Enmig de la baralla sobre com cal valorar aquestes eleccions i si cal comptar escons o vots, hi ha una realitat que admet poc debat: es tracta de la profunda renovació que s'ha produït al Parlament, amb un gran nombre de diputats que s'estrenen a la cambra. En concret, en aquesta legislatura hi ha 82 diputats electes que ho són per primera vegada. Això vol dir un 60,7% del total, un percentatge que és inèdit d'ençà de la represa de la democràcia i de les primeres eleccions al Parlament, fa 35 anys. El mateix caràcter plebiscitari d'aquesta cita electoral ha propiciat una renovació notable en l'oferta de les llistes.

Sense anar més lluny, la coalició de CDC, ERC i les entitats sobiranistes, Junts pel Sí, aporta 28 diputats nous al Parlament (dels 62 que ha obtingut). Alguns dels quals són, a més, independents, com ara Raül Romeva, Carme Forcadell, Lluís Llach, Oriol Amat i Eduardo Reyes. La importància del perfil d'independents és un altre tret definitori de l'aspecte que presentarà el Parlament en aquesta nova legislatura. Es dóna amb altres candidatures, com Catalunya Sí que es Pot i la CUP, que ja van situar al capdavant de la llista figures independents com Lluís Rabell i Antonio Baños.

Aquest nivell de renovació tampoc es pot considerar casual. L'independentisme ha presentat les seves credencials després de donar per esgotat el model autonòmic. I, arran de l'esgotament d'aquest model, han irromput noves forces, que han portat nous diputats al Parlament. És el cas de C's, que no és un partit nou a la cambra, però sí que ho és la seva rellevància: ha passat a ser segona força, amb 25 diputats (quan en la legislatura anterior en tenia 9). Dels 11 diputats de Catalunya Sí que es Pot, se n'estrenen nou (per bé que Joan Coscubiela i Joan Josep Nuet ja tenen experiència com a diputats a Madrid).

Després d'haver entrat per primera vegada al Parlament el 2012, ara el fort augment de la CUP i l'absoluta renovació dels llocs capdavanters fan que els 10 diputats que ha obtingut siguin tots nous.

Una altra qüestió remarcable d'aquest Parlament és la joventut, un tret que, en certa manera, torna a lligar amb els aires de trencament amb la transició política dels anys setanta. És l'hora d'una nova generació, que comença a tenir més veu a la cambra i que, com a mínim en una part, pensa que cal canviar coses del marc polític establert el 1978, sigui dins o fora d'Espanya, segons les candidatures. Un indicador parla d'aquest accent en la joventut: hi ha 16 diputats que tenen menys de 35 anys. En certa manera, tampoc deu ser casual que els tres diputats més joves del Parlament pertanyin a Catalunya Sí que es Pot (Joan Giner, de 25 anys, que ve de Podem) i Junts pel Sí (Natàlia Figueras, de CDC, i Gerard Gómez del Moral, d'ERC, tots dos de 26 anys). Aquests tres diputats més joves s'estrenen, és clar, en aquesta legislatura, cosa que també ocorre amb els tres diputats més grans (un fet que ja és més curiós). Els grans del Parlament són Julià de Jòdar (CUP, 72 anys) i els dos diputats de Junts pel Sí Muriel Casals (70) i Lluís Llach (67).

El partit amb una mitjana d'edat més jove al Parlament és C's (els seus 25 diputats se situen en una mitjana de 41,8 anys), mentre que el partit amb la mitjana d'edat més alta –i amb diferència– és Catalunya Sí que es Pot (49), amb els quatre primers diputats que tenen més de 60 anys. Al contrari del signe dels temps, el nou Parlament ha vist reduïda la paritat de gènere, i passa a haver-hi tres dones menys. Si en l'anterior legislatura hi havia 55 parlamentàries, ara n'hi ha 52, que representen el 38,5% del total dels escons. El partit que aporta més diputades proporcionalment és el PSC (7 dels 16 escollits ho són), seguit de Junts pel Sí (25 de 62). La formació amb menys percentatge de dones és la CUP (3 de 10, un 30%).