“El currículum ha de ser la porta a l'entrevista, però molts la tanquen”

Nosal­tres tre­ba­llem per a empre­ses que tenen de tres a 35.000 emple­ats i la carac­terística gene­ral és que neces­si­ten pro­fes­si­o­nals amb idi­o­mes -anglès i també francès, fins i tot pri­o­ritària­ment- i amb un per­fil comer­cial -tot i que no siguin vene­dors-, és a dir, gent empàtica, i molt ori­en­tada al mer­cat.

No prou. Ens agradi o no, el mer­cat labo­ral és com la resta dels mer­cats, amb una demanda i una oferta, i ens hem de casar amb la demanda que hi ha.

Faig al vol­tant de mil entre­vis­tes llar­gues a l'any i em trobo sobre­tot amb can­di­dats que no conei­xen a fons l'oferta per a la qual es pre­sen­ten. És un error enviar currículums de manera mas­siva. No per enviar molts currículums es tenen més pos­si­bi­li­tats de tro­bar feina. És més impor­tant apos­tar per aque­lles ofer­tes de tre­ball per a les quals tin­guem les com­petències per­so­nals i pro­fes­si­o­nals i fer un segui­ment del que demana l'empresa.

El currículum ens ha d'obrir la porta de l'entre­vista, però molts currículums sem­blen més fra­ca­ci­o­nals que pro­fes­si­o­nals, para­fra­se­jant el meu amic Albert Riba. Tan­quen por­tes més que n'obren. El currículum ha de reco­llir en tres o qua­tre línies allò que nosal­tres volem expres­sar en relació amb l'oferta de tre­ball: tinc aques­tes com­petències basa­des en aquesta experiència.

Per mi, la pri­mera, la que porta una per­sona que de cop i volta, a una deter­mi­nada edat, es troba al car­rer a veure's com a aspi­rant: el no cul­pa­bi­lit­zar-se, excloure's i man­te­nir l'auto­es­tima alta.

Ahir entre­vis­tava una senyora de 52 anys, lli­cen­ci­ada en químiques i que ha estat tota la seva vida pro­fes­si­o­nal en la mateixa com­pa­nyia; recent­ment han pre­sen­tat un ERO i s'ha que­dat al car­rer. Venia amb una por tre­menda fins al punt que ella mateixa es des­car­tava, cap can­di­dat s'ha d'auto­des­car­tar sinó tenim allò de la pro­fe­cia auto­com­plerta.

Jo valoro sem­pre l'edat labo­ral, no l'edat biològica, si algú té 52 anys i està pre­pa­rat en igual­tat de con­di­ci­ons que un de 38, no té pri­o­ri­tat aquest últim.

En l'àmbit pri­vat la selecció es fa per com­petències i en l'àmbit polític per influències. L'empresa que vol tenir talent i ser com­pe­ti­tiva avui dia no es mou per reco­ma­na­ci­ons.