Després d'una hora justa de declaració com a imputada, la consellera d'Ensenyament en funcions, Irene Rigau, va explicar als periodistes les manifestacions que havia fet al magistrat del TSJC abans del seu interrogatori formal. Acompanyada dels seus advocats, Miquel Roca, Jordi Pina i Andrés Maluenda, la consellera va expressar els seus sentiments. “Em sento tranquil·la perquè no hem fet res negatiu”, assegurava, i va insistir que van complir el mandat del Parlament de Catalunya i que el procés participatiu del 9-N va ser organitzat per “tot tipus de voluntaris”, com ella mateixa.

La imputació de Rigau és per aclarir si ella va desobeir, organitzant l'obertura de les escoles perquè els ciutadans hi anessin a votar el 9-N, la segona ordre del Tribunal Constitucional, dictada el 4 de novembre del 2014, de no fer tampoc ni una consulta popular. “Cap persona del meu departament ni jo vam donar ordres ni orals ni escrites als directors; vam informar-los del procés”, va insistir Rigau.

La defensa de la consellera, a més, va recordar que la sala civil i penal del TSJC va limitar la querella de la fiscalia espanyola contra el govern català a les accions fetes del 4 al 9 de novembre del 2014, i les reunions amb els directors, que “demanaven aclariments”, es van fer del 16 al 20 d'octubre, és a dir, fora del període que s'analitza penalment.

Rigau, que dilluns a la nit assajava l'interrogatori amb els seus advocats, va donar arguments al magistrat del TSJC contra els tres delictes de què se'ls acusa.

A banda de l'obertura d'escoles, a Irene Rigau també se li atribueix una possible malversació de fons públics, amb l'ús d'ordinadors en la consulta. Per això Rigau va afirmar: “No hem comès cap delicte d'enriquiment ni hem fet res per enriquir-nos.” La seva defensa va assegurar que tota aquesta partida de portàtils ja estava prevista a la conselleria d'Ensenyament i que un cop passat el 9-N es van entregar als centres escolars “sense que cap es fes malbé ni s'espatllés”. En sortir al carrer, Irene Rigau, amb la mà al cor, va ser rebuda amb crits d'“independència” pels ciutadans concentrats fora de l'edifici.