Política

Estat de guerra

La fiscalia francesa confirma que tots els atacs van ser preparats per tres comandos organitzats entre si

El grup gihadista reclama l'autoria dels atemptats i amenaça de seguir matant mentre França continuï a Síria i a l'Iraq

Uns 3.000 militars són mobilitzats a París, mentre el govern assegura que vol allargar l'estat d'urgència

El balançprovisional és de 129 morts i 352 ferits (89 greus)
Un terrorista era un francès, de 30 anys i de la rodalia sud de París

Els atacs terroristes de divendres a la nit a París, els pitjors mai viscuts en territori francès, amb un balanç provisional de 129 morts i 352 ferits (89 dels quals en estat crític), van ser obra de tres comandos gihadistes, “molt possiblement” coordinats per llançar atacs simultanis. Així ho va explicar, ahir al vespre, el fiscal de la República, François Molins, que va detallar que sis atacs, i probablement un setè, es van produir en un espai curt de temps durant la nit de divendres a la capital francesa i a Saint-Denis, a la banlieue nord, i on es troba l'Estadi de França. Set terroristes, va confirmar Molins, són morts.

El fiscal, que va donar les primeres informacions oficials sobre el transcurs de la investigació, va precisar que tots els gihadistes portaven armilla amb explosius, preparats amb un detonador per fer-los esclatar. “Buscaven fer el màxim de víctimes possibles immolant-se alhora”, va desgranar el cap de la fiscalia francesa.

Un dels set terroristes abatuts era un francès de 30 anys, originari de la rodalia sud de París, i era conegut dels serveis d'intel·ligència francesos per delictes comuns i, des del 2010, per radicalització islamista. Tot i això, “mai no havia estat implicat en una investigació a filials o associacions gihadistes”, segons va explicar Molins. Va ser identificat gràcies a mostres d'ADN recollides a la sala de concerts Bataclan, el lloc més mortífer de la matança de divendres. Hi van perdre la vida 89 persones, entre elles un ciutadà espanyol, després d'una presa d'ostatges que es va allargar prop de tres hores, i en què els terroristes van anar assassinant les víctimes una a una, a sang freda, segons van explicar testimonis que es trobaven a l'interior del local.

El fiscal també va confirmar que es va trobar un passaport d'un jove sirià de 25 anys a prop d'un dels kamikazes que van causar les explosions als afores de l'estadi de Saint-Denis, sense que se n'hagi fet encara un vincle oficial.

Les primeres tesis sobre l'autoria dels atemptats, que apuntaven a Estat Islàmic per les consignes que els assaltant havien proclamat durant els atacs, i pel tipus d'armament utilitzat (rifles d'assalt kalàixnikov), es van confirmar a mig matí, quan l'organització terrorista va reivindicar l'autoria dels fets amb un comunicat. “Que sàpiga França i els que van al seu camí que l'olor a mort no abandonarà els seus nassos mentre liderin la campanya creuada” a Síria i l'Iraq, amenaçava el text, difós en francès, i que explicava que la selecció dels objectius va ser minuciosament pensada per “atacar el cor de França”.

La pista belga

Durant la tarda d'ahir, es van detenir cinc persones al barri de Molenbeek-Saint-Jean de Brussel·les, important nucli de població àrab de la capital belga. L'operació policial està lligada a la investigació dels atemptats de divendres a París, ja que, segons han pogut esbrinar les autoritats, almenys un dels cotxes amb què els terroristes es van desplaçar fins alguns dels llocs dels atacs eren de matrícula belga. Un dels arrestats ahir a Brussel·les era a París divendres a la nit, segons el primer ministre belga, Charles Michel. A quarts de 8 del vespre, la fiscalia federal belga va confirmar l'obertura d'un procés judicial per atemptat terrorista i participació en activitats d'un grup terrorista, a demanda de la fiscalia de París. Segons fonts de la policia francesa, els investigadors sobre el terreny van descobrir, no gaire lluny del lloc d'un dels assalts de divendres, un segon cotxe amb matrícula belga que també hauria pogut servir de transport als terroristes.

A la sortida d'un consell de Defensa extraordinari, el president francès, François Hollande, va declarar que França serà “implacable amb els bàrbars”, i va anunciar un període de dol nacional de tres dies, així com el reforç a nivell màxim dels dispositius de seguretat. En aquest sentit, 3.000 soldats van ser enviats durant el dia d'ahir a París, que ja estava fortament militaritzada des dels atemptats del mes de gener. A banda d'aquest reforç, el president havia anunciat des de la seva primera declaració, divendres a la nit, la instauració de l'estat d'urgència a tot el territori, una situació a cavall entre la normalitat i l'estat de setge que reforça els poders de l'Estat i que pot, per exemple, prohibir drets ciutadans com el de manifestació, tal com va fer ahir l'executiu. Tot i així, es van registrar concentracions de suport a les víctimes en diversos punts del territori. Una d'elles es va produir a la plaça de la República de París, on, tot i els esforços constants de la policia per mirar de dissoldre els manifestants des de cotxes amb altaveus, les concentracions van prosseguir fins ben entrada la nit.

D'altra banda, Hollande reunirà extraordinàriament les dues cambres parlamentàries, demà a Versalles, mentre que avui rebrà la resta de forces polítiques franceses al palau de l'Elisi per posar-los al dia sobre la investigació.

La COP21 no perilla

Convidat al vespre a la cadena TF1, el primer ministre francès, Manuel Valls, va fer seves les paraules d'Hollande, i va insistir en diverses ocasions que França està “en guerra” contra EI. Segons va descriure el cap del govern, es tracta d'una guerra que es desenvolupa en dos escenaris, a Síria, però sobretot a França, on els serveis d'intel·ligència lliuren una batalla constant per anticipar-se als plans dels gihadistes en territori francès. El català va tornar a assegurar, com ja ha fet en diverses ocasions des dels atacs del gener, que treballen amb la hipòtesi que es puguin produir altres rèpliques als atemptats gihadistes de divendres. “Sempre hem dit que no hi havia risc zero. Colpejarem l'enemic per destruir-lo a França i a Europa, a Síria i a l'Iraq. Guanyarem aquesta guerra”, va reblar amb la fermesa habitual.

Valls també va assegurar que demanarà als diputats l'allargament de l'estat d'urgència (per llei, l'executiu només el pot perllongar 12 dies) i es va mostrar ferm a l'hora de defensar la celebració de la cimera global pel clima (COP21), que ha de tenir lloc a París del 30 de novembre a l'11 de desembre. A la trobada hi han d'assistir 80 caps d'estat i de govern, així com un total de 195 delegacions oficials.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.