El 15 d'octubre del 1940, cap a dos quarts de set del matí, al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc, el president Lluís Companys era afusellat. Mirant a la cara de l'escamot de soldats d'infanteria, els va dir: “Per Catalunya!” El president havia estat assassinat. Una commemoració que aquest any asquiria una doble rellevància. D'una banda, els 75 anys de l'afusellament. De l'altra, la coincidència (buscada o no) amb la data en què l'actual president, Artur Mas, era citat a declarar per haver posat les urnes el 9-N. Per això la presència de Mas en els actes adquiria una rellevància especial enguany. Un Mas que arribava seriós al cementiri de Montjuïc i que anava per feina. Només li van aconseguir robar una rialla les conselleres Neus Munté i Meritxell Borràs mentre estaven esperant per fer l'ofrena. Un acte senzill en el qual va estar acompanyat pel govern, però en el qual, per un moment, va fer la sensació que es contenia l'emoció. En acabat, sense fer cap mena de declaració, va marxar en un cotxe en el qual també va pujar la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. No eren ni les nou del matí i una hora després tenia la cita als jutjats. Prèviament ja havia visitat el fossar de Santa Eulàlia.

El cementiri de Montjuïc va ser a primera hora del matí una corrua de personalitats del món polític. Des d'una delegació de l'Ajuntament de Barcelona liderada per l'alcaldessa, Ada Colau, fins a representants de la mesa del Parlament de Catalunya. Una representació, aquesta darrera, que tenia un absent: el secretari segon, Santi Rodríguez, del PP. La resta de partits hi van anar passant gairebé tots: des de Catalunya Sí que es Pot fins al PSC o ERC. Una de les anècdotes la van protagonitzar els socialistes. Quan eren davant la tomba de l'expresident, un home guarnit amb una barretina i amb una trompeta a la mà es va dirigir figurativament a Companys per demanar-li que faci que els polítics “ens escoltin”. En veure de què anava la cosa, els socialistes van enfilar cap al monument als immolats per la llibertat de Catalunya.

Hi va haver un moment que eren tants els partits que esperaven el torn per fer les ofrenes florals que havien de fer cua. La majoria dels líders dels principals partits tenien al pensament els dos presidents en les seves declaracions. El que està enterrat a Montjuïc i el que havia d'anar al jutjat poc després. Dues circumstàncies que Oriol Junqueras va lligar: “Ara hi ha la millor oportunitat de la història per fer la Catalunya que Companys va somniar.”