Referèndum simbòlic o salvatge

La Ràdio Televisió Suïssa (RTS) parlava de referèndum sense validesa legal, com també el diari francès Libération, que el considerava un primer acte de “desobediència civil” assumit per Mas camí cap a la independència tenint en compte que va ser prohibit pel Tribunal Constitucional (TC) espanyol. El fet que el 9-N va tenir lloc tot i haver estat prohibit pel TC és una anàlisi compartida. Al-Jazeera també explicava en la seva notícia que Mas havia desafiat la prohibició però, en aquest cas, “dels líders polítics de Madrid”, que havien considerat la consulta il·legal. En canvi, The New York Times (NYT) informava que milers de persones acompanyaven Mas a l'arribada als tribunals on havia de declarar pel “referèndum d'independència” que havia organitzat tot i haver estat declarat il·legal. Més irònicament qualificava el referèndum el corresponsal a Madrid de The Telegraph i altres mitjans anglosaxons, James Badcock, utilitzant el terme “salvatge”. Al mateix temps, però, Badcock oferia una cronologia ajustada dels fets. El setembre del 2014 el TC va tombar la llei catalana que permetia fer un referèndum oficial. Va ser després d'aquesta prohibició que el govern de Mas va decidir celebrar com a alternativa un “procés de participació” simbòlic, que les Corts espanyoles també van considerar il·legal. El francès Libération recordava que la majoria de jutges del TC són conservadors abans d'afegir-hi que havien considerat que la Generalitat abordava una competència que no li corresponia: la unitat d'Espanya. Els mitjans internacionals expliquen que uns quatre-cents alcaldes i líders independentistes van acompanyar Mas i el seu govern camí cap als tribunals entre els aplaudiments d'unes cinc mil persones i entre cants d'“independència” i “aquest tribunal no ens representa”.

Els periodistes informen que Mas està acusat de desobediència, malbaratament de fons públics, prevaricació, usurpació de poders i obstrucció de la justícia per haver celebrat la consulta i que es podria enfrontar a la inhabilitació del seu càrrec o a la pena de presó.

Presó o només inhabilitació

A “més d'un any de presó”, diuen The Guardian i The Washington Post, mentre que el francès Libération només preveu, en teoria, la inhabilitació que li impediria continuar al capdavant del govern de Catalunya. El diari The Telegraph realitzava fa tres dies una notícia conjunta sobre les citacions al jutjat de Mas, l'exvicepresidenta Ortega i la consellera Rigau en què informava que tots tres negaven l'acusació de “desobediència criminal” argumentant que el seu govern “simplement havia ofert a la gent una oportunitat democràtica d'expressar la seva opinió”.

75 anys de la mort de Companys

Recollint la informació de l'agència France Press, Libération recordava que Mas havia estat citat en l'efemèride de l'afusellament del president Companys, “una data important per als partidaris de la separació”. I recordava que Companys havia proclamat el 6 d'octubre de 1934 “l'Estat català de la República federal espanyola”. L'agència informava que, abans de declarar, Mas havia fet una ofrena a la tomba del president acompanyat de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

La majoria de diaris també analitzaven el resultat de les eleccions del 27-S. El NYT recordava que el president espanyol, Mariano Rajoy, s'enfronta a unes eleccions al desembre després d'haver vist com s'erosionava el seu suport a Catalunya, on el 27-S ha obtingut el pitjor resultat electoral en vint anys “per haver refusat la reivindicació d'un referèndum argumentant que una part d'Espanya no pot decidir sobre la totalitat”.

Però també la majoria d'interpretacions recorden que, tot i haver obtingut una majoria parlamentària el 27-S, els independentistes només representen la meitat de l'electorat català. Així, citant Associated Press, The Guardian informava que les urnes van mostrar un suport majoritari a la celebració d'un referèndum sobre la independència però, al mateix temps, una divisió sobre la independència.

La Ràdio Televisó Suïssa recordava que els separatistes no tenen la majoria absoluta de vots, “una mostra de la profunda divisió de la societat catalana sobre la independència”. Pel NYT, una majoria de catalans voldria continuar a Espanya si tingués un règim fiscal més favorable i lleis que protegissin la seva llengua i cultura.