Focus

Catalunya renuncia al seu lloc al cel

El país ha fracassat en el seu intent de convertir el sector aeronàutic i aeroespacial en una àrea clau per a l'economia. Hi ha empreses tecnològiques, especialment de l'espai, que poden servir de revulsiu

El sector té un volum de negoci de 120 milions d'euros i 800 treballadors
La pota formativa es va posar en marxa a principi dels anys 2000

Fa més d'una dècada Cata­lu­nya va ser visionària en la cre­ació d'un clúster del sec­tor aeronàutic i aero­es­pa­cial. Ales­ho­res va impul­sar l'àrea metro­po­li­tana com a seu del clúster al vol­tant de l'asso­ci­ació Bar­ce­lona Aeronàutica i de l'Espai (Baie), que agru­pava sobre­tot grans empre­ses (Indra, Mier, Gut­mar, Telefónica), ins­ti­tu­ci­ons i orga­nis­mes diver­sos i que pre­te­nia donar ales a una indústria potent de base tec­nològica perquè par­ti­cipés en pro­jec­tes euro­peus com el coet Ari­ane, el GPS euro­peu Gali­leu o d'altres pro­jec­tes aeronàutics com la nova aero­nau d'Air­bus A-380. També es va crear el Cen­tre de Tec­no­lo­gia Aero­es­pa­cial (Cetae), per al qual es va fit­xar de direc­tor Joan de Dal­mau, un home de l'Agència Espa­cial Euro­pea. I es va pro­jec­tar al polígon Ca n'Ale­many, de Vila­de­cans, un espai indus­trial per atreure empre­ses que ser­vis­sin de loco­mo­to­res per a una indústria aeronàutica i aero­es­pa­cial estruc­tu­rada i amb capa­ci­tat per con­ver­tir-se en proveïdora dels grans cons­truc­tors d'aero­naus i pro­jec­tes espa­ci­als. Fent espe­cial èmfasi en l'àrea espa­cial.

Però aque­lla ambició ha estat una experiència fallida. El Cetae va aca­bar absor­bit pel cen­tre tec­nològic Ascamm, ara inte­grat a Eure­cat, i els ter­renys de Vila­de­cans es van ven­dre a la segona ope­ra­dora de com­ple­xos comer­ci­als out­let a Europa.

L'altra fallada del sis­tema es va esce­ni­fi­car aquest estiu amb la dis­so­lució de Baie, que dei­xava el sec­tor orfe d'un inter­lo­cu­tor. Tenint en compte les par­ti­cu­la­ri­tats de con­trac­tació, una com­petència agres­siva i les exigències nor­ma­ti­ves que envol­ten aquest sec­tor, que es dis­solgués la que fins fa poc era l'única asso­ci­ació, ha estat con­si­de­rada com una gran pèrdua. Aquesta agru­pació havia acon­se­guit donar visi­bi­li­tat inter­na­ci­o­nal i aspi­rar a aco­llir cen­tres d'excel·lència. El sec­tor va gua­nyar pes en els seus deu anys de vida, però no va ser capaç d'apro­par-los sufi­ci­ent­ment ni d'acon­se­guir més opor­tu­ni­tats de negoci.

La impli­cació insu­fi­ci­ent de l'admi­nis­tració ha aca­bat de des­con­nec­tar un sec­tor que, tot i que havia estat clas­si­fi­cat com a estratègic fa una dècada, avui ja no ho és. Així ho con­firma el mateix direc­tor gene­ral d'Indústria, Antoni Maria Grau. No és estratègic per a nosal­tres. “Tot i que és inten­siu en conei­xe­ment, té unes dimen­si­ons molt reduïdes per con­si­de­rar-lo estratègic”, diu Grau. De fet, ara com ara, és una acti­vi­tat que genera 120 mili­ons d'euros, el 60% dels quals pro­ve­nen de mer­cats inter­na­ci­o­nals, i dóna feina a uns 800 emple­ats. Per a Grau, la con­fi­gu­ració amb la qual va néixer Baie, amb molta par­ti­ci­pació d'ins­ti­tu­ci­ons i menys d'empre­ses, va limi­tar el seu desen­vo­lu­pa­ment.

