Un “error humà” quan falten només cinc dies per a les eleccions. Un “error humà” d'un paràgraf sencer (99 paraules, 568 caràcters). Un “error humà” que amenaça Catalunya de no reconèixer la seva independència unilateral i assegura que Espanya ha de garantir la seva integritat territorial. Un “error humà” que ha passat tots els filtres i controls de seguretat de la Comissió Europea (secretaria general, serveis jurídics, gabinet del president, traducció...) fins a acabar a les portades dels diaris de Madrid. Un “error humà” sense precedents que posa en risc la credibilitat i la reputació de l'executiu comunitari, però que Brussel·les no pensa investigar formalment, tot i les queixes del govern i dels eurodiputats catalans, inclòs el del PP, Santiago Fisas.

Circulin, circulin, no hi ha res a veure! La portaveu de la Comissió Europea, Mina Andreeva, va intentar ahir silenciar l'escàndol sobre la doble resposta a una pregunta parlamentària del PP sobre la independència de Catalunya. Andreeva va reconèixer que “la resposta que es va donar en anglès és la versió autèntica i la que va acordar el president”. És a dir, que Jean-Claude Juncker no es vol posar en el 27-S, tot i la pressió de la diplomàcia espanyola. Però llavors qui va afegir el paràgraf en castellà amb els arguments de la por del PP? Andreeva va assegurar que es tracta d'un “error humà” i es va atrevir a posar com a excusa que a l'executiu comunitari treballen 35.000 funcionaris. “Mira, som una organització de 35.000 persones i crec que és normal que cometem errors”, va al·legar.

“El que és important és saber que ningú pot manipular la Comissió Europea”, va advertir. “Ningú pot manipular la Comissió Europea, és una autoritat independent”, va insistir Andreeva per segona vegada –duia escrita la resposta, preparada prèviament–, tot i que cap periodista li havia preguntat directament per cap “manipulació”. Excusatio non petita, accusatio manifesta. Andreeva responia al govern, que ha denunciat una “manipulació barroera”, a més “en la recta final de la campanya electoral” i en un tema tan sensible com és l'encaix d'una Catalunya independent a la UE, que “té un impacte polític molt important”. Brussel·les està “analitzant el sistema i intentant establir els fets”, segons la portaveu, però no obrirà cap investigació formal ni farà públic qui és la mà negra responsable d'aquest “error humà”. “Potser no esbrinarem mai què va passar”, avisen fonts comunitàries. Els eurodiputats de Junts pel Sí reclamen que s'aclareixi, abans que els col·legis obrin diumenge, com, on i a través de qui ha pogut succeir l'escàndol. “Bona sort, doncs!”, els respon Brussel·les.

El popular Fisas havia preguntat a la Comissió Europea si “reconeixeria una DUI per proclamar un nou estat o una república catalana” i si “respectaria la integritat territorial d'Espanya i la competència de l'Estat per gestionar els seus afers interns i les funcions essencials com a estat”. La resposta en castellà, segons es va encarregar de vendre a so de bombo i platerets el mateix PP aquest dimecres (vegeu portada de l'ABC, per exemple), subscrivia literalment l'argumentari que fa servir la diplomàcia espanyola contra el procés sobiranista, fins i tot fent servir les mateixes expressions. Segons aquesta versió, completament falsejada, Juncker alertava que ningú no reconeixeria una DUI del Parlament de Catalunya: “De conformitat amb l'article 4 apartat 2 del tractat, la Unió Europea ha de respectar la identitat nacional dels estats membres inherent a les seves estructures fonamentals polítiques i constitucionals, també pel que fa a l'autonomia local i regional. Respectarà les funcions essencials de l'Estat, especialment les que tenen com a objectiu garantir la seva integritat territorial. La determinació del territori d'un estat membre està únicament establerta pel dret constitucional nacional i no per una decisió d'un Parlament autonòmic contrària a la Constitució.”

Jean-Claude Juncker, segons va admetre ahir la seva portaveu, no va validar aquest paràgraf en cap moment i només va autoritzar la resposta de manual, la posició oficial, en què la Comissió Europea és neutral i es limita a recordar que “a la Comissió no li correspon expressar una opinió sobre qüestions d'organització interna relacionades amb els procediments constitucionals d'un estat membre”.