El Consell d'Estat avala la via al TC contra la “insubmissió”
L'ens consultiu aprova el dictamen per unanimitat i dicta com tombar la moció del Parlament amb l'avís a 21 càrrecs
El rei Felip VI canvia la seva agenda de sobte per coordinar-se amb Rajoy
En la cadena programada de la maquinària estatal, el Consell d'Estat, un ens consultiu i no vinculant, va complir ahir el primer esglaó de l'engranatge i va aprovar per unanimitat i en temps rècord inferior a 24 hores el dictamen que aplana la via del recurs al Tribunal Constitucional per frenar el Parlament. Complint l'encàrrec de Mariano Rajoy tant en el contingut com en el tempo, el Consell d'Estat dictamina que la moció de desconnexió “implica la vulneració evident del nucli essencial de la Constitució espanyola” i és una “declarada insubmissió a les institucions de l'Estat”.
Si el calendari català era el previst, la seqüència dels fets de la maquinària de l'Estat està anunciada al detall, però cadascun dels passos de la cadena que conclourà amb la presentació final del recurs de La Moncloa davant el rearmat TC és solemnitzat dia a dia. L'endemà que el president Rajoy donés publicitat a la mera firma d'una petició d'un dictamen consultiu des de l'Ajuntament de Béjar (Salamanca) batejant l'acte com a Orden de Presidencia del Gobierno, el Consell d'Estat corresponia ahir a l'encàrrec i servia un informe en què alertava que la resolució aprovada per Junts pel Sí i la CUP nega “l'ordre constitucional vigent en el seu conjunt”.
Contra els articles 1.2 i 2
En el seu raonament, l'ens consultiu que presideix el gallec José Manuel Romay Beccaria –extresorer del PP i padrí polític de Rajoy– detecta que la resolució del Parlament del 9-N és contrària als articles 1.2 i 2 de la Constitució. És a dir, contrària a la màxima que “la sobirania nacional resideix en el poble espanyol” i a la proclama sobre la “indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”. Per tant, la conclusió és nítida: “Existeixen fonaments jurídics suficients per impugnar davant el Tribunal Constitucional.”
Com que la resolució de desconnexió topa amb el cor del text constitucional del 1978, el Consell d'Estat aconsella a Rajoy que no ataqui un punt concret o la desmunti punt per punt en la impugnació. “Correspondria que es dirigís contra la resolució en el seu conjunt”, adverteix el dictamen, i no “contra punts concrets de la mateixa” ja que “tots ells guarden una clara interdependència i responen a uns mateixos criteris informadors”.
Al Consell d'Estat no li passa per alt tampoc que el TC sigui citat al text com un tribunal deslegitimat per la politització i per haver refet l'Estatut el 2010. Per això, certifica que el Parlament té una “voluntat de desobediència o desacatament” i que això implica la conculcació “immediata” del principi de “primacia” de la Constitució com a norma fonamental. Ras i curt: en aquest cas es vulneraria també l'article 9 de la carta magna, que diu que “els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic”.
De Lavilla a De la Vega
A més de Romay Beccaria com a president, la comissió permanent del Consell d'Estat la integren vuit membres més: el lleidatà Landelino Lavilla (ministre de Justícia entre 1976 i 1979 i president del Congrés entre 1979 i 1982), Miguel Rodríguez-Piñero (president del TC entre 1992 i 1995), Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (pare de la Constitució), Fernando Ledesma (ministre de Justícia entre 1982 i 1988), Alberto Aza (cap de la Casa del Rei del 2002 al 2011), José Luis Manzanares (president del CGPJ entre 1990 i 1996), Enrique Alonso García (jurista i el més jove de tots, amb 61 anys) i María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta del govern espanyol i mà dreta de Rodríguez Zapatero del 2004 al 2010.
Avís a 21 càrrecs pel nom
El Consell d'Estat també avala la intenció de Rajoy que el TC notifiqui expressament la suspensió a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i al president en funcions, Artur Mas; als membres de la mesa de la cambra i als consellers actuals. En total, doncs, 21 càrrecs seran citats pel seu nom i situats entre l'espasa i la paret. Com que serà l'ocasió en què el el TC estreni la munició de poder vetllar per la sanció sobre el que sentencia, l'ens consultiu proposa que l'advertiment sigui acompanyat amb l'amenaça de suspensió en les seves funcions, d'acord amb l'article 92.4b) de la mateixa llei orgànica del TC (LOTC) que el PP va reformar en l'últim minut del mandat i en plena campanya electoral del 27-S.
Gràcies a complir amb el termini exprés de les 24 hores –la reunió no es va celebrar fins a la una del migdia i va acabar a l'hora de dinar–, el dictamen del Consell d'Estat va poder arribar a temps a La Moncloa, abans que s'iniciés la reunió de secretaris d'estat i subsecretaris, ja sota la batuta de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría.
Després del dilluns 9-N, de paràlisi oficial a Madrid per la festivitat de l'Almudena, l'activitat era ahir frenètica i Rajoy va tornar a rebre el líder del PSOE, Pedro Sánchez, per segona vegada en tretze dies, i més tard es va desplaçar a La Zarzuela per informar el rei Felip VI de l'arsenal que prepara l'Estat i que avui aprovarà el Consell de Ministres en una reunió de caràcter extraordinari. “El que interposarà el govern és un recurs d'inconstitucionalitat, que el TC discutirà, debatrà i, probablement, adoptarà en els pròxims dies, la qual cosa comporta la suspensió i vol dir que la declaració de ruptura unilateral jurídicament no ha tingut existència mai, i, per tant, cap acte derivat d'aquesta qüestió pot tenir raó”, va desvelar el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo.
Letícia lloa la bandera
El rei Felip VI, que a més de ser el cap d'estat té la missió que l'ordenament constitucional li reserva de fer d'àrbitre i moderador de la vida política, va sorprendre al vespre amb un canvi sobtat de la seva agenda per poder seguir el Consell de Ministres. En la rumorologia alimentada per La Moncloa, fins i tot es jugava amb la hipòtesi que el monarca es prestés a presidir la reunió de Rajoy i els ministres per donar encara més solemnitat i rang de rèplica d'estat a la presentació del recurs al Tribunal Constitucional. Mentre que el monarca fins ara ha guardat silenci i ha netejat l'agenda del matí, la reina Letícia va aprofitar ahir a Àvila l'acte simbòlic d'entrega de la bandera espanyola a la policia per lloar la rojigualda com un “estímul d'unió, compromís i emoció”.
LES FRASES DEL DICTAMEN
Sánchez: “Salvar l'ordenament i el 21-D fer política”
Tretze dies després d'haver estat convocat a La Moncloa per Mariano Rajoy en una cita inicialment d'incògnit que més tard seria divulgada, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va visitar ahir de nou la residència oficial del president espanyol per tractar conjuntament l'abast de la rèplica estatal a la resolució del Parlament.
Fidel a la consigna de fer costat a Rajoy en l'estratègia de recórrer contra la voluntat de la cambra catalana al Tribunal Constitucional, Sánchez va avisar que el replegament de files de la unanimitat només ha de regir fins al pròxim 20 de desembre, la data de les eleccions generals, i així ho va traslladar a Rajoy. “He mantingut amb ell el meu convenciment que, un cop s'asseguri la legitimitat democràtica al nostre país i se salvaguardi l'ordenament constitucional del nostre país, a partir del pròxim 21 de desembre hem de situar en l'agenda política una solució política a una crisi política com la que es viu a Catalunya des de fa quatre anys”, va dir. I es va diferenciar tímidament adduint que “cada força té el seu propi projecte per reconstruir els ponts derruïts”.
