La cancellera alemanya, Angela Merkel, més propera que mai al president François Hollande, va mostrar-se, ahir, unida al president francès no només enmig de la commoció general deixada pels atemptats, sinó també pels efectes col·laterals que, a la curta o a la llarga, poden tenir en el panorama polític respectiu. És a dir, en la disparada de les forces ultradretanes o el populisme més o menys discret. A l'Estat francès, representades pel Front Nacional. A Alemanya, per les pressions creixents que pateix la cancellera procedents de les ales més dretanes de les seves mateixes files conservadores.

“Alemanya plora amb França”, va dir la cancellera, en una declaració solemne, a les nou del matí. Cal respondre-hi de manera conjunta, perquè així ho reclama la lluita contra el terrorisme internacional, va afegir.

Al missatge en to institucional i solemne de la cancellera en va seguir un altre que reflectia encara més aquesta altra por, també molt immediata, a una embranzida del populisme intern alemany. “No barregem el debat sobre els refugiats amb els atemptats”, va dir el seu ministre de l'Interior, Thomas de Maizière, precisament un dels membre del seu govern que, els dies passats, havia posat les coses difícils a Merkel, amb iniciatives no consensuades per a endurir la llei d'asil.

De cop, De Maizière percebia el perill que, a més d'enfortir els dispositius de seguretat contra el terrorisme internacional, hagi d'afrontar conseqüències per part del polvorí ultradretà. Els atacs contra refugiats són a l'ordre del dia des que va arrencar l'any i han anat augmentant amb la crisi migratòria. Però, de moment, s'han concentrat en incendis contra habitatges d'asilats, a més d'agressions físiques que preocupen, sobretot, per l'alta freqüència. D'aquesta situació es podria passar, ara, a una escalada, barrejada amb el rebuig o la por generalitzada a la presència d'estrangers als poblets on, sovint, se'ls busca un lloc on quedar-se. Si la crispació política i social era ja difícilment sostenible, amb les estimacions del milió de refugiats que rebrà Alemanya aquest any, ara les coses poden empitjorar si se'ls aplica el factor de la sospita generalitzada.

En aquest context, va saltar, al damunt, la notícia d'un possible sospitós, detingut fa més d'una setmana en un control a Baviera, amb el cotxe carregat d'armes automàtiques, explosius i granades de mà. L'home, de 51 anys i procedent de Montenegro, va ser interceptat per la policia i continua en presó preventiva. Al navegador del seu cotxe hi havia una adreça a París com a punt de destí, segons va informar De Maizière.

No és clar que sigui una adreça relacionada amb els atemptats de Paris, hi va afegir el ministre. Des de la policia bavaresa es va arribar a dir, a primera hora, que tot plegat eren pures especulacions. Però, immediatament, el líder de Baviera Horst Seehofer va aprofitar per sortir amb la seva reivindicació més comuna en aquestes setmanes: cal implantar controls a les fronteres. Per Seehofer, aquest enfortiment ha de produir-se encara que no es confirmi un vincle entre el sospitós i la trama parisenca. El sol fet dels atemptats en un altre país de la Unió Europea és un toc d'alerta sobre la situació actual i el descontrol absolut que, al seu parer, envolta la llibertat de moviments en territori comunitari.