Hi ha en l'aire de la ciutat de Barcelona un vernís de canvi i transformació que va prenent forma, una cadència d'imatges i esdeveniments únics que amb la perspectiva del temps assoliran la categoria de cosa històrica, d'aquelles que hauran de ser explicades una i altra vegada a les generacions que encara han de venir, sigui quin sigui el resultat de tot plegat.

Ahir, a dos quarts de nou del matí, davant l'edifici del Parlament de Catalunya s'hi va començar a viure una d'aquelles jornades de qualificatiu tan sobredimensionat com encertat: irrepetible. Clenxinats per l'hora primerenca del matí i pel primer fred d'aquesta tardor, desenes d'alcaldes i alcaldesses d'aquest país es concentraven, amb la vara a la mà, per participar en un acte de suport al president, Artur Mas, i al procés que persegueix la independència política de Catalunya.

La imatge d'un nombrós grup d'homes i dones –primeres autoritats de pobles, viles i ciutats– davant l'entrada principal de la cambra de representació, cantant l'himne d'Els segadors, alçant la vara –no per amenaçar ningú, sinó com a símbol de legitimitat democràtica– i cridant “independència” transmetia de forma inequívoca un missatge contundent d'unitat, fermesa i determinació. El motiu de la concentració, fer evident el malestar per la persecució judicial a Artur Mas, era greu, però l'ànim dels concentrats era d'una positivitat absoluta, el mateix que ha presidit fins avui totes les concentracions ciutadanes per la independència. Impulsats per aquest ànim i per la força intangible i innegable que transmet el bastó de comandament, i també amb consciència de solemnitat, els alcaldes es van posar a caminar pel parc de la Ciutadella, omplint el passeig dels Til·lers, camí del passeig Lluís Companys i el Palau de Justícia, a l'encontre del president Mas, que hi era citat a les deu.

Quan la comitiva d'alcaldes va trobar els milers de persones que s'havien concentrat davant el Palau de Justícia, es va posar de manifest fins a quin punt càrrecs electes i electors transiten per aquest procés en una unitat d'acció. Els alcaldes van poder comprovar que la seva determinació és aplaudida per la ciutadania i, a la vegada, els ciutadans van poder ser conscients de fins a quin punt alcaldes i alcaldesses porten enlaire el testimoni del reclam de llibertat. L'espectacular imatge de les vares alçades, avançant entre els aplaudiments de la gentada, els crits d'ànim dels concentrats i les cares de gratitud de molts alcaldes eren la mostra evident d'aquesta simbiosi.

La comitiva d'alcaldes es va aturar a 100 metres de l'entrada del Palau de Justícia, a la confluència amb el carrer Buenaventura Muñoz, esperant l'arribada d'Artur Mas, i el van acompanyar, amb les vares formant un petit bosc en moviment, en el curt trajecte fins a l'accés principal de les dependències judicials. Quan Mas va enfilar les escales que condueixen a la porta principal de l'edifici i es va girar per saludar la gent que hi havia concentrada al passeig, l'aplaudiment va ser tronador, amb una càrrega sonora d'emotivitat que serà difícil que pugui ser repetida. Durant l'hora llarga que Mas va estar declarant, a l'exterior del Palau s'hi va viure un ambient de tensió continguda. Amb tràfec nerviós de gent amunt i avall del passeig Lluís Companys, ciutadans que marxaven i altres que arribaven per sumar-se a la convocatòria, i aplaudiments i crits d'ànims als alcaldes quan els identificaven amb la vara a les mans.

Les vares van tornar a ser les protagonistes de l'últim acte d'ahir. En abandonar el Palau de Justícia, Artur Mas va decidir no pujar al cotxe que l'esperava al carrer Buenaventura Muñoz i improvisar una caminada llarga fins al passeig Pujades per donar la mà a tants ciutadans com va poder i que no paraven d'aclamar-lo i donar-li ànims. Si Barcelona hagués estat ahir Sevilla, en aquell moment Mas hauria sortit portat per la multitud.

Poc després de les dotze del migdia, quan el president va entrar al cotxe i va marxar, els alcaldes que havien desfilat rere seu i que encara eren al lloc van tornar a alçar el bastó de comandament per entonar una vegada més Els segadors. Potser, i per un moment, hauria tingut sentit canviar el vers del “Bon cop de falç” per un “Bon cop de vara”. En acabar hi va haver més aplaudiments i, abans de dissoldre's, entre la gentada va sobresortir un crit carregat de justícia: “Visca els alcaldes!”