La memòria i l'hemeroteca ens han deixat als valencians frases i imatges que difícilment podrem oblidar. Per això, ahir, a propòsit de les reaccions per l'escenografia que havia acompanyat el president de la Generalitat, Artur Mas, abans i després de declarar davant el TSJ per la convocatòria del 9-N, vaig recordar una altra cita judicial. Aquella va tindre lloc el 20 de maig del 2009, en un escenari semblant però llunyà: el TSJ valencià. L'aleshores president del govern valencià, Francisco Camps, acudia a declarar com a imputat per la seua presumpta relació amb la trama Gürtel, la coneguda causa dels vestits. El totpoderós líder valencià no va dubtar a fer-se acompanyar de pràcticament tot el seu gabinet, amb l'aleshores vicepresident, Juan Cotino, al capdavant i l'omnipresent alcaldessa de València, Rita Barberá, conduint el seu protegit a les portes de la que començava a ser la seua tomba política. Centenars de persones van esperar durant hores a les portes del tribunal i el van rebre al crit de “president, president”, alhora que hi tractaven d'encaixar, enarboraven senyeres i proclamaven la innocència de l'amic íntim de qui presidia el màxim òrgan de justícia valencià. Des del PP, ningú es va atrevir a dir en aquell moment que aquestes manifestacions eren “inacceptables” o que es tractava d'una “amenaça”. Van haver de passar més de dos anys des d'aquell dia perquè Camps s'asseguera al banc dels acusats i fóra declarat no culpable. Abans hi va haver una convocatòria d'eleccions, que el PP de Camps va guanyar per majoria, i una campanya electoral en què el president del partit, Mariano Rajoy, va pronunciar aquella sentència que l'acompanyarà sempre: “Paco, jo estaré sempre al teu costat, al darrere o al davant.” Doncs això.