Opinió

Està prou qualificat, per tractar les meves finances?

La demanda, -diria l'exigència- de la clientela és evident: serveis més adequats a cadascú, més transparents, més centrats en el consell i menys en la venda. Per la banda de l'oferta es coincideix parcialment: cal recuperar la confiança del client i la reputació del sector i, per tant, cal fer les coses millor

Estem entrant en una etapa deci­siva, -pot­ser d'uns quinze mesos-, per inten­tar can­viar d'una vegada la manera com s'ofe­rei­xen i es con­trac­ten els ser­veis finan­cers. La demanda -diria l'exigència- de la cli­en­tela és evi­dent: ser­veis més ade­quats a cadascú, més trans­pa­rents, més cen­trats en el con­sell i menys en la venda. Per la banda de l'oferta es coin­ci­deix par­ci­al­ment: cal recu­pe­rar la con­fiança del cli­ent i la repu­tació del sec­tor i, per tant, cal fer les coses millor.

Tot i que aquesta pressió doble d'oferta i demanda és posi­tiva, el que final­ment con­tri­buirà més al canvi és la regu­lació és la llei de la direc­tiva sobre mer­cats d'ins­tru­ments finan­cers (en anglès MFID II), la peça legis­la­tiva euro­pea essen­cial que ens haurà de gene­rar uns ser­veis finan­cers més efi­ci­ents, més trans­pa­rents, amb menys con­flic­tes d'interès i en què el cli­ent esti­gui més pro­te­git per pre­ser­var i ren­di­bi­lit­zar els seus estal­vis. Aquesta llei l'hau­ran de trans­po­sar en els països de la Unió Euro­pea a ini­cis del 2017 però ja abans -pot­ser el pri­mer tri­mes­tre de l'any vinent-, tin­drem vigent molta regla­men­tació vin­cu­lada.

Una d'aques­tes nor­ma­ti­ves de segon nivell, en vigílies de publi­cació, són unes direc­trius de l'auto­ri­tat euro­pea de mer­cats finan­cers, (ESMA) sobre quin tipus de qua­li­fi­cació pro­fes­si­o­nal han de tenir els “met­ges finan­cers”, és a dir, els pro­fes­si­o­nals que en la banca o en altres enti­tats finan­ce­res ens infor­men, reco­ma­nen i, massa sovint, pres­cri­uen direc­ta­ment les nos­tres solu­ci­ons d'estalvi i inversió.

Per exem­ple, a Espa­nya fins ara no hi ha cap exigència mínima de pro­fes­si­o­na­li­tat, conei­xe­ments, com­petències, i menys, de segui­ment de codis de con­ducta ètica per als que tenen la gran res­pon­sa­bi­li­tat d'ori­en­tar la nos­tra jubi­lació, herència, opti­mit­zació fis­cal i l'estalvi per a objec­tius finan­cers com ara un habi­tatge, l'edu­cació dels fills i fins i tot unes vacan­ces.

Qua­li­fi­cació pro­fes­si­o­nal.

En tot cas, l'exigència de qua­li­fi­cació pro­fes­si­o­nal (que siguin met­ges!) és d'una lògica acla­pa­ra­dora en aquesta desit­jada trans­for­mació cap a millor dels ser­veis finan­cers. És indis­cu­ti­ble, però no està asse­gu­rat que el resul­tat final de la norma sigui l'espe­rat. Molts agents del sec­tor pre­fe­ri­rien solu­ci­ons des­cafeïnades, de poca exigència, que deixés l'única res­pon­sa­bi­li­tat en mans del banc o com­pa­nyia finan­cera (en la mútua o l'hos­pi­tal, i no en el metge).

He tin­gut ocasió de par­ti­ci­par en diver­sos debats clau sobre la qüestió, pot­ser el més relle­vant en un comitè con­sul­tiu de l'ESMA en què assis­tei­xen experts i regu­la­dors de tots els països euro­peus. L'única argu­men­tació “sòlida” con­tra una norma exi­gent per a la qua­li­fi­cació pro­fes­si­o­nal d'asses­sors finan­cers i de per­so­nal que ofe­reixi infor­mació sobre pro­duc­tes d'inversió és el cost que teòrica­ment tin­dria for­mar, ava­luar/cer­ti­fi­car i garan­tir la for­mació contínua dels emple­ats; tot, evi­dent­ment, fet de manera inde­pen­dent.

Quan s'exposa aquest obs­ta­cle de cost, alguns con­tes­tem, incrèduls, que no és ima­gi­na­ble que aquest cost sigui tan alt. Que pot­ser no estan for­mats, fins ara? Que pot­ser estan res­pon­sa­bi­lit­zats d'acon­se­llar i infor­mar els cli­ents sobre trans­cen­den­tals deci­si­ons per al seu futur per­so­nal i finan­cer sense prou conei­xe­ments, amb el risc que això tin­dria?

Jo, sin­ce­ra­ment crec –i ho puc tes­ti­fi­car– que mol­tes enti­tats sí que s'han pre­o­cu­pat de la for­mació i qua­li­fi­cació d'aquests pro­fes­si­o­nals. Només cal millo­rar-ne el nivell, ava­luar-los (de manera inde­pen­dent, per des­comp­tat) i pro­veir-los de for­mació contínua perquè sem­pre esti­guin actu­a­lit­zats. I això, ni és tan car ni tan com­pli­cat. Si alguna enti­tat –o grups d'enti­tats– real­ment té dar­rere el tau­lell, taula o al telèfon algú no prou capa­ci­tat per donar con­sells neces­sa­ris i gene­rar reco­ma­na­ci­ons ade­qua­des, seria un pèssim senyal, una auto­de­cla­ració de la mateixa inca­pa­ci­tat de l'enti­tat per ofe­rir pro­duc­tes finan­cers.

Nivell alt d'exigència.

En defi­ni­tiva, espe­rem que la lògica s'imposi en el text final de les direc­tius ESMA sobre qua­li­fi­ca­ci­ons pro­fes­si­o­nals en el sec­tor finan­cer i en la inter­pre­tació que, a con­ti­nu­ació, haurà de fer a l'Estat espa­nyol, la CNMV. I això voldrà dir fixar un nivell alt i exi­gent de com­petències que per­meti l'actu­ació autònoma d'un asses­sor finan­cer, i basat en uns estàndards euro­peus; que es man­tin­gui el reque­ri­ment de for­mació con­ti­nua; que hi hagi una ava­lu­ació inde­pen­dent i justa de tot ple­gat ali­ena a les enti­tats, i que els pro­fes­si­o­nals es com­pro­me­tin amb un codi de con­ducta pro­fes­si­o­nal que pri­o­ritzi l'interès del cli­ent.

Els estal­vi­a­dors/inver­sors que han estat mal asses­so­rats o infor­mats en el pas­sat i els que hau­ran d'estar ben asses­so­rats i infor­mats en el futur ho reque­rei­xen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.