Fa més d'una dècada Cata­lu­nya va ser visionària en la cre­ació d'un clúster del sec­tor aeronàutic i aero­es­pa­cial. Ales­ho­res va impul­sar l'àrea metro­po­li­tana com a seu del clúster al vol­tant de l'asso­ci­ació Bar­ce­lona Aeronàutica i de l'Espai (Baie), que agru­pava sobre­tot grans empre­ses (Indra, Mier, Gut­mar, Telefónica), ins­ti­tu­ci­ons i orga­nis­mes diver­sos i que pre­te­nia donar ales a una indústria potent de base tec­nològica perquè par­ti­cipés en pro­jec­tes euro­peus com el coet Ari­ane, el GPS euro­peu Gali­leu o d'altres pro­jec­tes aeronàutics com la nova aero­nau d'Air­bus A-380. També es va crear el Cen­tre de Tec­no­lo­gia Aero­es­pa­cial (Cetae), per al qual es va fit­xar de direc­tor Joan de Dal­mau, un home de l'Agència Espa­cial Euro­pea. I es va pro­jec­tar al polígon Ca n'Ale­many, de Vila­de­cans, un espai indus­trial per atreure empre­ses que ser­vis­sin de loco­mo­to­res per a una indústria aeronàutica i aero­es­pa­cial estruc­tu­rada i amb capa­ci­tat per con­ver­tir-se en proveïdora dels grans cons­truc­tors d'aero­naus i pro­jec­tes espa­ci­als. Fent espe­cial èmfasi en l'àrea espa­cial.

Però aque­lla ambició ha estat una experiència fallida. El Cetae va aca­bar absor­bit pel cen­tre tec­nològic Ascamm, ara inte­grat a Eure­cat, i els ter­renys de Vila­de­cans es van ven­dre a la segona ope­ra­dora de com­ple­xos comer­ci­als out­let a Europa.

L'altra fallada del sis­tema es va esce­ni­fi­car aquest estiu amb la dis­so­lució de Baie, que dei­xava el sec­tor orfe d'un inter­lo­cu­tor. Tenint en compte les par­ti­cu­la­ri­tats de con­trac­tació, una com­petència agres­siva i les exigències nor­ma­ti­ves que envol­ten aquest sec­tor, que es dis­solgués la que fins fa poc era l'única asso­ci­ació, ha estat con­si­de­rada com una gran pèrdua. Aquesta agru­pació havia acon­se­guit donar visi­bi­li­tat inter­na­ci­o­nal i aspi­rar a aco­llir cen­tres d'excel·lència. El sec­tor va gua­nyar pes en els seus deu anys de vida, però no va ser capaç d'apro­par-los sufi­ci­ent­ment ni d'acon­se­guir més opor­tu­ni­tats de negoci.

La impli­cació insu­fi­ci­ent de l'admi­nis­tració ha aca­bat de des­con­nec­tar un sec­tor que, tot i que havia estat clas­si­fi­cat com a estratègic fa una dècada, avui ja no ho és. Així ho con­firma el mateix direc­tor gene­ral d'Indústria, Antoni Maria Grau. No és estratègic per a nosal­tres. “Tot i que és inten­siu en conei­xe­ment, té unes dimen­si­ons molt reduïdes per con­si­de­rar-lo estratègic”, diu Grau. De fet, ara com ara, és una acti­vi­tat que genera 120 mili­ons d'euros, el 60% dels quals pro­ve­nen de mer­cats inter­na­ci­o­nals, i dóna feina a uns 800 emple­ats. Per a Grau, la con­fi­gu­ració amb la qual va néixer Baie, amb molta par­ti­ci­pació d'ins­ti­tu­ci­ons i menys d'empre­ses, va limi­tar el seu desen­vo­lu­pa­ment.

El resul­tat d'aquesta suc­cessió de fets és que no s'ha acon­se­guit dimen­si­o­nar el sec­tor, ni atreure cap empresa trac­tora. Les com­pa­nyies que hi ha són de dimensió reduïda, amb poca capa­ci­tat de com­pe­tir en pri­mera línia en un món de gegants. Xavier Tar­ragó, conei­xe­dor del sec­tor i direc­tor de Com­po­si­tes Ate, una firma amb una línia de negoci en aeronàutica, fa un símil fut­bolístic: “Ens hem que­dat en la cin­quena divisió.” Com explica, les grans cons­truc­to­res d'avi­ons, com són Air­bus o Boeing, fan els seus con­trac­tes més potents a grans grups o pla­ta­for­mes amb apor­tació de capi­tal pri­vat com les que s'han desen­vo­lu­pat a Getafe, Alba­cete o Anda­lu­sia.

I res millor que una valo­ració d'algú que mira el sec­tor des de fora. Dario di Mar­tino, soci fun­da­dor de DMD Solu­ti­ons, una con­sul­tora d'engi­nye­ria aeronàutica, que ha tre­ba­llat a dife­rents països euro­peus, asse­gura que ha començat a conèixer de prop el sec­tor aquí i s'ha sorprès de l'alt nivell tec­nològic però també de la manca de coo­pe­ració entre les empre­ses.

