El papa tria un bisbe obert i de la Franja per a Barcelona
El nomenament del bisbe de Logronyo, Juan José Omella, causa sorpresa i cert malestar en els sectors més catalanistes
Amic de Francesc, se'l considera ‘pastor' d'una església social
Avui a les 12 h ja serà oficial: Juan José Omella, actual bisbe de Logronyo, aragonès de la Franja, nascut a Cretes (Terol) el 1946, serà el nou arquebisbe de Barcelona, en substitució del cardenal Lluís Martínez Sistach, que fa tres anys ja va presentar, per edat, la renúncia al papa.
L'elecció d'Omella ha estat una decisió única i personal del papa Francesc –segons fonts molt ben informades–, que ha triat un pastor com ell que pugui impulsar a la capital catalana la seva idea d'Església oberta i social. Omella i Francesc són, a més, amics. El fet que el nou arquebisbe de Barcelona no sigui català va causar ahir cert malestar i un gran desconcert en els sectors més catalanistes de l'Església catalana que apostaven per un bisbe d'aquí i, de fa anys, movien fils perquè fos nomenat o bé Joan Enric Vives, actual bisbe d'Urgell, o bé Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona.
No ha estat així. El papa Francesc ha decidit donar prioritat al vessant social del nou arquebisbe de Barcelona, tot i que sí que ha tingut en compte que parli català. El català, de fet, és la seva llengua materna, tot i que el parla poc. La realitat catalana la desconeix i no hi ha tingut gaire contacte. Es va formar a Saragossa.
Conflicte amb l'art sacre
Omella va ser a finals dels anys noranta un dels impulsors de la partició del bisbat de Lleida i de l'engrandiment de la minúscula diòcesi de Barbastre-Montsó, de la qual va ser bisbe, ordida per l'aleshores nunci del Vaticà a l'Estat, Lajos Kada, i el cardenal Re, anticatalanista declarat i de l'Opus Dei (cal recordar aquí que sant Escrivá de Balaguer, fundador de l'Opus Dei, era de Barbastre).
La posició d'Omella en contra del bisbat de Lleida en el conflicte de l'art sacre és una altra cosa que molts fidels catalans no oblidaran.
Tampoc es pot dir, però, que Omella fos el candidat dels sectors més conservadors i anticatalanistes. Aquests, des d'un primer moment, van intentar influir perquè fos nomenat el cardenal Antonio Cañizares, actual bisbe de València.
“És un bon pastor. Ara serà cosa nostra fer-li veure que ha vingut a un país que té un context propi, una cultura, una llengua i una manera de fer”, va dir ahir el portaveu d'Església Plural, Josep Torrens, que va valorar, per sobre de tot, que sigui un bisbe obert i afí al missatge i les maneres de fer del papa Francesc. “Tindrà molta feina –adverteix Torrens– perquè la diòcesi de Barcelona està molt dividida, hi ha dos bàndols amb posicions irreconciliables i això s'ha d'arreglar.”
Efectivament, Omella tindrà molta feina: Barcelona és una gran ciutat del món i d'una gran importància per a l'Església catòlica, una ciutat progressista que té la laïcitat per bandera. En segon lloc, Barcelona representa una societat amb una cultura, una llengua i una identitat pròpies que viu un procés polític important del qual l'Església no és –ni ha de ser– aliena. Finalment l'Església de Barcelona, avui afeblida i tancada en si mateixa (“adormida”, diuen alguns), ha de sortir i fer-se més visible, ha de prendre embranzida
Fonts pròximes al Vaticà van insinuar ahir que ens equivocaríem si analitzéssim que, pel fet de no ser català, el papa s'ha situat a favor de l'unionisme. “La lectura política no s'hauria de fer així, en aquest cas”, van insistir.
No obstant això, ahir va sorprendre l'anunci, que ningú acabava de veure clar tot i que feia ja un any que hi havia rumors. També va sorprendre que el papa no hagi deixat passar les eleccions espanyoles.
“En els darrers cent anys, dels bisbes que s'han nomenat per a la capital del país, només tres eren nascuts a Catalunya. El nomenament d'Omella també deixa un mapa de les deu diòcesis catalanes amb tres bisbes procedents de València, un d'Aragó i només quatre formats als seminaris catalans”, recordava ahir Catalunyareligió.cat, referència de l'Església catalana.
Elecció per la via directa
L'elecció del bisbe Juan José Omella és única i exclusiva del papa Francesc, segons fonts molt pròximes al Vaticà. Segons van explicar a aquest diari aquestes fonts, la Nunciatura –l'ambaixada del Vaticà a l'Estat, presidida per Renzo Fratini– va proposar, tal com marca el protocol, diversos noms per substituir Martínez Sistach i la llista va anar directament a la taula del papa, que va decidir.
El procés normal no és aquest. Quan s'ha de triar un bisbe de qualsevol diòcesi del món la llista de candidats triada per la Nunciatura, que normalment és una terna, es debat en una congregació de bisbes i allà es decideix qui és l'escollit. És, per tant, una decisió col·legial que, finalment i com és obvi, ha de tenir el vistiplau final del papa.
En el cas del relleu del Bisbat de Barcelona fonts ben informades han assegurat que el dossier amb els noms proposats pel nunci Fratini va anar de la Nunciatura directament a la taula del papa, que es va saltar el pas intermedi, el de consultar la congregació de bisbes, per tal de no ser influït. La tria del bisbe de Logronyo, per tant, és una voluntat molt expressa i clara de Francesc.
