Els inver­sors con­ti­nuen enfron­tant-se a un esce­nari com­plex. D'una banda, tenen el suport dels bancs cen­trals –espe­ci­al­ment l'euro­peu i el xinès– que ja s'han mos­trat a favor d'aug­men­tar els estímuls a l'eco­no­mia en cas que aquesta empit­jori més del pre­vist. D'una altra banda, la Reserva Fede­ral (Fed) ha seguit el guió i en la reunió d'aquesta set­mana ha tran­quil·lit­zat els mer­cats en dei­xar sense can­vis els tipus d'interès pels recels sobre l'evo­lució de l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana. No obs­tant això, la seva pre­si­denta, Janet Yellen, ha sug­ge­rit que al desem­bre el preu del diner podria expe­ri­men­tar la pri­mera alça dels dar­rers anys, si mer­cat labo­ral i inflació es com­por­ten bé.

Aquest avís no ha fet gens de gràcia als inver­sors, que, d'una banda, veuen que aquest anunci pot allu­nyar les pors sobre un alen­ti­ment econòmic més sig­ni­fi­ca­tiu però, d'una altra banda, des­co­nei­xen quin pot ser l'impacte que una política monetària res­tric­tiva pot tenir en l'evo­lució de les bor­ses –molt con­di­ci­o­na­des per les fases de liqui­di­tat posa­des en marxa pels dife­rents bancs cen­trals (nord-ame­ricà, nipó, xinès, suec i euro­peu, entre d'altres).

A més a més, els comp­tes empre­sa­ri­als que les grans cor­po­ra­ci­ons van mos­trant als mer­cats no acla­rei­xen si el pit­jor ja ha pas­sat. Hi ha com­pa­nyies que han publi­cat uns bene­fi­cis posi­tius que les han cata­pul­tat en la borsa (com ara Apple, Ama­zon i Micro­soft als EUA i Medi­a­set, IAG i Indi­tex al mer­cat espa­nyol), men­tre que d'altres han dece­but amb els seus comp­tes (com ara Twit­ter, Deutsche Bank, DIA, San­tan­der i BBVA).