La Razón tenia raó –La Razón sempre té raó en les filtracions habituals– i, passades les eleccions, Artur Mas ha estat cridat a declarar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, “sota les advertències legals de rigor”. Els càrrecs són greus. N'hi ha que s'exclamen al cel perquè la citació, el 15 d'octubre, coincideix amb el dia de l'afusellament de Lluís Companys. No cal que pateixin. No és cap provocació. N'hi ha que es pensen que la història és un ingredient de la magnèsia. Efervescent. Mas, la consellera Rigau i l'exvicepresidenta Ortega suporten una querella del sindicat Manos Limpias –a veure, ensenyi'm les mans– i dels alts poders de l'Estat. Les advertències legals de rigor han arribat en el moment en què Junts pel Sí i la CUP han començat a debatre la conveniència que el líder de Convergència sigui investit de nou president de la Generalitat. En el cas de la CUP, la inconveniència. El debat es pot enverinar. Perquè no es tracta només d'un nom, ni d'una obsessió, sinó d'encaixar el centre –dreta o esquerra– dins el bloc sobiranista o d'excloure'l en nom del “programa social”, de les “retallades” i de la “corrupció”. Els equilibris de transversalitat han articulat políticament l'independentisme i l'han portat on és. Tot això es pot desbudellar pel camí de les exclusions. El moment és delicat. Però els déus sempre ajuden els audaços i l'Estat no falla. La querella dels de sempre permet concebre esperances. La reacció unitària pot ser inevitable. Amb ells podem!