La història econòmica mos­tra la importància de les ins­ti­tu­ci­ons a l'hora d'expli­car per què unes soci­e­tats són més pròspe­res que d'altres. Les ins­ti­tu­ci­ons són les regles de joc en una soci­e­tat o, més for­mal­ment, les res­tric­ci­ons que els indi­vi­dus d'una soci­e­tat esta­blei­xen per donar forma a la interacció entre ells. Aques­tes deter­mi­nen els incen­tius indi­vi­du­als i col·lec­tius (estal­viar, inver­tir, tre­ba­llar, inno­var, edu­car-se, par­ti­ci­par política­ment, etc.). La història ens ha demos­trat que no necessària­ment una soci­e­tat desen­vo­lupa o adopta les ins­ti­tu­ci­ons que són millors per al seu benes­tar col·lec­tiu, perquè algu­nes ins­ti­tu­ci­ons poden ser les millors per als indi­vi­dus que con­tro­len les ins­ti­tu­ci­ons polítiques i econòmiques. La capa­ci­tat de les elits per fixar ins­ti­tu­ci­ons favo­ra­bles als seus interes­sos i de pro­te­gir el cer­cle de retro­a­li­men­tació entre les ins­ti­tu­ci­ons econòmiques i polítiques deno­mi­na­des extrac­ti­ves és el que per­met expli­car, en gran part, el seu èxit. A més, les ins­ti­tu­ci­ons tenen un grau de per­sistència tem­po­ral molt alt, cosa que per­met enten­dre que països que tra­di­ci­o­nal­ment ho han fet mala­ment con­tinuïn per­sis­tint en l'error.

En els dar­rers temps hem vis­cut el dete­ri­o­ra­ment acce­le­rat de la con­fiança col·lec­tiva en les ins­ti­tu­ci­ons polítiques i democràtiques sor­gi­des de la cons­ti­tució del 1978. La cor­rupció política, l'absència d'una cul­tura democràtica de ren­di­ment de comp­tes, la inca­pa­ci­tat de les ins­ti­tu­ci­ons econòmiques per repar­tir el cost de la crisi econòmica de manera més equi­li­brada, o la des­con­fiança en la sepa­ració de poders, espe­ci­al­ment entre l'exe­cu­tiu i el judi­cial, posen sobre la taula un nou epi­sodi en què aques­tes ins­ti­tu­ci­ons poden ser qüesti­o­na­des i can­vi­a­des defi­ni­ti­va­ment, o con­so­li­da­des per nous actors polítics i econòmics que sim­ple­ment les vul­guin ocu­par en lloc dels actu­al­ment esta­blerts.

A Cata­lu­nya, una part molt impor­tant de la soci­e­tat pretén tren­car radi­cal­ment amb aques­tes ins­ti­tu­ci­ons i ini­ciar un procés cons­ti­tu­ent que per­meti des­fer-se dels llaços rígids que difi­cul­ten la reforma de les ins­ti­tu­ci­ons per fer-les més inclu­si­ves. A Espa­nya, en canvi, tot indica que les pro­pe­res elec­ci­ons deci­di­ran més aviat qui ocupa les ins­ti­tu­ci­ons que no pas qui les can­via, amb can­vis estètics lam­pe­du­si­ans, perquè res del que és fona­men­tal no canviï.