'Hongria) quedaran pendents per a una segona fase, per ajudar els estats membres que també estiguin rebent una onada migratòria excepcional, com per exemple Croàcia. D'aquesta segona tongada, prop de set mil hauran d'anar a parar a l'Estat espanyol. El ministre alemany Thomas de Maizière va aclarir que els demandants d'asil “no podran elegir quin país els acollirà i s'hauran de quedar al que se'ls hagi assignat”. Si no ho fan, i intenten moure's per Schengen, seran repatriats a l'estat membre per on van entrar a la UE (és a dir, a Grècia o Itàlia). El seu homòleg francès, Bernard Cazeneuve, va defensar que l'acord “manté l'equilibri entre humanitat, generositat, responsabilitat i fermesa”.
“Responsabilitat moral”
De res va servir que la cancellera alemanya fes ahir una última crida a la “responsabilitat moral” d'Europa i advertís que “la por no és bona consellera”. Merkel podrà pressionar avui cara a cara els seus homòlegs hongarès, txec, eslovac i romanès, en una cimera extraordinària dels 28 a Brussel·les en què també es retrobarà amb el reelegit primer ministre grec, Alexis Tsipras. Pels governs alemany i francès i per la Comissió Europea, aquests 120.000 refugiats, que se sumen als 40.000 ja acceptats (160.000 en total), són només el començament, i volen que el mecanisme de repartiment sigui permanent (és a dir, que les quotes siguin sempre les mateixes, per no haver-se de barallar i mercadejar en cada crisi migratòria). Noruega, que no forma part de la UE però sí de la zona Schengen, es va afegir ahir a la llista de països que han reforçat els controls fronterers.
LES XIFRES
Tensió entre Sèrbia i Croàcia
La crisi dels refugiats, que en la seva ruta des de l'Orient Mitjà cap a l'Europa occidental passen per Sèrbia i Croàcia, ha tornat a augmentar les tensions entre aquests dos vells adversaris. El govern serbi està indignat per la decisió de Croàcia de tallar el trànsit fronterer de camions pel gran flux d'immigrants. “No hi ha cap explicació racional per aturar la circulació de mercaderies en una de les artèries principals”, va dir el ministre de Justícia serbi, Nikola Selakovic, que va assegurar que el tancament del pas perjudica molt la seva economia. El govern croat va replicar que els “passos fronterers poden obrir-se en una hora, però abans Sèrbia ha de canviar la seva política de dur els refugiats només a Croàcia”, i hi va afegir que Sèrbia no té dret a fer acusacions. D'altra banda, l'empresa Deutsche Bahn va confirmar ahir la interrupció fins al 4 d'octubre del trànsit ferroviari entre Munic, Salzburg i Budapest, la ruta més utilitzada per arribar a Alemanya.
