El 27-S es van celebrar les eleccions catalanes, però no es va triar una data qualsevol. Com el mateix president Mas recordava, aquell mateix dia de fa un any va signar el decret que havia de permetre celebrar el 9-N, la consulta d'autodeterminació que el poble català intentava celebrar des de feia anys. El Palau de la Generalitat era l'escenari triat per a un acte al qual van assistir els diferents representants polítics que donaven suport a la consulta. Dos dies després, però, el dia 29, el Tribunal Constitucional admetia el recurs presentat pel govern espanyol i quedava suspesa la votació i la llei de consultes que l'emparava. El govern català va transformar la consulta en un procés de participació, urnes de cartró i col·legis electorals oberts. El govern de Mariano Rajoy, però, va tornar a recórrer contra el nou 9-N davant el TC, la qual cosa va provocar-ne, de nou, la suspensió automàtica. La Generalitat va demanar quins elements restaven suspesos, resposta que no va arribar al govern. El 9-N, 2.344.828 persones introduïen una papereta en una urna de cartró. El 80,9% dels votants donaven suport a la independència marcant les caselles del sí i sí.

El 20 de desembre, la fiscalia presentava una querella contra Mas, Rigau i Ortega per quatre delictes. Abans, però, els fiscals catalans havien descartat l'existència de delicte. De seguida, el TSJC va admetre a tràmit la querella i el 29 de setembre, només dos dies després del segon 27-S, dia de les eleccions, i d'acord amb els tràmits judicials, els magistrats citaven a declarar com a imputats Mas, Ortega i Rigau. I dilluns, més.