En què s'ha fallat, doncs? Glo­ria García-Cua­drado, fun­da­dora de la firma de satèl·lits Celes­tia Espace i direc­tora de Baie en la seva última etapa, con­si­dera que han con­fluït dife­rents ele­ments, amb res­pon­sa­bi­li­tats com­par­ti­des. “A les empre­ses els manca ambició per als grans pro­jec­tes i pre­fe­rei­xen ser l'amo de la seva empresa que for­mar part d'un equip gran. Es miren massa les indi­vi­du­a­li­tats”, con­si­dera. I afe­geix que l'admi­nis­tració no ha donat el suport que li calia al sec­tor. “I no parlo d'apor­ta­ci­ons econòmiques, sinó que es cre­gues­sin el sec­tor i llui­tes­sin per ell.”

El cert és que jus­ta­ment per aquesta distància de les admi­nis­tra­ci­ons, Cata­lu­nya ja va per­dre una pri­mera cursa farà poc menys de 20 anys. El con­sorci Air­bus, amb el beneplàcit del govern espa­nyol, va apos­tar per Madrid i Sevi­lla com a llocs per implan­tar plan­tes d'aco­bla­ment de grans aero­naus. Un movi­ment clau per fer créixer aquesta acti­vi­tat ja que les com­pres del con­sorci aeronàutic euro­peu, en el qual par­ti­ci­pen dife­rents països, exi­gei­xen un retorn indus­trial als seus països, i en el seu moment Madrid i Sevi­lla en van sor­tir alta­ment bene­fi­ci­ats. De fet, el 60% de la indústria aeronàutica està a Madrid, el 30% res­tant es repar­teix a parts iguals entre Sevi­lla i el País Basc. Cata­lu­nya només té un 5% del pastís.

Tam­poc, i ja hi era Baie, es va acon­se­guir cap­tar una firma com la mul­ti­na­ci­o­nal d'helicòpters d'ús mili­tar Euro­cop­ter, que va aca­bar ins­tal·lant-se a Alba­cete, casu­al­ment quan José Bono era minis­tre de Defensa.

Però això ja és pas­sat, i ara pot­ser és moment d'apren­dre de les erra­des. Seguint amb el símil fut­bolístic , Xavier Tar­ragó posa pos­si­bi­lisme al pano­rama i diu: “Pot­ser no es pot arri­bar a la divisió d'honor, però sí pas­sar de la cin­quena a la segona.” Perquè, mal­grat tot, hi ha empre­ses que han acon­se­guit, indi­vi­du­al­ment, fer un crei­xe­ment sos­tin­gut i situar-se, com Com­po­si­tes Ate, que s'ha con­ver­tit en proveïdora directa d'Air­bus, un cas inu­sual, o el de fir­mes com CatUav, que fa més de 13 anys que tre­ba­lla en el desen­vo­lu­pa­ment de ser­veis amb drons, i és un dels 10 únics cen­tres de pro­ves del món. O Vir­tu­alFly, que fabrica simu­la­dors vir­tu­als aeronàutics de vol per a tot el món.

En aquesta dècada també s'han asso­lit avanços. Un d'aquests és el de la for­mació específica, que era ine­xis­tent fins a l'any 2000. Ales­ho­res es va inau­gu­rar el cen­tre de for­mació pro­fes­si­o­nal en man­te­ni­ment d'avi­ons Illa de Banyols. Com explica el seu direc­tor, Joan Cañete, cada any reben 300 sol·lici­tuds de matrícula per a 28 pla­ces. En els dar­rers anys han ampliat mer­cat i han fet acords amb empre­ses a la Gran Bre­ta­nya, França o fins i tot Tur­quia, per poder fer pràcti­ques a empre­ses d'allà. I en grau supe­rior, la UPC va posar en marxa el 2004 l'Escola Tècnica Supe­rior d'Engi­nye­ria Indus­trial i Aeronàutica de Ter­rassa (Etse­iat), una de les car­re­res amb nota de tall més alta, que fins ales­ho­res només es podia cur­sar a Madrid.

Per altra banda, un cop des­a­pa­re­gut Baie, Aero, l'agru­pació d'empre­ses aeronàuti­ques de Pimec, pot cobrir una part del buit que ha dei­xat. Com explica el seu direc­tor, Jordi Mun­tané, des de fa qua­tre anys fan tas­ques de cata­lit­za­dor amb la detecció d'opor­tu­ni­tats de negoci i la poste­rior iden­ti­fi­cació d'empre­ses cata­la­nes. I els pro­jec­tes van arri­bant.

A més, en el dar­rer any han con­fluït dife­rents ini­ci­a­ti­ves per crear un entorn òptim del que es coneix com la nova eco­no­mia de l'espai (mireu des­ta­cat pàgina 3). L'Agència Espa­cial Euro­pea va triar Bar­ce­lona per impul­sar una incu­ba­dora del sec­tor, de la mà de Bar­ce­lona Activa, que aca­barà l'any amb 20 pro­jec­tes. I dife­rents ins­ti­tu­ci­ons van acor­dar la cre­ació d'un cen­tre de tec­no­lo­gies apli­ca­des per a petits satèl·lits.

Com avança Glo­ria García Cua­drado, la seva empresa espera començar a llançar satèl·lits per a ús civil en un any. S'obre, doncs, una nova cursa.