Hotusa, un dels principals grups hotelers del país, ja incorpora matemàtics a la plantilla per aprofitar tot el potencial de les dades que genera i transformar-lo en coneixement. “La meva obsessió és ser eficient aplicant un mètode científic basat en dades”, explicava fa unes setmanes el president d'Hotusa, Amancio López, en una xerrada amb empresaris organitzada per PwC.

El turisme ha estat un dels sectors que primer, i més intensament, s'han adaptat a l'anomenada “revolució digital”, que té una derivada important en la captació i aprofitament de les dades, la saba del nou règim mundial. Aquesta transformació suposa un dels reptes més transcendents que tenen plantejades les empreses de tots els sectors en aquests moments, fins al punt que l'anomenat big data o dades massives s'està convertint en un veritable focus de preocupació per a molts directius. Calen nous perfils professionals –com passa amb els matemàtics que analitzen dades per Hotusa–, noves habilitats directives i, també, noves infraestructures, protocols i responsabilitats, perquè les dades són un material sensible. Però les oportunitats competitives s'ho valen i, en tot cas, no fer-ho es paga car.

NetApp, un dels principals fabricants mundials de sistemes per emmagatzemar, moure i protegir les dades és testimoni de primera mà d'aquesta necessitat creixent de les companyies. A Catalunya cada dia tenen més clients, des de pimes fins a grans entitats financeres que poden arribar a moure fins 50 petabytes (un bilió de bytes, una barbaritat!). “La necessitat de les empreses de guardar i analitzar dades és creixent, es calcula que cap al 2020 el volum total s'haurà multiplicat per cinquanta”, explica Eduard Biosca, director comercial de NetApp per al mercat MSB a Espanya. Aquesta companyia és la responsable de l'emmagatzematge i gestió de les dades de l'accelerador de partícules de la Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), que disposa de 150 milions de sensors que generen dades a raó de diversos petabytes per segon, que després s'encarreguen d'analitzar investigadors de tot el món.

Sense ser el CERN, les empreses, les institucions i els individus ens hem convertit, en certa manera, en acceleradors d'informació, una informació que revela moltes coses de nosaltres mateixos. Ho fem quan utilitzem la targeta de crèdit, quan ens descarreguem i fem servir una aplicació per al mòbil, quan escrivim un comentari en el mur de la nostra xarxa social, quan fem una transacció de comerç electrònic o quan portem un dispositiu que mesura el nostre pols mentre fem esport. I això no ha fet més que començar.

Com a individus, comencem a ser conscients del rastre digital que deixem cada dia, ja que segons aquest tenim experiències personalitzades quan naveguem per internet, i del valor i dels interessos que hi ha en joc.

Les dades són el petroli del segle XXI, aquesta és una de les màximes més repetides però que, no per això, no deixa de ser veritat. Des d'instàncies econòmiques és veuen com un motor de creixement i de noves oportunitats de negoci; des d'instàncies no econòmiques, com a eina de transparència, en la mesura que ajuda a avaluar les actuacions polítiques i dissenyar les noves polítiques.

Albert Solana, especialista en tecnologia en RocaSalvatella, es resisteix a parlar d'un abans i un després de les dades massives i prefereix referir-s'hi en termes de continuïtat: “Ja fa temps que les dades interessen el món econòmic, la diferència és que tots nosaltres portem a sobre un telèfon intel·ligent que és com el nou DNI i que genera gran quantitat de dades a temps real, un tipus d'informació que fins ara les empreses no tenien.” El mòbil ens acompanya i les companyies espavilades poden saber no ja si estem consumint el seu producte sinó en quin moment del dia i en quin lloc ho fem (gràcies a la georeferenciació). I segons això, orientar l'estratègia de comunicació o comercial, per exemple. És per això que alguns experts es refereixen a les dades massives com un fenomen “disruptiu”.