El resul­tat d'aquesta suc­cessió de fets és que no s'ha acon­se­guit dimen­si­o­nar el sec­tor, ni atreure cap empresa trac­tora. Les com­pa­nyies que hi ha són de dimensió reduïda, amb poca capa­ci­tat de com­pe­tir en pri­mera línia en un món de gegants. Xavier Tar­ragó, conei­xe­dor del sec­tor i direc­tor de Com­po­si­tes Ate, una firma amb una línia de negoci en aeronàutica, fa un símil fut­bolístic: “Ens hem que­dat en la cin­quena divisió.” Com explica, les grans cons­truc­to­res d'avi­ons, com són Air­bus o Boeing, fan els seus con­trac­tes més potents a grans grups o pla­ta­for­mes amb apor­tació de capi­tal pri­vat com les que s'han desen­vo­lu­pat a Getafe, Alba­cete o Anda­lu­sia.

I res millor que una valo­ració d'algú que mira el sec­tor des de fora. Dario di Mar­tino, soci fun­da­dor de DMD Solu­ti­ons, una con­sul­tora d'engi­nye­ria aeronàutica, que ha tre­ba­llat a dife­rents països euro­peus, asse­gura que ha començat a conèixer de prop el sec­tor aquí i s'ha sorprès de l'alt nivell tec­nològic però també de la manca de coo­pe­ració entre les empre­ses.

En què s'ha fallat, doncs? Glo­ria García-Cua­drado, fun­da­dora de la firma de satèl·lits Celes­tia Espace i direc­tora de Baie en la seva última etapa, con­si­dera que han con­fluït dife­rents ele­ments, amb res­pon­sa­bi­li­tats com­par­ti­des. “A les empre­ses els manca ambició per als grans pro­jec­tes i pre­fe­rei­xen ser l'amo de la seva empresa que for­mar part d'un equip gran. Es miren massa les indi­vi­du­a­li­tats”, con­si­dera. I afe­geix que l'admi­nis­tració no ha donat el suport que li calia al sec­tor. “I no parlo d'apor­ta­ci­ons econòmiques, sinó que es cre­gues­sin el sec­tor i llui­tes­sin per ell.”

El cert és que jus­ta­ment per aquesta distància de les admi­nis­tra­ci­ons, Cata­lu­nya ja va per­dre una pri­mera cursa farà poc menys de 20 anys. El con­sorci Air­bus, amb el beneplàcit del govern espa­nyol, va apos­tar per Madrid i Sevi­lla com a llocs per implan­tar plan­tes d'aco­bla­ment de grans aero­naus. Un movi­ment clau per fer créixer aquesta acti­vi­tat ja que les com­pres del con­sorci aeronàutic euro­peu, en el qual par­ti­ci­pen dife­rents països, exi­gei­xen un retorn indus­trial als seus països, i en el seu moment Madrid i Sevi­lla en van sor­tir alta­ment bene­fi­ci­ats. De fet, el 60% de la indústria aeronàutica està a Madrid, el 30% res­tant es repar­teix a parts iguals entre Sevi­lla i el País Basc. Cata­lu­nya només té un 5% del pastís.

Tam­poc, i ja hi era Baie, es va acon­se­guir cap­tar una firma com la mul­ti­na­ci­o­nal d'helicòpters d'ús mili­tar Euro­cop­ter, que va aca­bar ins­tal·lant-se a Alba­cete, casu­al­ment quan José Bono era minis­tre de Defensa.

Però això ja és pas­sat, i ara pot­ser és moment d'apren­dre de les erra­des. Seguint amb el símil fut­bolístic , Xavier Tar­ragó posa pos­si­bi­lisme al pano­rama i diu: “Pot­ser no es pot arri­bar a la divisió d'honor, però sí pas­sar de la cin­quena a la segona.” Perquè, mal­grat tot, hi ha empre­ses que han acon­se­guit, indi­vi­du­al­ment, fer un crei­xe­ment sos­tin­gut i situar-se, com Com­po­si­tes Ate, que s'ha con­ver­tit en proveïdora directa d'Air­bus, un cas inu­sual, o el de fir­mes com CatUav, que fa més de 13 anys que tre­ba­lla en el desen­vo­lu­pa­ment de ser­veis amb drons, i és un dels 10 únics cen­tres de pro­ves del món. O Vir­tu­alFly, que fabrica simu­la­dors vir­tu­als aeronàutics de vol per a tot el món.

