Els inversors continuen enfrontant-se a un escenari complex. D'una banda, tenen el suport dels bancs centrals –especialment l'europeu i el xinès– que ja s'han mostrat a favor d'augmentar els estímuls a l'economia en cas que aquesta empitjori més del previst. D'una altra banda, la Reserva Federal (Fed) ha seguit el guió i en la reunió d'aquesta setmana ha tranquil·litzat els mercats en deixar sense canvis els tipus d'interès pels recels sobre l'evolució de l'economia nord-americana. No obstant això, la seva presidenta, Janet Yellen, ha suggerit que al desembre el preu del diner podria experimentar la primera alça dels darrers anys, si mercat laboral i inflació es comporten bé.

Aquest avís no ha fet gens de gràcia als inversors, que, d'una banda, veuen que aquest anunci pot allunyar les pors sobre un alentiment econòmic més significatiu però, d'una altra banda, desconeixen quin pot ser l'impacte que una política monetària restrictiva pot tenir en l'evolució de les borses –molt condicionades per les fases de liquiditat posades en marxa pels diferents bancs centrals (nord-americà, nipó, xinès, suec i europeu, entre d'altres).

A més a més, els comptes empresarials que les grans corporacions van mostrant als mercats no aclareixen si el pitjor ja ha passat. Hi ha companyies que han publicat uns beneficis positius que les han catapultat en la borsa (com ara Apple, Amazon i Microsoft als EUA i Mediaset, IAG i Inditex al mercat espanyol), mentre que d'altres han decebut amb els seus comptes (com ara Twitter, Deutsche Bank, DIA, Santander i BBVA).