L'endemà de la resolució independentista, l'ambient al Parlament era del tot diferent. S'imposava la crua realitat i els dubtes sobre qui serà el nou president de la Generalitat. Uns dubtes que condensen la frase que va etzibar el líder de la CUP, Antonio Baños, a Mas: “President, torni dijous.” En la seva estrena a la cambra, Baños va fer un discurs farcit de cites (Bakunin, Pasolini, Espriu, Ferrater Mora, Stevenson, Macià, Sant Agustí en llatí...); el “torni dijous” venia d'un esment a un lema del 15-M i va servir per dir-li que ahir no l'investirien. El presidenciable va respondre a Baños amb ironia, la poca dosi sorneguera que es va permetre un Mas de rostre contret i arrugues cada vegada més marcades. “Suposo que no és el vuelva usted mañana”, va fer Mas. I Baños, ja assegut al seu lloc a l'hemicicle, hi va afegir, amb picardia: “pasado mañana”. En les seves respectives intervencions, l'un i l'altre es van tornar les metàfores marítimes a les quals el procés independentista sembla abocat. Per exemple, Baños li va dir: “Té la tripulació, però vostè avui no sortirà com a capità.”

Abans, la bancada de la CUP havia protagonitzat una de les imatges d'aquest primer ple d'investidura. Després que el president del PP al Parlament, Xavier García Albiol, hagués pintat els de la CUP com uns radicals “estrafolaris”, aquests van respondre a la seva primera intervenció alçant-se i amb aplaudiments. A la segona, van agitar les mans aplaudint en silenci, com en el 15-M. Albiol va fer el discurs més fluix i desordenat de la banda unionista, a molta distància d'Inés Arrimadas (C's), que va saber picar on més mal feia. Tots dos, però, van coincidir en una estratègia que ja s'havia vist en Albert Rivera en l'anterior legislatura: així que sentia un murmuri, demanava la intervenció de la presidenta de la cambra. En aquest mandat, l'estratègia sembla redoblada i destinada a buscar les pessigolles de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. “Demani una mica de silenci, presidenta”, li fa Albiol. Forcadell respon, quan els murmuris s'apaguen, sense necessitat que intervingui: “Sembla que hi ha silenci, senyor Albiol.” Sigui com sigui, a Forcadell se la veia dinar ahir relaxadament al bar del Parlament. A diferència d'anteriors presidents, manté el costum de baixar a aquest menjador, on coincideixen parlamentaris, els seus assessors, personal de la cambra i periodistes. Al bar, la feixuguesa del debat tampoc feia perdre el bon humor a Eduardo Reyes (JxSí, membre de Súmate), que llançava una floreta a una cambrera quan li atenia una petició d'un plat a mida que havia demanat.

Després de dinar va ser quan es va veure Mas més agressiu, quan va respondre al PP acusant-lo de sembrar “la llavor de la discòrdia”. La seva contundència va fer que la diputada Andrea Levy (PP) fes gestos despectius amb els braços perquè abaixés el volum. Al matí, ni els retrets que li havia fet Lluís Rabell, per Catalunya Sí que es Pot, sobre les seves retallades havien crispat tant Mas. Les paraules de Rabell sí que van servir, almenys, perquè els seus companys sortissin de la cambra riallers, amb un Joan Coscubiela exultant i exclamant per als seus: “Ha tret el Mas de dretes de tota la vida!” Abans de Rabell, Miquel Iceta (PSC) havia contribuït a afluixar l'ambient, amb sortides crítiques amb Mas però desimboltes: “Vostè està dopat amb l'avançament electoral.”

La xifra de convidats i mitjans acreditats era molt menor a la de dilluns. Qui repetia presència era Isona Passola (havia anat a la llista de JxSí), que, malgrat la incertesa, respirava optimisme, segura que JxSí i la CUP acordaran una fórmula per lligar la investidura i, d'una manera o altra, no perdre “un actiu tan vàlid” com Mas. Abans no arribés el devessall de cites de Baños, Passola ja en va fer servir una, de Sèneca: “Qui pateix abans del que toca, pateix més del que toca.”