En aquesta dècada també s'han asso­lit avanços. Un d'aquests és el de la for­mació específica, que era ine­xis­tent fins a l'any 2000. Ales­ho­res es va inau­gu­rar el cen­tre de for­mació pro­fes­si­o­nal en man­te­ni­ment d'avi­ons Illa de Banyols. Com explica el seu direc­tor, Joan Cañete, cada any reben 300 sol·lici­tuds de matrícula per a 28 pla­ces. En els dar­rers anys han ampliat mer­cat i han fet acords amb empre­ses a la Gran Bre­ta­nya, França o fins i tot Tur­quia, per poder fer pràcti­ques a empre­ses d'allà. I en grau supe­rior, la UPC va posar en marxa el 2004 l'Escola Tècnica Supe­rior d'Engi­nye­ria Indus­trial i Aeronàutica de Ter­rassa (Etse­iat), una de les car­re­res amb nota de tall més alta, que fins ales­ho­res només es podia cur­sar a Madrid.

Per altra banda, un cop des­a­pa­re­gut Baie, Aero, l'agru­pació d'empre­ses aeronàuti­ques de Pimec, pot cobrir una part del buit que ha dei­xat. Com explica el seu direc­tor, Jordi Mun­tané, des de fa qua­tre anys fan tas­ques de cata­lit­za­dor amb la detecció d'opor­tu­ni­tats de negoci i la poste­rior iden­ti­fi­cació d'empre­ses cata­la­nes. I els pro­jec­tes van arri­bant.

A més, en el dar­rer any han con­fluït dife­rents ini­ci­a­ti­ves per crear un entorn òptim del que es coneix com la nova eco­no­mia de l'espai (mireu des­ta­cat pàgina 3). L'Agència Espa­cial Euro­pea va triar Bar­ce­lona per impul­sar una incu­ba­dora del sec­tor, de la mà de Bar­ce­lona Activa, que aca­barà l'any amb 20 pro­jec­tes. I dife­rents ins­ti­tu­ci­ons van acor­dar la cre­ació d'un cen­tre de tec­no­lo­gies apli­ca­des per a petits satèl·lits.

Com avança Glo­ria García Cua­drado, la seva empresa espera començar a llançar satèl·lits per a ús civil en un any. S'obre, doncs, una nova cursa.

Serra Aeronàutics tanca

La divisió d'aeronàutica del grup Serra deixarà de tenir activitat a Catalunya i es trasllada al País Basc. Aquesta divisió, que sempre es posava com a exemple de com una empresa d'un sector tradicional com l'automoció podia redirigir-se, té els dies comptats a Catalunya.

Segons expliquen fonts de l'empresa, des que els va comprar la companyia basca Aernnova fa aproximadament uns set anys, l'activitat aeronàutica s'havia anat traslladant gradualment a les instal·lacions basques, fins que finalment s'ha optat per abaixar la persiana a Catalunya de la línia de negoci d'aeronàutica.

La nova economia de l'espai

El sector aeroespacial està vivint un nou paradigma, que s'està apreciant especialment als EUA, on habitualment se solen iniciar tots els canvis en aquest camp.

Hi ha hagut una mena d'obertura a l'espai, fins fa poc només restringit a tres empreses gegants i als astronautes. La tecnologia permet desenvolupar satèl·lits de dimensions més petites, a costos remotament inferiors, que està ajudant a democratitzar l'espai.

Aquesta popularització permet que les pimes i fins i tot els particulars puguin tenir el seu propi satèl·lit. Una fita que era impensable fa només uns anys.

Als EUA es tracta d'un sector en efervescència, on estan sorgint nombroses empreses al voltant d'aquesta oportunitat de negoci. Les perspectives són molt bones, tant, que es parla de si podria ser el proper boom tecnològic del segle. I a més disposa del beneplàcit i l'impuls de la NASA, que després d'haver tingut unes retallades immenses en el seu pressupost ha vist l'aparició d'aquestes noves firmes com una ocasió per abaratir costos i reenfocar objectius.

A Europa, que en aquesta àrea encara va a remolc dels Estats Units, en aquest tema hi ha un grup d'empreses que van advertir les oportunitats. Dues d'elles han nascut a Catalunya, Celestia Espace i Zero2Infinity.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.