El degoteig de marxes d'Unió s'ha avivat amb els resultats del 27-S. Després que el partit de Josep Antoni Duran i Lleida i Ramon Espadaler no obtingués cap escó al Parlament, més alcaldes i regidors han anunciat la seva marxa del partit i s'han integrat a Demòcrates de Catalunya o a Convergència, o bé han continuat en els seus càrrecs com a independents. L'últim ha estat l' alcalde de Platja d'Aro i expresident de la Diputació de Girona, Joan Giraut , un dels més emblemàtics de la formació socialcristiana. Després de 28 anys de militància a Unió, en marxava amb els altres dos regidors socialcristians al govern municipal, Imma Gelabert i Lluís Pujol, “per coherència”, després que el partit no hagi defensat la sobirania del país com a “tema prioritari”. Tots tres es mantindran dins del grup municipal de CiU com a independents.

Després del cop electoral, però, n'hi ha hagut més. L'alcaldessa d'Ulldemolins, Cori Montlleó; la regidora de Tàrrega Josefina Bernades; les regidores de Sant Cugat del Vallès Cristina Paraira i Esther Salat; el regidor de Palafrugell Albert Gómez, i el d'Arenys de Mar Josep Manel Nogueras. Uns dies abans, feia pública la seva baixa l'alcalde de Ribes de Freser, Marc Prat. També durant la campanya electoral, va estripar el carnet d'Unió l'alcalde de les Borges del Camp i president del Consell Comarcal, Joaquim Calatayud. A la seva desvinculació al partit, s'hi afegeixen altres baixes del mes de setembre, com les d'Eva Palau, vicepresidenta de la Diputació de Girona; Josep Frias, alcalde d'Hostalric; Enric Capdevila, alcalde de Solivella, i Rosita Pertegaz, regidora d'Amposta.

Després de la consulta interna del 14 de juny, de la sortida del juliol en bloc del sector sobiranista i del trencament de CiU, la direcció d'Unió va haver de refer el comitè de govern per omplir els buits que hi deixaven els crítics a la direcció nacional, i les executives territorials en l'àmbit comarcal que es van autodissoldre o van registrar nombroses sortides, com la de Barcelona, les Terres de l'Ebre, el Berguedà, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, el Ripollès, l'Anoia i el Garraf. Una altra renúncia significativa de l'estiu va ser la de Joan Cañada com a president de la intercomarcal de Girona. Cañada, pròxim a Joana Ortega i cervell organitzador del procés participatiu del 9-N des del govern, va mantenir la militància. A hores d'ara és, amb Jaume Torramadé (regidor de Salt i expresident de la Diputació gironina), una figura crítica amb la línia marcada des del carrer Nàpols. Tots dos van carregar contra la petició de la direcció als consellers comarcals i als diputats provincials díscols perquè entreguessin les seves actes . La cúpula sosté que el seu càrrec no depenia de l'electorat, sinó de la seva elecció per part del partit. Dels quatre membres de la Diputació de Girona que hi tenia Unió, només un es manté alineat amb la direcció.

Al carrer Nàpols no donen xifres oficials de l'abast de les baixes d'alcaldes i regidors socialcristians. Sigui com sigui, els resultats que aconsegueixi Unió en les eleccions espanyoles poden ser determinants per frenar-les o per generar-ne més. Demòcrates de Catalunya, que prepara el seu naixement com a partit en un congrés fundacional el 7 de novembre, assegura que té el suport de 27 dels 43 alcaldes obtinguts per Unió en les darreres municipals. També tenen, segons diuen, 131 regidors, 15 consellers comarcals i dos diputats provincials. A les seves files destaquen l'alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona, i el de Masquefa, Xavier Boquete.