Tot i que l'expressió big data posa l'accent en la dimensió, en realitat la característica més important és el valor d'aquest doll de dades si se sap què fer-ne. “La dada en si no és res, l'important és la pregunta que li fas”, assegura Diego Duchowney, responsable de dades massives de Schibsted Spain, firma propietària dels portals Infojobs, Segundamano i Fotocasa, entre d'altres, i un dels grans grups mundials en línia. Duchowney es refereix a la transcendència que, en un context de generació intensiva de dades, té on es posa el focus: “Si no fas la pregunta adequada de res no serveix tenir un mar d'informació, perquè acabaran proporcionant una visió deformada de la realitat; és clau saber què necessites”.

Duchowney és un veterà en això de formular preguntes: “Vaig començar a treballar fent enquestes i utilitzant targetes perforades, aleshores el càlcul estadístic era més anònim i més generalitzat.” El context ha canviat radicalment. Schibsted acumula informació molt valuosa sobre “intencions” de milers i milers de persones en moments importants de la seva vida: quan busca feina o habitatge, quan vol comprar-se un cotxe o vendre algun objecte que no utilitza. “L'anàlisi de les dades permet personalitzar i contextualitzar la conversa amb l'usuari, i ajustar el servei de manera que afinem el tret al màxim”, afirma.

Duchowney ja no treballa amb mostres, té tot l'univers: “Abans vivia amb un error mostral del +- 5%, ara és del 0%.” Moure una tal quantitat de dades té avantatge, però també inconvenients: “Cada pregunta que faig a les dades representa molts diners d'inversió”, es lamenta. En aquest sentit, les pimes ho tenen més fàcil perquè tenen menys volum de dades i, consegüentment, són més àgils.

Albert Solana coneix directament les inquietuds que genera entre les empreses catalanes el fenomen de les dades massives. “Ens pregunten què en poden fer?”, diu. Aquest neguit –assegura– és proporcional al grau de digitalització assolit per l'empresa i al nivell de sensibilització de l'alta direcció, en canvi, no tant a la dimensió.

Ignorar les dades massives és una opció? L'expert de RocaSalvatella pensa que no: “És un risc massa alt, perquè pot venir una altra empresa amb més competència digital, d'aquí o de qualsevol part del món i atacar el teu mercat.”

En aquest sentit, és important entendre que el que passa no és res comparat amb el que ha de venir. Els dispositius portables incorporats a peces de roba i complements (wearables), l'internet de les coses (que els objectes estiguin connectats entre si i amb nosaltres) i la ciutat intel·ligent i digital augmentaran exponencialment la generació de ganes i la possibilitat de transformar-les en coneixement. Amb aquest horitzó, el 20 d'octubre passat l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) va promoure un manifest per conscienciar la societat sobre l'oportunitat que s'obre: “Què podem fer, amb les dades? -es preguntava Frederic Udina, director de l'Idescat-; les empreses ho tenen clar: guanyar diners, nosaltres volem que els ciutadans vegin les dades com una eina per millorar la societat.” Udina està convençut que poden reforçar la democràcia i millorar les polítiques públiques. El potencial és enorme. En el mateix acte, el president de la Societat Catalana d'Estadística, Xavier López va dir: “Quan les limitacions deixin d'estar en l'accés a les dades els límits passaran a la vostra imaginació sobre què fer-ne.”

Pendents d'això, mentre els estadístics es reivindicaven, en un altre punt de Barcelona es reunien experts en la internet de les coses. Rudi Broos, director d'innovació del Bell Labs de la companyia de telecomunicacions Alcatel-Lucent, explicava l'experiència de la seva empresa: havia col·locat sensors a les oficines per analitzar a temps real el comportament dels treballadors i arribar a conclusions sobre si eren feliços. Un llum a l'entrada canviava de color segons l'estat d'ànim de la plantilla, de vermell a verd. “Vam aconseguir que la felicitat de l'empresa fos un element de preocupació per tothom”, va dir.

Lògicament, la captació i anàlisi de les dades planteja debats sobre la privacitat i ús correcte de la informació. En una entrevista a L'Econòmic, la directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de les Dades, Maria Àngels Barbarà, advertia de la necessitat de garanties pel risc que el descontrol ens porti a una societat més desigual.