La intensa pluja que queia ahir a diversos indrets del Principat no va impedir que milers de ciutadans responguessin a la crida conjunta feta per l'ANC, Òmnium, l'AMI i l'ACM i omplissin les places dels principals ajuntaments del país com a mostra de rebuig a les querelles adreçades al president de la Generalitat, Artur Mas; l'exvicepresidenta Joana Ortega, i la consellera Irene Rigau per haver posat les urnes el 9 de novembre. Barcelona es va convertir en el punt central de la reivindicació, i milers de persones van omplir la plaça Sant Jaume. En la concentració, encapçalada per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, hi van ser presents tots els partits polítics favorables al dret a decidir, a més de les organitzacions sindicals CCOO i UGT, les entitats sobiranistes i personalitats del món de la cultura i la llengua catalana.

Envoltada pels representants de totes les organitzacions, partits i entitats que donen suport al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Ada Colau va ser l'encarregada de llegir el manifest en defensa dels imputats pel 9-N. “Reiterem que el dret a decidir el futur polític i institucional de Catalunya és inherent a la ciutadania catalana”, va assegurar l'alcaldessa en la lectura del manifest. Colau també va afirmar que “el govern de l'Estat ha judicialitzat” el dret a decidir, “defugint les seves responsabilitats polítiques”, cosa que ha generat “una anomalia democràtica en el funcionament de les institucions, que priva la ciutadania de Catalunya del dret democràtic a decidir el seu futur polític”. L'alcaldessa va qualificar les querelles d'“antidemocràtiques” pel fet de privar els catalans del dret a decidir i va recordar que tots els intents d'exercir aquest dret no han estat possibles per l'oposició del govern de l'Estat, que mai no ha proposat cap alternativa.

Tot i que Colau va ser l'única integrant que es va adreçar als manifestants públicament, a l'escenari també hi van pujar representants dels partits polítics sobiranistes i a favor del dret a decidir, com ara Oriol Junqueras (ERC), Jordi Turull (CDC), Joan Herrera (ICV), Ramon Espadaler (UDC), Lluís Rabell (Catalunya Sí que es Pot) i Albert Botran (CUP), a més de representants de Demòcrates de Catalunya i MES, els secretaris generals d'UGT i CCOO –Josep Maria Àlvarez i Joan Carles Gallego–, el president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir –Joan Rigol– i el cap de llista de Junts pel Sí –Raül Romeva–. A l'escenari també s'hi podien veure una desena d'exemplars de les urnes utilitzades el 9 de novembre com a mostra de suport al dret a decidir, que els representants van aixecar per cloure l'acte.

Amb crits constants d'“independència” i “fora la justícia espanyola” els manifestants es van encarregar de cloure l'acte amb el cant d'Els segadors. Un cop acabat, els representants polítics i sindicals van baixar a la plaça, on la intensa pluja feia que alguns dels manifestants desfilessin cap a casa. “El Pacte Nacional pel Dret a Decidir ha de fer un pas més per avançar cap a la independència”, afirmava el president de Súmate, Eduardo Reyes, que també es va mostrar convençut que “el dret a decidir ja s'ha exercit i hem de seguir exercint-lo per complir amb el mandat democràtic”. Per la seva banda, el secretari general d'UGT, Josep Maria Àlvarez, va insistir que “tots ens sentim imputats i coresponsables del 9 de novembre”, i va denunciar que les querelles demostren “la judicialització” de l'Estat espanyol.

A part dels partits polítics implicats en el 9 de novembre (CDC, ERC, ICV, EUiA, UDC i la CUP), a l'acte també hi va assistir el cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, que va justificar l'absència de Podem a l'acte i a la signatura del manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. “Podem es mostra a favor del dret a decidir i està representat en el pacte a través de la nostra coalició”, va afirmar, però va assegurar que havien decidit no assistir com a partit a la concentració en contra de les imputacions. A l'acte també hi van assistir els membres del govern Francesc Homs, Neus Munté i Meritxell Borràs, així com els regidors de l'Ajuntament de Barcelona Alfred Bosch, Xavier Trias i Gerardo Pisarello.